dimecres, 18 de desembre del 2013

Contenció (de sentiments)


El meu amic Tomàs Camacho va comentar un dia que hi havia gent que s'obstinava de fer de la poesia només una cosa seriosa i profunda, que pensava que li faltava un toc d'humor, que li agradava la poesia lleugera i desenfada. 
Lo meu és el costat fosc vaig pensar ... no podré. Però tinc sentit de l'humor i també el meu costat més frívol i divertit, així que em vaig prendre aquelles paraules com un repte. Tomás és molt bo en aquests menesters poètics i sap, com gairebé tothom, més que jo, així que li vaig fer cas. A ell no l'hi vaig comentar, per això ho faig ara.
Porto amb aquest poema una temporada ... el deixo, l'agafo, li canvio una paraula, una altra ... i així fins avui.
La conclusió és que he pogut a mitges ... que era la meva intenció ... to desenfadat però amb tema (no puc evitar-ho: avui m'he alçat amb els immigrants fumigats a Lampedusa, per per posar exemple).

Ací vos el deixo ... Ja em direu val?


Contenció (de sentiments)

I a força de força
treus valor
dolç
de  xocolata
fos

I a força de força
sagna la llengua 
morta
de cirera
roja

clavades les dents

per no sobreeixir 
prems  punys
I traus fum

fum
fum
fum

un
dos
tres...
fins deu diuen que és bo

com el cafè 
que fa temps que no et prens

per no sobreeixir

S’anomena 
Viure



(mariola nos 2013)







dijous, 5 de desembre del 2013

Sòl radiant



Col·locades  les catifes
al desert de la pèrdua
trepitjo  tímidament
encara 
el càlid ara  
i suaument
recolzo a penes
les empremtes  (el pes)
del cos 
fos
poc a poc
al parquet vital
del teu sòl radiant

llibres
sofàs
còmodes  
mantes 
i retrats 
han abrigat
el fred d'abans
construint llar

al teu 
al meu 
al seu costat

Pintat el llenç
estem
reals

Caliu de sol radiant
La llar


(mariola nos 2013)

dilluns, 2 de desembre del 2013

EL BUCLE DE LA VIDA O UNA DE NOTÍCIES RADIOFÒNIQUES.





Continuo fidel a la meva parella pel que fa a gitar-me i aixecar-me del llit. Des dels meus anys d'estudiant me'n vaig a dormir i em llevo amb la ràdio encesa. Durant la nit no li faig gaire cas, però allà està, "ronronejant" al subconscient.
I el subconscient que retorna a la consciència en un moment donat (cada vegada més d'hora, la veritat) sol sorprendre’s cada dia més. I també cada dia més, creix la seva decepció.

Jo tenia 12 anys quan es va aprovar la Constitució Espanyola i per ser sincera, tinc poc a veure ja amb la de llavors. Mantinc la meva essència, però he canviat substancialment. He anat creixent. I d'aquí, que això de la reforma impossible de la Llei Fonamental no em quadra. L’ immobilisme no va amb mi. Primera sorpresa del dia. Em sembla mentida que encara estiguem en aquestes em dic per mi mateixa. És el que té la ràdio, que no em respon i acabo, parlant sola.

I quan lo del cop d'estat el 1981 tenia jo 15 anys. Trenta-dos anys em sembla, en el còmput de la meva vida, una eternitat. Encara recordo la preocupació de la meva mare amb un marit ficat en política d'esquerres i una filla estudiant precisament a València. A l'institut al qual jo assistia, aquest dia, només vam escoltar les notícies. Una altra vegada elles, les que avui em porten a la mort de l'exgeneral Alfonso Armada Comyn, arrestat després del fracàs del cop, jutjat, condemnat i indultat en 1988 per malaltia. Una llarga malaltia, que sembla ser, no ho ha estat tant. Ha portat una vida discreta, diuen, fins que va morir ahir a Madrid. Millor així, la discreció és bàsica en segons quins temes.

