Melangia de tu

Mirada expectant
preludi
de qui te
tan per davant

que passar

Inquisidora 
la torno

per por
(entén-me)

Per forjar-te
maldestrament


Més
no podré
el llarg camí
amb tu recorre

fins al final

Obligada 
a deixar te
sola

Ja ploro 
dolor

Criatura dolça

I voler ser
amb tu
eterna (ment)

resguardada


I que no conegues
sofriment

I que no et passe
mal 

I que no et falte
jo

Consol

La que més
et vol

veure
volar
lliure

Obligada a deixar-te
fer
camí

Sense
mi

Retrat de Lucía
Per Garcia Bel
http://jgarcibel.blogspot.com.es/

No ets (qui sembles)

Sota somni 

aliè 

vares de peu

Ets

vida erma

mancada

la pròpia

Alè usurpat

gèlid 

al bescoll

de

fredes venes

amb sang

transfosa

d'altres

éssers

que no 

son

tu

Redempció?

Sagnants petjades
tatuades 
als graons
escalats

cap al (no) res

El cel
obert
de bat
a bat

Infame

bíblica ascensió 
al finit més infinit
per sempre 
mai


Àngels 
del destí
universal
esperant

als que han pecat


Aquells 

humans...

Justícia?
Obra de Garcia Bel

Román Doménech, el traç com a impuls o l'instint contraposat a la raó.

Ahir l'artista Román Doménech va inaugurar al MUCBE de Benicarló una exposició individual de les seves noves obres. Acompanyat per la regidora de cultura Nieves Eugenio i Lorena Luján, directora del museu i acompanyat per nombrosos amics, vam poder veure un Román aparentment tranquil.

Tranquil•litat que contrasta amb el que ens explica la seva obra. Una obra que com ell mateix defineix és impulsiva. "La vida ja està prou pautada, ara em deixo portar. Aquest és el meu espai, i si no puc fer-ho ni en ell millor no fer res. Ja no penso, només faig ...

Efectivament, l'obra de Román és, cada vegada més a manera de Leibniz, l'instint contraposat a la raó. La plasmació d'una realitat primària, reflexiva i intuïtiva, despullada d'anàlisi i a priori, de raó. En definitiva és l'instint el que uneix i dóna coherència a una obra caracteritzada pel traç gestual, la cromàtica i l'expressió verbal a manera molt breu i alhora molt sonora.

Ahir, vam tenir una petita xerrada com tantes altres des que ens coneixem i li vaig poder donar la meva enhorabona a Román, ara ho faig en públic. La teva obra ha crescut Román, i tu amb ella.
Una cita, per tant, obligada a aquesta exposició que romandrà oberta fins al 22 de setembre al MUCBE de Benicarló.

Sobre l’artista.

Román Doménech, com la majoria d'artistes no viu d'art, l'art el fa viure a ell.

Nascut a Benicarló el 1964, Román va estudiar a l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta. Des de 1998, ha realitzat diverses exposicions tant individuals com col • lectives en diverses ciutats com Benicarló, Vinaròs, Castelló, Lleida, Barcelona, Madrid .. i també en altres països com Alemanya o Itàlia.
Román Doménech, ha rebut diversos premis i mencions honorífiques en diferents certàmens de pintura, com el 1r Premi de la XXXIII Biennal de Pintura Ciutat de Benicarló i el 2n Premi del XXV Certamen de Pintura de Vinaròs.


Text i Fotos: Mariola Nos

Román Doménech

Nieves Eugenio i Román Doménech

"El último gesto de la sirena" compleix un any.

Ahir va fer un any de la presentació de la primera novel.la de Antonio Chulvi Beltrán, "El último gesto de la sirena" a la llibreria Obreda de Vinaròs

Un esdeveniment literari entranyable per dos motius: Perquè vam presentar la novel•la d'Antonio Chulvi Beltrán, per a nosaltres, Canito, "El último gesto de la Sirena", i perquè ens acompanyava Joan Elies Adell. Tots dos amics de la joventut i dues persones a les que admiro i estimo.

