dissabte, 27 de juliol del 2013

DESIG



Sobtat
batec pèlvic
udolant 

àvid (ament)

Candent desig 
roent
entranyes

suplicant  (desesperat)

Tòrrid  ball 
compassat
de solitud

sufocant

Les mans
dansant

dalt
baix

baix
dalt

sols 
 i
amb tu
fent recorreguts

tancats els ulls

Ritme compassat
per trobar
allò cercat

i

(pausa)

Aturat
per udolar
acompanyat


Suor



(mariola nos 2013)





foto
cosmopolitan.taconeras.net
(retallada)



dissabte, 20 de juliol del 2013

Recital de poesia a Obreda.


El passat divendres 19 de juliol i dins dels actes culturals organitzats per l'ajuntament de Vinaròs per "A la llum de la lluna", a la llibreria Obreda de Vinaròs (regentada per l'amic Rafael Garrit) es va organitzar un petit recital de poesia.
Entre amants del gènere i amics, Adrià Garcia, poeta de Benicarló, va llegir del seu poemari Dues o tres coses que mai no sé d'ella, "Parts de mi" i "Pedres". I un poema inèdit “Solitud” que com tots els seus desborden sentiment i frescor. Poesia jove la del jove poeta Adrià, poesia en la que vos recomano aturar-vos perquè és una aposta segura. Adrià no va dubtar un moment en acceptar la invitació al recital. Gràcies. Amparo Chaler (tècnica de cultura) va escollir al poeta valencià assassinat a Barcelona, Salvador Iborra:"El cossos oblidats".  A mi, se me van entelar els ulls. Respecte al meu debut amb la lectura d'alguns poemes d'aquest bloc (en parella de dos per la temàtica: "Des-amant" i "Perduda por", "Paraula Perduda" i "Dignitat", "Aroma" i "Absent" i "Tragèdia grega actual" en solitari) no va ser tan difícil com pensava ... és el que té estar entre amics, que et veus abrigada. Molta emoció, això si, i uns pocs nervis (que sembla mentida...).Va finalitzar el recital el poeta Tomàs Camacho (establert a Alcanar) que va fer gala de la seva veterania i bon fer recitant alguns dels seus poemes: "Virtut pessoana", de Tons i temps (1999); "De rius i lletres" (fragment final), d’Àngels a terra (2001); "Cinco poe+", de La decisión de naufragar (2001); (antologia de la Tertúlia de Poesia Mediona 15, de Tarragona); "Thingstätte", de Quadern d’Heidelberg (inèdit) i "Elogio del plagio" (inèdit).Tomàs no només escriu bé, recita a l'alçada dels seus versos, cal dir-ho: enorme Tomàs. Va captivar el públic. 

Petit  acte de petites persones en un  petit lloc i amb grans amics entestats a recordar que la cultura és el motor d'aquest, el nostre petit món. Un món fràgil…cal recordar-ho.

El meu agraïment a tots els que hi van ser i especialment als seguidors d'aquest bloc, que ja és definitivament vostre. 

I a Ruben Cervera, excompany de treball  i sobretot amic, al qual devem el vídeo que podeu veure. I a Dolors Cervera, que no és germana de Ruben (casualitat) i que no és fotògrafa professional però ho sembla. Moltes, moltes gràcies!

Pels que vàreu  estar i per als que haguéssiu volgut estar i no us va ser possible ... aquesta crònica dedicada.

Gràcies.

(mariola nos 2013)


Vídeo: Ruben Cervera Sorlí

CLICA PER VEURE'L


Fotos: Dolors Cervera Roda


La llibreria
Rafael Garrit i amics
Helena, Enric, Mayte i Pilar
Moments previs.
Amparo Chaler, Mariola Nos  i Adrià Garcia.
Tomàs, Amparo, Mariola i Adrià.
Adrià Garcia.


Tomàs Camacho i Amparo Chaler
Amants de la poesia
Mariola 
Tomàs Camacho.
De Tomàs Camacho
Ruben Cervera.

Mariola Nos



Carmen, que també sap recitar ...



La meva amiga Roser
Poetes imparables del segle XXI


Mariola Nos 

Tomàs Camacho




 I Dolors Cervera,
que com sol passar no tenia foto
però li he trobat una estupenda.





dilluns, 15 de juliol del 2013

Absent



Romandràs  amb mi
després 
de mi 

quan ja no hi sigui

dormint  al llit
al meu costat     (del llit)

Faràs un solc 
amb el teu dol

i niaran records
penes
plors

Però em faré present
de tan absent

Hi seré
tu

Segona pell   
recobridora

batec suau 
acompassat

ressò d’alè
acaronant


Ho notaràs


Sabràs que soc
i seràs goig

I romandràs 
amb mi
al meu costat            

i faràs solc
amb el meu 
dol

Absent 
de mi
més no 
de tu



dijous, 11 de juliol del 2013

Electrocardiograma pla


No en saps d’obrir calaixos 
ni  tocar tecles d’aquest piano

pulsió lívida
amb electrocardiograma pla

No podràs fer ballar
al teu pas 
un tornado  huracanat

Et vas equivocar

no es pot domar

Embolica el regal
i deixa’l marxar

ja


(mariola nos 2013)





dissabte, 6 de juliol del 2013

"El teu cul per a mi", un clam de rebel.lia, esperança i compromís.