I tenia 20 anys quan Espanya va entrar a formar part de la Unió Europea i 23 anys quan va caure el mur de Berlín. Just acabada la meva llicenciatura. Una bonica edat de la qual fa ja massa temps des del meu punt de vista . Però una edat que em recorden notícies com les relatives a Ucraïna , on avui, la revolució pren de nou. Una Ucraïna que mira una Europa somiada però en crisi . Del foc a les brases , diuen per la meva terra

Una edat , la de final de llicenciatura , que també em recorda a amics i coneguts estudiant a carreres tècniques (llavors les de lletres ja estaven bastant desacreditades) amb gran sacrifici per part d'ells mateixos i de les seves famílies. Uns amics que ara fan de la seva frustració una casaca per seguir tirant com poden tant econòmicament com moralment. Uns professionals que, com tants altres professionals i treballadors, fan un esforç diari per no enfonsar-se. I les notícies m'expliquen que les carreres tècniques perden atractiu. Perdó? Només les tècniques? I això em recorda Wert, i al tancament d'un Canal 9 que mai va ser públic ... i a la sanitat i a les hipoteques i a les preferents i als rescats bancaris i als fons voltor  i així l'infinit i més enllà.

I és llavors, només llavors, quan tinc la sensació d'estar en un bucle. I és també llavors, i només llavors, quan m'embarga la desolació. Perquè sincerament, no sé on anem, però sí d'on venim.


(mariola nos 2013)

divendres, 29 de novembre del 2013

Castor, la bombolla sísmica.


El meu amic Franscesc  Gil, cap de Edicions Saldonar em va parlar fa un parell de mesos d'un projecte que tenia entre mans. Ahir em vaig prendre un cafè amb ell i avui, a banda de explicar-vos de que tracta aquest projecte, vaig a participar en la campanya de micromecenatge que ha començat perquè la investigació sobre el que s'anomena ja "El cas Castor" vegi la llum. D'aquesta manera no només contribuiré a que la investigació sigui possible, sinó que tindré assegurat el meu llibre. I perquè mullar-me? Perquè vull saber la veritat i aquesta em sembla una molt bona manera.

Edicions Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils volen fer possible aquest treball d’investigació que se concretarà en la publicació  el mes de febrer del llibre Castor: la bombolla sísmica.  

Per respondre els interrogants que envolten l’anomenat «cas Castor», el periodista Jordi Marsal, membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i corresponsal de l’Agència Catalana de Notícies, està treballant recopilant la documentació i la informació que s’ha generat els últims anys, i la que encara es genera per posar-la damunt de la taula perquè tots puguem lligar caps. 

Els àmbits en què el periodista està treballant són diversos, i sembla que, un cop publicat el llibre sabrem tot el que potser hauríem hagut de saber fa temps. Ens donaran a conèixer amb tots els detalls l’entramat empresarial que fa costat al projecte (començant pel paper capdavanter de Florentino Pérez), ens contaran si el govern espanyol i els promotors van ignorar conscientment la potencialitat sísmica de la zona, reconstruiran què va passar el dia que els terratrèmols van qüestionar tot el Castor, interrogaran sobre les mancances legals i administratives del projecte i el paper erràtic i interessat dels partits polítics... I s’ analitzarà la resposta ciutadana i les alternatives de futur que s’obren a partir d’ara.

Ho deixo a les seves mans i espero que Castor: la bombolla sísmica, sigui una realitat que no defraudi. Pel dret a saber.


Vídeo promocional el.laborat desinteressadament per Pepet i Marieta. 
http://www.youtube.com/watch?v=2rvynQeWFX8

Tot suma. Col.laboració micromecenatge.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Sobre la LOMCE. Humanitzem o deshumanitzem?



La filosofia, com la música o la educació plàstica no són prioritats en la nova llei d'educació perquè desenvolupen competències d'aplicació menys immediata i instrumental que la llengua o les matemàtiques. La Xarxa Espanyola de Filosofia desmenteix aquesta teoria amb què el ministeri subestima la importància d'aquesta assignatura: "La filosofia permet connectar diferents sabers i desenvolupar una major capacitat de judici per afrontar la complexitat del món contemporani".