Joan Elies va cursar estudis de Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual a la Universitat de València. Ha estat professor de Teoria Literària a la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment exerceix el càrrec de Director de la seu de Representació de la Generalitat de Catalunya a la ciutat italiana de l'Alguer, on està impulsant la cultura i poesia algueresa tal com ho demostra la publicació de la Tercera Illa d'edicions Saldonar fa pocs mesos. Quant a la seva obra literària, ha publicat diverses assaigs sobre la música i la cultura digital. A més, ha escrit diversos volums de poesia, amb títols com La matèria del temps (premi Gabriel Ferrater de poesia), Oceà immòbil, A curt termini (premi Ciutat d'Elx de poesia),Un mateix cel, Encara una olor (premi Alfons el Magnànim),La degradació natural dels objectes (Jocs Florals de Barcelona)i Pistes Falses (premi Mario Sampere de poesia en llengua catalana). Ha participat en diverses antologies i els seus poemes han estat traduïts diferents idiomes. Una poesia, al meu parer, exquisida.

Joan Elies va fer una molt bona dissertació sobre El último gesto de la Sirena. Va relatar com a través de Manuel, un poeta, com ell, la novel•la tracta el tema de l'amor en totes les seves facetes: l'amor passional, filial, d'amistat ... i els grans temes de la vida. Partint de deu històries inicials que s'uneixen en el desenllaç a la ciutat de Vergerà (una “customizada” Vinaròs) just en els començaments de la democràcia, va assegurar que és la millor novel•la ambientada a nostra ciutat i un referent com novel.la contemporània.

En quan a l’autor, Antonio Beltrán, amant de les lletres i la música, comentar que el ha caracteritzat sempre la seua capacitat per explicar històries. No només per comptar-les, sinó per fer les viure d'una manera intensa. Molt intensa. Personalment, quan vaig saber que estava escrivint una novel•la no em va estranyar gens i ja vaig intuir que totes les històries que li vaig sentir comptar de jove al Pub Atarasanes, a la Roca de la Gavina o a la Malva-rosa a València i que a mi m’encantaven, eren un exercici que irremediablement havia de desembocar en el que ha fet: una novel•la. 

Una novel•la que és Canito cent per cent. Una novel•la que per la seva densitat podria ser quatre o cinc novel•les. Una novel.la divertida, histriònica, entranyable, tendra i carregada de contingut i de saviesa. Jo he rigut a riallada sonora, m'he emocionat, sorprès i plorat. M'alegro moltíssim que hagi estat així perquè no esperava menys d'ell. Li ha dedicat cinc anys de la seva vida i jo vull donar-li personalment la enhorabona perquè és un regal per a tots. 

Per molts d’anys Canito!

Antonio Beltrán, Joan Elíes Adell i Mariola Nos

Antonio Beltrán i Mariola Nos

Joan Elies Adell, Mariola Nos i Antonio Beltrán

XII CICLE DE CURMETRATGES AGUSTÍ COMES.

Dissabte 3 d’agost va tindre lloc l'acte de lliurament de premis del XII Cicle de Curtmetratges Agustí Comes, organitzat per  la Fundació caixa Vinaròs amb la col•laboració de l’ajuntament de Vinaròs i que jo mateixa vaig tindré el plaer de conduir. 

Dotze anys en el que s’ha aconseguit mantindré l’esperit d’Agustí Comes y de tots els que fan possible aquest cicle: apropar el cinema, el bon cinema als amants del gènere, alhora que recolzar i donar suport als que aposten per els curtmetratges, la primera eina per a molts joves creadors per donar els seus primers passos en la indústria cinematogràfica. Una industria, ara ja, amb sobrada entitat pròpia.

Entitat adquirida  gràcies a tots. Al públic assistent per la seua resposta,  la sala de Carles Santos no va donar abast durant les sessions d'exhibició,  i als participants. Entre tots s’ha aconseguit que  aquest cicle sigui gran.

I això ho demostra sobradament el nombre de curtmetratges rebuts: de vora 200  curts, 12 han estat els escollits per a optar tant al premi del jurat com al premi del públic. I també ho demostra la dificultat que hem tingut tant els assistents com el jurat al hora d’escollir quin votar.

