Les paraules no dites cremen i emmalalteixen ... ho he descobert amb el temps d'una manera empírica.
A cop de foc és un anar nua en un esforç conscient de no cremar-me a l'avern aquí finit.
(Mariola Nos)
dilluns, 12 d’agost del 2013
Redempció?
Sagnants petjades tatuades als graons escalats cap al (no) res El cel obert de bat a bat Infame bíblica ascensió al finit més infinit per sempre mai Àngels del destí universal esperant als que han pecat Aquells humans...
El camí és difícil no m'estranya que les petjades siguin sagnants. La balança de la justícia no està molt compensada ... per això el títol està en forma de pregunta, no? Molt humana....
Interessant poema, Mariola. "Sagnants petjades..."
ResponEliminaMoltes gràcies...com ho sento...
EliminaAbraçada!
Un poema inquietant
ResponEliminaPot ser Loreto ...
EliminaGràcies per la lectura i per la visita
Benvinguda!
El cel engolint cap al no- res.
ResponEliminaSé que coincidim Antonio ... molts petons!
EliminaEl camí és difícil no m'estranya que les petjades siguin sagnants.
ResponEliminaLa balança de la justícia no està molt compensada ... per això el títol està en forma de pregunta, no?
Molt humana....
Tot i que els poemes són interpretables veig que cada vegada tu i jo ens entenem més ...
EliminaUna forta abraçada!