Que no s'equivoqui ningú ... la deshumanització comença a les aules perquè és on s'han de educar persones. I és en l'educació integral d'aquestes persones on s'afegeix l'educació en les capacitats (instrumentals y cognitives) necessàries per desenvolupar-se en la vida (amb tot el que aquesta comporta). Persones, no màquines. En el terme persones incloc la humanitat necessària perquè el terme sigui exacte: educació en valors i en la capacitat de judici i criteri crític per ser una persona justa i empàtica a més del que cadascú triï professionalment o no en aquesta vida (que igual resulta que és ric de bressol i es dedica a la vida contemplativa).

I si es vol dir d'una altra manera, eduquem professionals però que siguin humans, que sinó després, així ens va!

Y no anem pel bon camí. No vindrà el canvi si no és des de l'educació ...Per això el tema de les lleis d'educació em cansa. És una cosa vergonyosa que no té nom i que defineix clarament la classe política que tenim i el nivell educatiu que arrosseguem. Tot intent de Llei consensuat i amb les directrius sobretot dels professionals de l'educació (professors,mestres, educadors, psicòlegs, pedagogs, orientadors ...) acaba fracassant per la política. 

Tots tenim clar que l'educació és sinònim de llibertat, de creixement personal, de forma de vida conseqüent i coherent, de progrés en definitiva. No avançarem mai si seguim així, de fet ja portem un retrocés, al meu parer bastant insuperable en un mig termini. 

M'avergonyeixo totalment de que les coses estiguin així. 
M'avergonyeix aquesta llei... 

(mariola nos 2013)

dilluns, 18 de novembre del 2013

Cuc de terra



Intuït el perill
embolico 
sentiments


suau cabdell 
de mi mateixa


cuc de terra
amb ulls de pluja
cecs


em quedo
quiet

passarà



(mariola nos 2013)

dimecres, 6 de novembre del 2013

Gelós del llit


Fa uns anys una amiga em va regalar pel meu aniversari un massatge de xocolata a quatre mans. 
L'altre dia Josep Lleixà Fernández em va proposar un poema també a quatre mans: ell el començava, Núria Henrich i Encenallsdevida el continuaven i jo havia de posar el punt final. 
L'experiència del massatge va ser molt semblant a aquesta: un plaer!

A vosaltres espere que vos agrade, a ells(els tres amics virtuals) els dono les gràcies!




Gelós del llit

Avui estic gelós del teu llit i dels llençols. 
Jo et vull estimar tan aimada 
que aquesta nit ho seré tot a la vegada 
llit, llençols i amant, quan estem sols. 

És quan em trobo sol, ben entrada la nit 
que et penso, renego i et nego. 
I és quan estic arraulit, en el llit 
que humit et recordo i m'ofego.

Desesperat et penso volen-te estimar, 
abraçat els llençols cercant la teva olor 
sol en el meu desert poden-te imaginar. 

Gelós, en el teu llit fingida mortal 
en absent combat em vesso 
al blanc finit del goig brutal.




Josep Lleixà, Núria Henrich, Encenalls de vida i Mariola Nos. 2013

dijous, 31 d’octubre del 2013

Destí



Pedra temptejant 
la xarranca
cercadora del  demà
màgic

de la Maga
innocent

Il•lusions
del joc de viure
tapiats 
al cos d’avui

Carrusel
d’aturades imprevistes
amb ofegats
esborranys de memòria 

Imprès el dol 
a l’anima 
de múscul feble

entre l’ahir 
i l’avui


instal•lat

només

l’abisme


(mariola nos 2013)

dijous, 24 d’octubre del 2013

Fins sempre



Hi ha un mot
que em crema
el cor
quan es per sempre

adéu


Hi ha un gest

que no sé fer
per no entrenat

Clamar 


Si em vas triar

no ha estat casual

Recompondré

el record
en el avanç

fidel 

a tu

I deixaré al calaix

els últims anys


Tancat 

pany
terrenal

dimarts, 15 d’octubre del 2013

REFLEXIÓ



Pregunto 
intuïda la resposta

Em remou
la sinceritat

carregada de raó

A força de costum
ets relatiu 

Aparcat aquell tu
 ja no hi penses

Ets com ets

avui

A força d'abandó
 prostitució

I tornaràs? 
Qui sap




(mariola nos 2013)