La temàtica dels curs ha estat dura, com la mateixa situació critica que tots estem vivint. Els directors no han estat aliens a les temàtiques humanes i ens han tocat el cor. I d’això es tracta, d’empatitzar en el públic a més d’ oferir un bon treball tant en contingut com tècnicament. El 12 curts tenen molta qualitat i ha estat per tots nosaltres un plaer gaudir d’ells. 

Abans però, de passar a descobrir quins havien estat els guanyadors i de lliurar els premis corresponents, es van dedicar uns minuts a recordar els títols dels curts:


Alba (19’), de Isak Ferriz 
Kiss mi (2’35’’), de Aitor Elorriaga
Tránsito (13’), de Macarena Astorga
Anacos (6’), de Xacio Baño
Stop (6’), de Sergio Barrejón
No tiene gracia (14’), de Carlos Violadé
Deus et Machina (8’), de koldo Almandoz
La victoria de Úrsula (16’), de Nacho Ruiperez i Julio Martí
Eutanas SA (9’), de Victor Nores
La sociedad (16’), de Kote Camacho
El otro (17’), de Jorge Dorado
Hotel (11’), de José L. Alemán


12 treballs que van ser resumits  en un vídeo, introduït per l’animació que ha acompanyat les projeccions del cicle, i que un any més ha estat possible gràcies a la col•laboració de Manolo Mesa.


El premi del jurat nascut fa ara ja 7 anys amb la vocació de premiar els treballs arriscats, les idees innovadores i les ganes d’experimentar el va rebre curtmetratge La victoria de Úrsula, de Nacho Ruiperez i Julio Martí

Julio martí
Llicenciat en ciències de la informació i periodisme al Ceu San Pablo. Es professionalitza en el món del teatre des de molt aviat. Ha estat guionista durant anys per a programes televisius. Ha exercit de presentador de tv, així com de locutor de ràdio. Va muntar la seva pròpia companyia de teatre, màgic 6, després d'haver treballat com a actor, escriptor i director en altres companyies. És guionista, així mateix, de diversos llarg metratges de terror, així com de tv-movies i programes pilot de Tv. També ha dedicat part de la seva vida professional al món de la màgia i al periodisme. Entre els seus premis, cal destacar les nominacions en festivals com Cinema Jove, o diferents guardons en concursos com a festival de Cinema d’Elx, Quart de poblet, etc.

Curtmetratges

1990 Oniris
1993 El agujero
2000 La esponja
2001 Apariencias
2003 Enabódate
2011 La victoria de Úrsula

Nacho Ruipérez
Llicenciat en comunicació audiovisual per la universitat politècnica de valència. Paral•lelament cursa estudis d'art dramàtic, música i realitza un  màster iberoamericà de guió. Ha treballat principalment en teatre, i  encara que professionalment es defineix com a guionista, ha realitzat tot tipus de treballs artístics per a cinema i Tv: ha col • laborat en el disseny conceptual de maquillatges per pel•lícules com "Piratas del caribe IV" o ha treballat en escenografies per a llarg metratges com "El hombre de las mariposas". Alguns dels seus curtmetratges com a director han rebut importants premis internacionals, i es l’any 2008 quan va fundar la seva pròpia empresa productora, Lalomita films. Es va iniciar en el cinema amb la Road Movie de producció alemanya "Sommer Hunde Söhne".

Curtmetratges
2000 ¡¡Manos arriba!!
2002 Monday, monday
2004 Crimen pasional
2005 La edad ideal (codirigida con Ana Lozano)
2006 La –mal tratada- historia de María
2011 La victoria de Úrsula


La victoria de Úrsula’ es la confrontació generacional al hora acceptar la transsexualitat. Una reivindicació i un triomf post-mortem, de la pròpia entitat personal y sexual amb un to esperançador. L’acceptació  dels essers humans tal como son, per part de les generacions mes joves. En definitiva, la normalització de tot el que veritablement es normal però en altres èpoques no ho ha estat. Malauradament, afegiré que encara ara hi ha llocs i gent encolada en el passat mes intolerant.  Però be, esperem que canvií... i que tal com fa Úrsula, es trenquen les cadenes.
Al contingut ,se li suma una potent estètica visual on destaquen la llum i els colors que recreen les atmosferes sinistres dels clàssics de terror.

