divendres, 9 d’agost de 2013

"El último gesto de la sirena" compleix un any.


Ahir va fer un any de la presentació de la primera novel.la de Antonio Chulvi Beltrán, "El último gesto de la sirena" a la llibreria Obreda de Vinaròs

Un esdeveniment literari entranyable per dos motius: Perquè vam presentar la novel•la d'Antonio Chulvi Beltrán, per a nosaltres, Canito, "El último gesto de la Sirena", i perquè ens acompanyava Joan Elies Adell. Tots dos amics de la joventut i dues persones a les que admiro i estimo.

Joan Elies va cursar estudis de Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual a la Universitat de València. Ha estat professor de Teoria Literària a la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment exerceix el càrrec de Director de la seu de Representació de la Generalitat de Catalunya a la ciutat italiana de l'Alguer, on està impulsant la cultura i poesia algueresa tal com ho demostra la publicació de la Tercera Illa d'edicions Saldonar fa pocs mesos. Quant a la seva obra literària, ha publicat diverses assaigs sobre la música i la cultura digital. A més, ha escrit diversos volums de poesia, amb títols com La matèria del temps (premi Gabriel Ferrater de poesia), Oceà immòbil, A curt termini (premi Ciutat d'Elx de poesia),Un mateix cel, Encara una olor (premi Alfons el Magnànim),La degradació natural dels objectes (Jocs Florals de Barcelona)i Pistes Falses (premi Mario Sampere de poesia en llengua catalana). Ha participat en diverses antologies i els seus poemes han estat traduïts diferents idiomes. Una poesia, al meu parer, exquisida.

Joan Elies va fer una molt bona dissertació sobre El último gesto de la Sirena. Va relatar com a través de Manuel, un poeta, com ell, la novel•la tracta el tema de l'amor en totes les seves facetes: l'amor passional, filial, d'amistat ... i els grans temes de la vida. Partint de deu històries inicials que s'uneixen en el desenllaç a la ciutat de Vergerà (una “customizada” Vinaròs) just en els començaments de la democràcia, va assegurar que és la millor novel•la ambientada a nostra ciutat i un referent com novel.la contemporània.

En quan a l’autor, Antonio Beltrán, amant de les lletres i la música, comentar que el ha caracteritzat sempre la seua capacitat per explicar històries. No només per comptar-les, sinó per fer les viure d'una manera intensa. Molt intensa. Personalment, quan vaig saber que estava escrivint una novel•la no em va estranyar gens i ja vaig intuir que totes les històries que li vaig sentir comptar de jove al Pub Atarasanes, a la Roca de la Gavina o a la Malva-rosa a València i que a mi m’encantaven, eren un exercici que irremediablement havia de desembocar en el que ha fet: una novel•la. 

Una novel•la que és Canito cent per cent. Una novel•la que per la seva densitat podria ser quatre o cinc novel•les. Una novel.la divertida, histriònica, entranyable, tendra i carregada de contingut i de saviesa. Jo he rigut a riallada sonora, m'he emocionat, sorprès i plorat. M'alegro moltíssim que hagi estat així perquè no esperava menys d'ell. Li ha dedicat cinc anys de la seva vida i jo vull donar-li personalment la enhorabona perquè és un regal per a tots. 

Per molts d’anys Canito!





Antonio Beltrán, Joan Elíes Adell i Mariola Nos



Antonio Beltrán i Mariola Nos








Joan Elies Adell, Mariola Nos i Antonio Beltrán


7 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la presentaciò de la novel·la i per aquesta magnífica ressenya, Mariola.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De res... a tu per comptar amb mi ... un plaer i una alegria poder compartir aquests moments amb tu i Joan Elies.


      Suprimeix
  2. A raó dels retalls de la novel-la, que ha anat penjant Antonio, al fb, ja era atractiva per a mi llegir-la, espero ara al setembre poder començar-la...gracies

    ResponSuprimeix
  3. Enhorabona a tots dos, i gràcies Mariola per la teua amabilitat

    ResponSuprimeix
  4. Una gran novel.la i una inolvidable presentacio

    ResponSuprimeix