Et delata el gest
Somrius obertament
amb claredat
Dolç
Enjogassada
la mirada
sota ulleres de sol
Intuïda
S’et veu feliç
Somric
pel graciós del teu barret
temàtic
Com la dona de l’anunci
Braç al infinit
captador de records
Tancats els ulls
al teu costat
em reconec
Besant-te
Al marge del procés
abstreta
Em delata el gest
es evident
estic feliç
Només canviaré el fons
em dic
Temps aturat
(mariola nos. París 2011)
en la immensitat d'aquests moments el temps s'atura
ResponEliminaI tant Xelo...
EliminaAbraçada!
Una foto per llegir-la en públic.
ResponEliminaAmb bona veu, dic,
i amb el temps dels ideals ben aturat.
Se't veu feliç.
No faig més que donar-te les gràcies Jordi!!
EliminaComento algunes vegades que només escric del que em fa mal ... però mira, no és del tot cert ...
Si, feliç és la paraula!
Abraçada!
Immens.
ResponEliminaGràcies Antonio... també per la visita ara que tan atrafegat estàs amb la pàgina del teu llibre!
EliminaQuin goig, sentir-te parlar així, fa temps pel que veig, però jo he sentit ara la teva felicitat , és com si en aquest moment haguessis apretat el polsador de la càmera de fotos ... i amb les teves paraules poguessim veure la imatge atrapada de aquell moment, amb el temps aturat, en què els dos, us sentieu feliços... Oh, la, la .... París ... la ciutat de l'amor.
ResponEliminaA mi m´agrada molt....
http://www.youtube.com/watch?v=KUCx6jBL0CA
" Vuelve a sonreir al recordar Paris......
....EL tiempo que pase amando por tus calles....."
Gràcies Mayte ... és el que pretenia ... aturar el temps en la meva ment, fer la foto del sentir d'aquest moment ...
EliminaSempre em quedarà Paris!
Vaig a per ènllaç...
b7.