En quant als actors: Irene Ferrando, Terele Pávez, Jack Taylor, Sergio Caballero, Juan Verdú i Iván Luis

Ressenyar també la gran acceptació i reconeixement d’aquest curt en concursos i festivals.

Després de la projecció del curtmetratge, Nacho Ruiperez va recollir    el premi, una escultura original de Lukas Ulmi i 1000 euros de mans del president del la fundació caixa Vinaròs, Manuel Molinos. Un emocionat Nacho va agrair a la Fundació Caixa Vinaròs, Ajutament i públic assistent que realitzin aquesta sèrie de certàmens que recolzen la seva feina de directors i els motiven a continuar. Va ressenyar que el cinema no deu només veure’s  sinó analitzar i comentar perquè així s'arriba al seu veritable sentit i motiu, a la seva veritable intencionalitat.

I si tal com s’ha dit, durant aquestes 11 edicions, el cicle de curtmetratges Agustí Comes ha aconseguit consolidar-se com una proposta cultural reconeguda i valorada, ha estat, sense dubte, gracies a que el públic li ha donat el suport de la seva presència. I el més important, una presència continuada en tots els dies d’exhibició. Enguany, un total de 900 persones han passat per aquest certamen. 

Es per això que el premi del públic es un guardó tan especial: Premi que enguany ha recaigut en Eutanas SA, del Director Víctor Nores. Llicenciat en comunicació audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid. Complementa la seva formació amb estudis de guió i postproducció, coneixements que comparteix amb els seus alumnes de grau superior, en el seu pas per l'experiència docent. Entre els seus treballs com a guionista i director ha collit reconeixement internacional en festivals com el Clermont-Ferrand Short film festival de Munic, Toronto, Locarno o Atlantiklights.

Curtmetratges:

2007 Emperrado, guionista
2013 Eutanas, SA.,guionista, director i editor. 


Eutanas SA combina de una manera extraordinària un tema tan punyet en si mateixa com es la eutanàsia i la carrega familiar que moltes voltes suposa la gent gran amb tota la deshumanització que això comporta, amb l’ humor i la ironia. A més de un sorprenent final.

Compta amb la presència de l’actriu Amparo Baró i els actors Balbino Lacosta i Alba Ferrara. 

Ha optés  un premi a la millor actriu i una nominació al millor curt nacional,   


Després de la  projecció del curtmetratge, director Víctor Nores va recollir el premi, 1000 euros i una escultura original de Lukas Ulmi, de mans Elisabet Fernández,  regidora de turisme de la ciutat  de Vinaròs. Com el seu company, Víctor va insistir en la necessitat d'aquest tipus de certàmens i sobretot en la necessitat del públic, que és en veritat per a qui va dirigit. Distès i feliç va parlar del seu curtmetratge com la seva criatura, una criatura que gràcies a tots, ja camina sola.


Finalitzava  així el XII cicle de curtmetratges agustí comes. Un cicle consolidat dins de la cultura cinematogràfica en petit format.

Arreu del mon, en aquest moment s’ estaran rodant, escrivint, o pensant noves idees, nous curtmetratges, que segur tindran un espai per a projectar-se en el proper cicle de curtmetratges Agustí Comes . Mentre existeixi gent amb ganes de rodar idees, gent amb ganes de veure-les i gent que ens ho faci fàcil, el cicle de curtmetratges Agustí Comes seguirà viu.

Per la meva banda, l'enhorabona als directors i sobretot als organitzadors que ens permeten gaudir d'un dels esdeveniments culturalment de més nivell de la nostra ciutat. Per molts anys!


Fotos: Pablo Batalla  i Manolo Sabater.

El meu agraïment.

Mariola Nos

Manuel Molinos i Nacho Ruipérez

Elisabet Fernández i Víctor Nores

Víctor Nores

Nacho Ruipérez 

XII  Cicle curtmetratges Agustí Comes.

Nacho Ruipérez 

Mariola Nos