dimecres, 22 de maig del 2013

El retorn ...

Avui ha estat un dia especialment convuls pel que fa al despertar. A primera hora del matí l'assassinat d'una dona tan sols de 19 anys a mans, presumptament, de la seva parella. I tan sols unes hores més tard (mentrestant les notícies es feien ressò de la tornada d'Aznar, dels sobresous del PP, del cas Gürtel, del casament de la filla d'Aznar, dels aturats i la seva discriminació quant a trobar feina, del senegalès mort a Inca i del tornado d'Oklahoma ...) un altre presumpte assassí matava la seva dona de 50 anys. Una moria a Lleó i una altra a Còrdova. Una ha viscut, segur, un infern i l'altra tot just havia començat a viure.

Són temps convulsos que ens porten a despertars convulsos no tan sols en quant l'acció de deixar de dormir i passar a l'estat de vigília, sinó despertars convulsos pel que fa a mantenir-nos en l'estat d'alerta. Què més pot passar? Ja res no ens sorprèn o cada dia ens sorprenem més.

Jo em vaig sorprendre quan Rubalcaba va aparèixer per dur a terme la renovació del Partit Socialista. Per aquell temps, sentia moltes vegades a Felipe González i a Alfonso Guerra a les ones radiofòniques i pensava ... sempre són els mateixos. El poder és difícil d'abandonar.

L'altre dia vaig veure a Clinton amb el Rei i més tard amb el Príncep Felip a un aforament sobre joventut i ocupació i vaig pensar ... Fixa't, el de la becària ... qué gran està ... Sempre són els mateixos.

I ahir em vaig assabentar del possible retorn d'Aznar ... una altra vegada. El de “la foto  de las Azores”

Hem de recordar que el poder humà no és un poder natural (com el tornado d'Oklahoma) del qual ningú pot respondre. Els assassins de les seves víctimes hauran de pagar per això. I el poder polític, com humà que és, no actua tampoc dins de la necessitat natural. Encara que és el que sembla quan la responsabilitat personal es dilueix i tot sembla una "raó d'estat", no és cert. El poder, de vegades sembla una força absurda i kafkiana que ens fa creure governats per una espècie de destí o fatalitat. Però hem de recordar que no és així per no tornar a caure en els mateixos errors. 

De les crisis es  reneix, però tal renaixement serà impossible si ningú es responsabilitza de la crisi i si oblidem qui ens van portar a ella.

El poder comporta res-pon-sa-bi-li-tat. No ho oblidem.

14 comentaris:

  1. No puc ni sé expressar la vergonya de gènere, el dol de veure com el crim sempre abat al dèbil. Tinc dues filles i un terror immens a que caiguen en mans d'un d'eixos desgraciats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una por real per la realitat de l'assumpte...
      Abraçada Antoni!

      Elimina
  2. El nom és adequat EURO - VISION....però no diu quina visio, evidentment no és cultural, ni musical, és política, malauradament, i com si fossin nens ... es castiguen uns als altres segons la conveniència, sense mirar la qualitat dels productes que exposen, ni el motiu principal de la competició ... és trist ... però gràcies a Déu una nena de 11 anys com la teva filla ... encara no pot comprendre aquest despropòsit, si ells són la nostra generació del futur i aconseguir preservar-los de aquestes hipocresies ... podrem tenir encara esperança en la raça política del demà ... o no ..

    ResponElimina
  3. Lo de Jose Mari també és insuportable. Quand davant d'un pijos de Pozuelo, va dir: "Yo no lo sabía, pero el problema es que en aquel momento nadie lo sabía ( lo de les armes de destrucció ma...)", i aquells palmeros ad hoc van aplaudir la suposada gràcia sorguint de aquell rostre horroròs, jo vaig veure con s'esfumaba lo que em restava d'innocència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he perdut part de la meva innocència tard Antonio ... encara em queda una mica d'ella ... no si és bo o dolent, la veritat. Crec que tampoc tu l'has perdut tota i ja m'agrada.

      Elimina
  4. Són una colla de cràpules, Mariola, des del de la becària al "salvador" de la 'Mare Pàtria', passant per un reguitzell prou vergonyós i vergonyant de pocavergonyes. I xiaò rima prou bé amb el que són, carronya!


    d.

    ResponElimina
  5. Et surten les rimes amb facilitat Deomises...

    ResponElimina
  6. Resposabilitat diu!!! La mateixa que Farruquito per atropellar i matar un vianant, la mateixa que Eufemiano Fuentes per un delicte contra la salud pública, Ortega Cano per un delicte d'omicidi per imprudència, la mateixa que Camps, Bàrcenas, Urdangarin, i tots els que s'han emportat diners publics "pressumptament".
    Tu confia, que algú pagarà. No se qui, però algú pagarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que estàs indignat sobretot amb el tema de la justícia Ruben ... Han de canviar moltes coses, és clar, però crec que últimament alguns jutges han donat un pas a favor que passe ... Bon cap de setmana!

      Elimina
  7. Com a ésser humà sento compassió per les persones que pateixen i patiran per la devastació del tornado, però això com bé dius, no està en el poder humà remediar-ho, i el que si està en el poder humà per remeiar..qui hi posa remei?
    Seguim..com espanyola ... doncs no se com sentir la veritat, la classe política aquesta ... jo que sé com sent, nosaltres avergonyits i ells ..
    I per últim com a dona, no puc per mes que sentir fàstic i pena a la vegada, fàstic pels dos catos tan covards i pena per aquestes dues dones que han perdrut la vida a les mans dels que en algun moment les debien estimar ... tens rao Mariola els temps estan convulsos, i aquí ningú és responsable de res, em costa veure en aquest gen innat, que gràcies a Déu tu dius tenir..perque jo...no se

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia vaig llegir un article molt bo Mayte ... en ell deia alguna cosa així com que és cert que tenim un petit determinisme genètic però que en definitiva, som el que pensem ... Si pensem que alguna cosa pot fer-nos mal pot acabar passant.
      El meu gen innat positiu no és més que una tàctica per a la supervivència ... ;-)
      Bon dia Mayte!

      Elimina
  8. Doncs passa'ns el teu gen possitiu, Mariola que falta ens fa. Un plaer llegir-te. Et seguisc!

    ResponElimina
  9. Diuen que és contagiós ... Gràcies Joana, molt amable!!

    ResponElimina