dimarts, 7 de maig de 2013

Cervesa i papes com a antídot a les notícies i adaptació al medi o el despropòsit de la retirada de una pròtesi.


Fa poc escoltava en una entrevista per la ràdio a una escriptora que deia que bevia molta cervesa quant escrivia. Pocs dies després, escoltava a un entrevistat, expert en la matèria, dir que la cervesa ens fa segrega endorfines i dopamina fins i tot avanç de que ens la beguem ... el fet d'imaginar la seva frescor passant per la gola és suficient ... el mateix passa amb les patates ... el seu cruixir fa el mateix efecte. No se si sabeu que aquest blog va néixer un dia en què em vaig asseure a les 9 del matí davant de l'ordinador i em vaig aixecar a les 5 de la tarda ... vaig menjar unes patates amb una llauna de cervesa molt molt fresca ...Suposo que d'aquí l'atreviment. 

L’entrevistat venia a dir alguna cosa així com que aquests podrien ser els aliments del futur, ja que l'espècie que sobreviu és aquella que millor s'adapta al medi, i si ens adaptem millor segregant dopamina i serotonina, doncs que carai, és lògic no? A mi em va convèncer prou, la veritat. De fet, crec que serà la meva alimentació del futur juntament amb la xocolata i altres aliments segregadors de les substàncies del benestar, perquè sinó? Com ens empassem tot el que està passant? Com ens adaptem a aquesta realitat? Com li fem front al fet que dia rere dia no li veiem el final a aquesta crisi en la qual ens veiem embolicats gràcies a polítics i banquers? Si sembla que fins al Rei va a posar-se a treballar traslladant el seu desig d'un gran pacte contra l'atur a Rajoy i Rubalcaba? Desitjos si, això que es demana als Reis Mags, certament.

Com el meu desig ahir, quan estupefacta vaig assabentar-me sobre la retirada d'una pròtesi de 152 euros a un pacient que no podia pagar-la, de que el tema  no fos cert.  Confessaré que en principi li vaig donar  a  la noticia poca credibilitat i vaig decidir passar-la pel sedàs de contrastar el que estava llegint, esbrinant que efectivament la notícia era certa. Un despropòsit que segons la Conselleria de Sanitat entra dins del protocol oficial, ja que, des de 2010, les pròtesis externes receptades pel metge han de ser pagades pel pacient, que després demana a Sanitat que li reemborsi els diners i acaba fent una aportació màxima de 30 euros. És una espècie de copagament farmacèutic. El desconeixement de tal copagament va fer que la família no hagués previst haver d'avançar els diners i causa de la situació de crisi extrema que estan passant no els tingués. Fins aquí un pot anar enllaçant els esdeveniments més o menys, però el que no pot entendre de cap manera és que es retirés la pròtesi després de ser col • locada mitjançant una costosa intervenció: professionals mèdics, quiròfan, llit, temps, esforç, risc ... Què és més costós econòmicament? ¿Retirar la pròtesi o deixar-la posada? I què és més humà? Ningú va fer aquesta reflexió? Com és possible?

L'adaptació al medi va a necessitar més d'una canya, això està clar!

4 comentaris:

  1. Apreciada Mariola, el teu comentari d´avui a fet que m´han recordes de unos versos de Rodríguez Rivera:
    CON ESTAS MANOS LEVANTAMOS ALMAS.
    CON ESTAS ALMAS LEVANTAMOS PIEDRAS.
    CON ESTAS PIEDRAS LEVANTAMOS CRANEOS.
    Enemigos,
    traidores,
    oportunistas,
    déspotas,
    burócratas,
    cobardes,
    hipócritas,
    farsantes,
    preparen las espaldas
    para el enorme peso de los años que vienen;
    escuchen el temblor con el que se abre la tierra;
    dispónganse a rodar como se debe,
    a entregar sin amor el tiempo al tiempo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt encertat Amparo ... pot traslladar-se aquí perfectament!
      Salutacions i gràcies pel comentari.Tiempo al tiempo...

      Suprimeix
  2. Jo vaig llegir la notícia i vaix queda tan estupefacta que vaig fer un comentari aquí en el fb i després no vaig poder treure-m'ho del cap. És increïble tot junt...però àdhuc mes que ningú oferís de la seva pròpia butxaca els diners perquè no haguessin de treure-la, encara que solament fos aquesta acció, un pegat a la situació creada...però és molt dur el que ha passat i que ningú hagi intentat parar-ho,

    ResponSuprimeix
  3. Penso que potser volien que sortís en els mitjans, a manera de protesta ... perquè que ningú els deixés els diners en aquell moment em sembla inaudit.
    Salutacions Mayte!!!

    ResponSuprimeix