dimecres, 31 de desembre del 2014

Poema 12


 No negaré que la imposició del pas del temps i per tant, de la vida,  m'afecta. Però com que el tema és inevitable, aprofito per donar les gràcies a tots els que me la feu més fàcil. Gràcies!

Un poema per a aquest cap d'any.

Per a vosaltres, especialment per a aquells que m'heu demanat que segueixi escrivint. Resulta encoratjador.

A fer Vida! Ens espera el 2015.


Les dotze campanades marquen un inici que és, solament, una continuïtat. 


 POEMA
12 

Campanades a mort
batec de dies vells

Convertits en records
si de goig

Desterrats a l'oblit
si de dol

I poder

acceptar el pas
del temps

tan ferm

I jugar

a l'implacable esdevenir
incert

Mudaré de pell
cap a un futur

negat
a tu

Campanades de nou
batec de dies bells 

Només per ells 
els innocents

Mariola Nos (desembre 2014)