divendres, 29 de novembre del 2013

Castor, la bombolla sísmica.


El meu amic Franscesc  Gil, cap de Edicions Saldonar em va parlar fa un parell de mesos d'un projecte que tenia entre mans. Ahir em vaig prendre un cafè amb ell i avui, a banda de explicar-vos de que tracta aquest projecte, vaig a participar en la campanya de micromecenatge que ha començat perquè la investigació sobre el que s'anomena ja "El cas Castor" vegi la llum. D'aquesta manera no només contribuiré a que la investigació sigui possible, sinó que tindré assegurat el meu llibre. I perquè mullar-me? Perquè vull saber la veritat i aquesta em sembla una molt bona manera.

Edicions Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils volen fer possible aquest treball d’investigació que se concretarà en la publicació  el mes de febrer del llibre Castor: la bombolla sísmica.  

Per respondre els interrogants que envolten l’anomenat «cas Castor», el periodista Jordi Marsal, membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i corresponsal de l’Agència Catalana de Notícies, està treballant recopilant la documentació i la informació que s’ha generat els últims anys, i la que encara es genera per posar-la damunt de la taula perquè tots puguem lligar caps. 

Els àmbits en què el periodista està treballant són diversos, i sembla que, un cop publicat el llibre sabrem tot el que potser hauríem hagut de saber fa temps. Ens donaran a conèixer amb tots els detalls l’entramat empresarial que fa costat al projecte (començant pel paper capdavanter de Florentino Pérez), ens contaran si el govern espanyol i els promotors van ignorar conscientment la potencialitat sísmica de la zona, reconstruiran què va passar el dia que els terratrèmols van qüestionar tot el Castor, interrogaran sobre les mancances legals i administratives del projecte i el paper erràtic i interessat dels partits polítics... I s’ analitzarà la resposta ciutadana i les alternatives de futur que s’obren a partir d’ara.

Ho deixo a les seves mans i espero que Castor: la bombolla sísmica, sigui una realitat que no defraudi. Pel dret a saber.


Vídeo promocional el.laborat desinteressadament per Pepet i Marieta. 
http://www.youtube.com/watch?v=2rvynQeWFX8

Tot suma. Col.laboració micromecenatge.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Sobre la LOMCE. Humanitzem o deshumanitzem?



La filosofia, com la música o la educació plàstica no són prioritats en la nova llei d'educació perquè desenvolupen competències d'aplicació menys immediata i instrumental que la llengua o les matemàtiques. La Xarxa Espanyola de Filosofia desmenteix aquesta teoria amb què el ministeri subestima la importància d'aquesta assignatura: "La filosofia permet connectar diferents sabers i desenvolupar una major capacitat de judici per afrontar la complexitat del món contemporani".

Que no s'equivoqui ningú ... la deshumanització comença a les aules perquè és on s'han de educar persones. I és en l'educació integral d'aquestes persones on s'afegeix l'educació en les capacitats (instrumentals y cognitives) necessàries per desenvolupar-se en la vida (amb tot el que aquesta comporta). Persones, no màquines. En el terme persones incloc la humanitat necessària perquè el terme sigui exacte: educació en valors i en la capacitat de judici i criteri crític per ser una persona justa i empàtica a més del que cadascú triï professionalment o no en aquesta vida (que igual resulta que és ric de bressol i es dedica a la vida contemplativa).

I si es vol dir d'una altra manera, eduquem professionals però que siguin humans, que sinó després, així ens va!

Y no anem pel bon camí. No vindrà el canvi si no és des de l'educació ...Per això el tema de les lleis d'educació em cansa. És una cosa vergonyosa que no té nom i que defineix clarament la classe política que tenim i el nivell educatiu que arrosseguem. Tot intent de Llei consensuat i amb les directrius sobretot dels professionals de l'educació (professors,mestres, educadors, psicòlegs, pedagogs, orientadors ...) acaba fracassant per la política. 

Tots tenim clar que l'educació és sinònim de llibertat, de creixement personal, de forma de vida conseqüent i coherent, de progrés en definitiva. No avançarem mai si seguim així, de fet ja portem un retrocés, al meu parer bastant insuperable en un mig termini. 

M'avergonyeixo totalment de que les coses estiguin així. 
M'avergonyeix aquesta llei... 

(mariola nos 2013)

dilluns, 18 de novembre del 2013

Cuc de terra



Intuït el perill
embolico 
sentiments


suau cabdell 
de mi mateixa


cuc de terra
amb ulls de pluja
cecs


em quedo
quiet

passarà



(mariola nos 2013)

dimecres, 6 de novembre del 2013

Gelós del llit


Fa uns anys una amiga em va regalar pel meu aniversari un massatge de xocolata a quatre mans. 
L'altre dia Josep Lleixà Fernández em va proposar un poema també a quatre mans: ell el començava, Núria Henrich i Encenallsdevida el continuaven i jo havia de posar el punt final. 
L'experiència del massatge va ser molt semblant a aquesta: un plaer!

A vosaltres espere que vos agrade, a ells(els tres amics virtuals) els dono les gràcies!




Gelós del llit

Avui estic gelós del teu llit i dels llençols. 
Jo et vull estimar tan aimada 
que aquesta nit ho seré tot a la vegada 
llit, llençols i amant, quan estem sols. 

És quan em trobo sol, ben entrada la nit 
que et penso, renego i et nego. 
I és quan estic arraulit, en el llit 
que humit et recordo i m'ofego.

Desesperat et penso volen-te estimar, 
abraçat els llençols cercant la teva olor 
sol en el meu desert poden-te imaginar. 

Gelós, en el teu llit fingida mortal 
en absent combat em vesso 
al blanc finit del goig brutal.




Josep Lleixà, Núria Henrich, Encenalls de vida i Mariola Nos. 2013