CONFORT
Obra de Garcia Bel
http://jgarcibel.blogspot.com.es/


dimarts, 1 d’octubre del 2013

Garcia Bel, quan l'artista és l'obra.



La primera vegada que vaig veure el treball de G.Bel no coneixia l'artista i em vaig impressionar. Les obres eren només imatges a la pantalla de l'ordinador, però transmetien força, molta força. 
A partir d'aquí, una exposició. El directe les va superar. 
Però no s'ha de preguntar a l'artista per la seva obra, tot està dit. A partir d'ella has de fer la teva percepció, dialogar, indagar, deixar-te portar i gaudir...o no.
Dic això útim perquè la creació de G.Bel la podem situar dins d'una postmodernitat deconstructivista però compromesa i crítica. Compromesa amb ell mateix, amb els seus valors i amb la seva manera de veure i entendre el món.
I és llavors, quan l'home tranquil, deixa de ser-ho. En la seva obra.
És llavors, quan es pronuncia en veu alta, quan crida i s'agita. O quan li plora l'ànima, que també. Ètica i estètica de la mà ... no tant per agradar sinó per revelar o explicar.
Però no tot és evident. La seva obra t'exigeix atenció, és com un joc. Has de saber mirar, indagar, reflexionar, descobrir ... i quan ho fas, t'arriba a l'ànima. Res és atzarós, tot té una finalitat. Cada frase, cada esgarrapada, cada fragment, cada mil•límetre ha estat pensat i creat per parlar. 
La poètica de l'art.


“Una obra d'art és el resultat únic d'un temperament únic. La seua bellesa és la conseqüència que l'autor siga el que és”
Oscar Wilde




Les seues obres acompanyen normalment els poemes d'aquest blog.

Crisifixió i Pandèmia humana s'exposaran a la Galeria Aragón 232 (Barcelona).
Inauguració el 10 d'octubre a les 20h.


(mariola nos 2013)



"Cisifixió"
240x215 cm
Ensamblatge.Caixa de llum




"Pandèmia humana"
34x63 cm
Ensamblatge.Caixa de llum





Josep Antoni García Bel

Nascut a Tortosa el 1969, va estudiar a l'Escola d'Art i Disseny
Amposta, els estudis complementaris a  l'Escola Massana de Barcelona

Estudis cursats.

Cicle Formatiu d’Art i Disseny, Grau Mitjà ART FINAL DEL DISSENY GRÀFIC. Esardi
Escola d’Art i Disseny. Amposta 2003-2004.
Títol de Tècnic Artfinalista del Disseny Gràfic. Esardi Escola d’Art i Disseny
d’Amposta. 2004.


Escola d’Art i Disseny. Amposta. 2004-2007.
Títol de Tècnic Superior en Arts Aplicades al Mur (Pintura).

Jornades “L’art en situació de futur”
Espai d’arts visuals/ Museu del Montsià. Amposta. Novembre 2003.

Jornades- Congrés “Caminar entre fronteres: la pedagogia de l’art i el disseny a
debat”.
CEADC (Coordinadora d’Escoles d’Art i Disseny de Titularitat Pública de Catalunya)
Departament d’Ensenyament. Amposta, 30 juny - 3 juliol 2004.

