Col·locades les catifes
al desert de la pèrdua
trepitjo tímidament
encara
el càlid ara
i suaument
recolzo a penes
les empremtes (el pes)
del cos
fos
poc a poc
al parquet vital
del teu sòl radiant
llibres
sofàs
còmodes
mantes
i retrats
han abrigat
el fred d'abans
construint llar
al teu
al meu
al seu costat
Pintat el llenç
estem
reals
Caliu de sol radiant
La llar
(mariola nos 2013)
la llar que és cuirassa i niu d'estimes, ben bonic, ben bonic
ResponEliminaGràcies ... serà conseqüència de l'època de l'any aquest poema?
EliminaBests
la llar.......venen a la ment emocions molt fortes, hores i hores.....Mariola en fas tornar sempre cap enrere com si el temps passat sigues millor , vull pensar que d aqui uns anys ens pasara el mateix en el temps actual.
ResponEliminaEl temps és sempre bo Gemma ...
EliminaBo és tenir-lo i estimar-lo.
I tot passa i coses bones quedaran.
Un plaer la teva vista, com sempre.
Ens mereixem un cafè un dia d'aquests.
Així comentem en persona.
Abraçada!
Estic gelada..i les teves paraules m´han fet entrar en calor, l´esencia de les persones que ja no hi son, es queden impreses en quansevol estri...una calaixera, unes ulleres, un libre, una manta.....contenen tot el seu caliu, de manera que la llar no s´apaga mai.....una calida abraçada.
ResponEliminaQue va de tornada al caliu de la teva casa...
EliminaMolt bonica, amb ganes de no eixir al carrer.
ResponEliminaGràcies Enric!! Que alegria! Però no podràs ... ens agrada massa rondar :-)
EliminaPetons!
Poc a poc és com les llars entren en calor, i s'hi fa el caliu. M'agrada...
ResponEliminaGràcies Martina ... si, és bonic descobrir que tot arriba ...
EliminaAbraçada!
Genial descripció de sentiments I sensacións universals. La llar, el refugi del guerrero, on te sentes més auténtic . La llar amb objectes de gran valor sentimental, que no económic. La llar ,impregnada de vivencies . Tot plegat i amb un gran caliu humá m'hos fa la vida més llevadera. FANTÀSTICA com sempre. BESETS (S)
ResponEliminaPer a mi fonamental ... el meu espai més jo m'és imprescindible.
EliminaAbraçada Sebastià!
M'agrada aquesta estrofa: Pintat el llenç / estem / reals.
ResponEliminaDiu molt sobre l'art i la vida, és valenta, i és real!
Gràcies Jordi ... sempre construint ... i intentant fer art del viure ...
EliminaAbraçada gran!
fins ací arriba el caliu del teus versos
ResponEliminaMoltes gràcies per la visita Xelo!
ResponEliminaUn plaer...
Best