Ahir 5 de juliol al magatzem de la mar de Benicarló i presentat per Rodonorinvictes, Jesús Llagostera i Eva Vela, vam poder assistir a l'espectacle "El teu cul per a mi". Un recital de poesia acompanyat per música i dibuixos que utilitzant el símil de Brassens sobre que mostrar el cul és mostrar el cor, va despullar no només els  57 culs (amb nom propi encara que no estava escrit) de les 57 persones que van posar perquè els seus cors acompanyaren un clam de rebel•lia, esperança i compromís.

Amb una sobrietat absoluta tant en la posada en escena com en la veu, Olga y Lluís (Rodonors invictes) van recitar Dolors Miquel, Margarit, Manel garcia Grau, M Marçal,Vinyoli, Cesar Vallejo, Pablo Neruda, Moustaki, Miquel Martí i Pol..., i per suposat, Vicent Andres Estellés sota la direcció escènica de Rosa Mateu, actriu i directora de l'escola de teatre al centre de lectura de Reus.

Si l'anarquia compromesa de Brassens va ser l'excusa per ensenyar durant gairebé hora i mitja el cul i l'ànima (així ho vam viure els assistents), la poesia pacífica de revolta permanent de Moustaki ho va ser per a finalitzar l'espectacle amb una declaració d'intencions total, traduint el seu testament vital “Déclaration” a la nostra llengua, que unida al Ara mateix de Martí i Pol deixava clar que… 

Tot està per fer  i tot és possible.




Fotos: Mariola Nos




Afegeix la llegenda





DECLARACIÓ (Moustaki)
Jo declaro l’estat permanent de felicitat
I el dret de tothom a tots els privilegis.
Us dic que el patiment és un sacrilegi
Quan hi ha per tothom roses i  pa blanc.

Constesto la legitimitat de les guerres,
La justícia que mata i la mort que castiga
Les consciències que dormen profundament al llit
La civilització en mans dels mercenaris.

Observo  morir més aquest segle envellit,
Un món diferent reaixerà d’estes cendres
Però no n'hi ha prou d’esperar-lo simplement
Massa l’he esperat i el vull ara mateix.

Que la meva dona siga bonica a tothora
Sense haver-se de disimular sota el maquillatge
I que no hàgem de deixar per més tard
El desig que tinc d’ella i de fer-li l’amor

Que els  nostres fills siguen humans i no adults
I que siguen allò que voliem ser nosaltres abans.
Que siguem germans , camarades I còmplices
En comptes de ser  generacions que se insulten.

Que els nostres pares puguen per fi emancipar-se
I es prenguen el temps d’acariciar la seua dona
Després  una vida de suors i de llàgrimes
I de temps de entre guerres que no eren mai la pau.

Declaro l’estat de felicitat permanent
No son paraules vanes amb una melodia
No esperaré que arriben temps messiànics
Ni que siga votat en cap parlament.

Us dic d’ara en endavant tots serem responsables.
Qeu no retrem comptes a res I a ningú
I que transformarem l'atzar en destí.,
Sols a bord, sense amo , sense Déu, sense diable.

I si vols venir, Passa la pasarel.la
Que hi ha un lloc per a tots i cadascun
Però encara ens queda molt  camí per fer
Per poder veure brillar una nova estrella.

Declaro l'estat de felicitat permanent.



Ara mateix  (Miquel Martí i Pol)

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.





Rosa Mateu, actriu i directora de l'escola de teatre al centre de lectura de Reus.

Rodonorinvictes recintant.

Eva Vela, dibuixos.

Jesús Llagostera, música.

dijous, 4 de juliol del 2013

FOTO A PARÍS



Et delata el gest
Somrius obertament
amb claredat

Dolç

Enjogassada
la mirada
sota ulleres de sol
Intuïda


S’et veu feliç

Somric
pel graciós del teu barret
temàtic
Com la dona de l’anunci

Braç al infinit
captador de   records

Tancats els ulls
al teu costat 
em reconec

Besant-te

Al marge del procés
abstreta

Em delata el gest
es evident
estic feliç

Només canviaré el fons
em dic

Temps aturat


(mariola nos. París 2011)

dimarts, 2 de juliol del 2013

Moment (idea per a poema)



Tensada 

de collar

la soga del penjat
com a regal

Ja en saps
de fer mal


Disculpes acceptades


mariola nos 2013




Foto treta d'internet