Curs de Dinamització d’exposicions d’Art Contemporàni.
EXPERIMENTEM AMB L’ART. Departament de Cultura. Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona. Barcelona, novembre de 2006

ESCOLA MASSANA . “Curs d’instal•lacions artístiques” Massana Permanent/UAB.
Gener- maig’08.

Seminari: CODI Bones Pràctiques. AAVC, VEGAP. Museu del Montsià. Amposta,
desembre’08

Exposicions.

1993 Auditori Municipal. Vinaròs.
1994 Auditori Municipal. Vinaròs.
1995 Sala d’Art Xampany. Sant Carles de la Ràpita.
2000 Círculo Mercantil y Cultural. Vinaròs.
2001 Sala d’Art el Comendador. Vinaròs.
2007 “Mixtura” Col•lectives. Ajuntaments de S. Jaume d’Enveja, i
Els Reguers. Tortosa . (TTEE. Tarragona)
2008 “Causalitats”Consell Comarcal del Montsià. 3-13 març. Amposta.
Col.lectiva video instal.lació: “Carello. A dios rogando y con el mazo dando”.
Strobe. Museu del Montsià. 1-17 d’agost. Amposta.
CCM Col•lectiva Premi de Pintura. Novembre-desembre. Amposta.
2011 Col.lectiva “Pre-textes” en la Fundació Caixa Vinaròs. Vinaròs.
2012 Col.lectiva “Caos” en la Capella Santa Victoria. Vinaròs. 
2012 Individual "Diagnòstic" MUCBE. Benicarló.
2013 Participació en Art Beijing, China. Galeria Aragón 232, Barcelona. http://www.artbeijing.net/fine/exhibit_view.php?id=450&lung=en
2013. Col.lectiva "Under_40".Galeria Aragón 232. Barcelona.
2014. "Diagnòstic". Les Aules. Castelló. 

Premis.

2008 1r. Premi de Pintura Consell Comarcal del Montsià.
2010 3r. Premi Concurs de pintura de L’Ametlla de Mar.


Obra pública.

Disseny i realització del mural de pedra artificial de la Plaça de bous. Vinaròs.
2001.
Disseny i realització de la tanca de ferro de l’ermita de Sant Gregori. Vinaròs.
Disseny i realització de l’ obra escultórica “Transmutació” situada en la Plaça Sant Valent de Vinaròs.


Bloc: http://jgarcibel.blogspot.com.es/



"Transmutació"
Escultura Plaça Sant Valent. Vinaròs




Fotos inauguració exposició UNDER_40:
José Diego Vázquez, Julia Lara, Jesús Uclés, Marta Gregori, Roberto Lombraña, Simón Vázquez, Garcia Bel. (Per Mariola Nos)



Garcia Bel amb Maria. Foto Mariola Nos.





























Fotos inauguració exposició UNDER_40 Per Mariola Nos 








divendres, 27 de setembre del 2013

POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA O L'ENTREVISTADORA ENTREVISTADA


Anar a la Ràdio per a ser entrevista (a l'altre costat del meu costat més habitual) i més a parlar del que escric (que ja esta tot dit quan ho escric) em resultava complicat. Però vaig acceptar la invitació, clar que si.
Vos deixo l'àudio i el meu més sincer agraïment a Glòria Fandos que té l'enorme sort de comptar amb la passió necessària per realitzar un programa de poesia quinzenal a Ràdio Ràpita i d'administrar el grup "Poesia per la pau" del facebook.
He estat com a casa Glòria!
Una abraçada per a tu i una per a Antonio Miravalles (90 anys, ni més, ni menys).


(mariola nos 2013)




ENTREVISTA

http://www.goear.com/listen/9462861/poesia-per-pau-num166-gloria-fandos



Antonio, Gloria i Mariola Nos

Antonio, Gloria Fandos i Mariola Nos





dimarts, 24 de setembre del 2013

Besador de ferides


Abraçat  
al  espai
ocult  

més íntim

al fràgil indret 
inassolible

lleuger
quasi  imperceptible 

beses ferides

Saliva animal
curativa
de pors

Degoteig  
cicatritzant

del dol
llepat


Sóc Blau Terra



(mariola nos 2013)




"Blau Terra"
Ensamblatge (Ferro, tela, fusta, filferro, i  pintura)
Obra de Garcia Bel
http://jgarcibel.blogspot.com.es/







dijous, 12 de setembre del 2013

Cadena humana a la unió del Sénia.


Sobre la cadena humana organitzada per Acció Cultural del País Valencià, sobre el moment concret, poc més cal dir periodísticament parlant...les xifres o la seva quarta part, les dades i les anècdotes ja estan sobre la taula, i tal com vaig dir ahir al penjar al facebook el reportatge fotogràfic ,de vegades ,una imatge val més que mil paraules ... ahir crec que va ser el cas .Ara , es donarà pas a l'anàlisi de les conseqüències, perquè el que és evident no es pot negar i la cadena humana i el sentir d'un poble és un fet real .

Com real va ser el que allí va succeir .

Gràcies a un amic  va contactar amb mi " Xarxa ràdio "en el seu espai "La tarda" perquè cobrís la notícia, ja que en aquests moments la prohibició al País Valencià encara no havia estat revocada pel TSJ i el riu Sénia, és a dir, la frontera entre Catalunya i el País Valencià anava a deixar de ser-ho de totes maneres, així que la informació en aquest punt era important.

Vos estalvie detalls ... Situada a la frontera que no ho era, només comentar que el que hi vaig veure i vaig sentir va ser festa, tendresa, alegria, llàgrimes d'emoció i abraçades, moltes abraçades. No només les que es van donar Lluís Llach, Pere Portabella, Carles Santos o els pares d'Agulló sinó les que es donaven catalans i valencians o valencians i catalans. Aquell era un moment pacífic, com pacífic és agafar-se de la mà.

I tot facilitats i tot proper.Si proximitat , la proximitat d'un Llach saludant,signant autògrafs i xerrant tranquil lament amb qui se li acostés, la proximitat de Pere Portabella i de Carles Santos, com si coneguessin a tothom , com si tothom fos conegut . És el que tenen les reunions d'amics , que tenen els mateixos interessos ... i això apropa. 

I totes les facilitats per part dels organitzadors(voluntaris en el cas del País Valencià que es van constituir com a plataforma) que un cop fet el seu treball (que va ser molt), van deixar que allò funcionés de manera espontània i natural. Em va sorprendre , la veritat, i sé de què parlo... no vaig veure cap guardaespatlles ni cap cordó de seguretat ni res que se li semblés.

Vaig fotografiar, vaig parlar, vaig abraçar, vaig saludar i fins i tot vaig fer un parell de petons a Lluís Llach encara que no tingui instantània del moment...

Només una mica més al lluny , just on la cadena humana arribava a la seva fi, estaven els antiavalots i ells, no van semblar relaxats en cap moment ... als mossos d'esquadra, la veritat, gairebé ni els vaig percebre (bé, sí, un moment que vaig deixar el micròfon al seu càrrec per fer les fotos).

En el meu cas , tot un plaer cobrir la notícia i poder saludar alguns amics .

Visió personal aquesta, això sí .



Fotos: Mariola Nos



Vista general Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

FOTO: AMRIOLA NOS
Carles Santos.

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach. 

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach. 

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Nati Romeu, Carles Santos, Anna Cases.

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: OMAR OLMOS
Lluís Llach, Mariola Nos. Foto: Omar Olmos

fOTO: ANNA CASES
Mari Jose Ferrer, Mariola Nos i Lluís Llach.

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach i Pere Portabella 

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach i Carles Santos

FOTO: MARIOLA NOS
Carles Santos, Pere Portabella i Lluís Llach.

FOTO: MARIOLA NOS
Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Pere Portabella i Garcia Bel.

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS


FOTO:MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

FOTO: MARIOLA NOS


Vídeo: Rubén Cervera Sorlí (Reservat el dret d'emissió).