dijous, 30 de juny de 2016

Olor




M'envaeix
una olor
desconeguda

Ha vingut
per habitar-nos

Els llençols blancs
sobre
sota
al teu voltant

Perfectament
planxats

El pijama clar
ratllat en verd
folgat
polit

D'abraçada
lleugera

L'habitació amplia
blanca
lluminosa
neta

Càlidament
ventilada

M'envaeix
aquesta olor
desconeguda

Clau amarg
en l'ànima
olfactòria

Perdurable a l’oblit
constantment
implacable 

Ha vingut
per quedar-se
i marxarà
per emportar-te

Conviurem








mariola nos (2016)




dimecres, 11 de maig de 2016

Vendôme.


Em desafies
amb mirada
freda

i prenc consciència
del meu
desig

Seràs meu
és evident
i ho saps

Conec
aquesta història
d'amor/t
saciant

M'ho prenc
amb calma
llavors

Cal arribar
fins a l'èxtasi
final

Un mos
al coll
sucós

Perds la mirada
la voluntat
cau

Et trac
la roba
insinuant

transparent embolcall
de carn
tersa

Serà a poc a poc
fins al moll
de l'os

Assaborint-te
nyam
nyam

I em xuclo els dits

Regust

mariola nos
maig 2016


Participació "Llagostí literari 2016. Vinaròs"

El Mar



Va percebre el color dels seus ulls més verd que mai. L'habitació on havia situat la seva butaca donava a un finestral. Aquest al mar. L'asseia allí cada dia. Podia haver-lo deixat en el llit, al costat del televisor de no mirar amb els seus ulls de no veure, però sempre els havia agradat el mar. Els seus grans records quedaven inexorablement ancorats a ell. Irremeiablement, també el seu final. Tal vegada ell no fos conscient, però sí que ho eren les ones. Li deixaven els seus matisos diaris en retina. Dia rere dia. I ella, es va acostumar a mirar solament en els seus ulls. Ja mai va dirigir la seua mirada a cap altre lloc. La casa i els seus ulls, el mar i el seu so. Així, fins que es van apagar. Llavors un rugit intens i una ona misteriosa i misericordiosament ferotge se'ls va emportar amb ella acompanyant-los. Ni soterrament ni adéu. Fusió total. El mar.

mariola nos 
maig 2016

divendres, 20 de novembre de 2015

Plàcidament.

 
Plàcidament
Obra de G.Bel


Plàcidament


Plàcidament amortallat
amb ulls petrificats
en conques de l'enyor
ens mira
complaent

Devora encara
els nostres cors
sentint-se viu
pel baf
dels guanyadors

Mortal angoixa
de camins no fressats
per aturats
amb mà de pedra
i opressió

Els perdedors

Malbaratada lluita
amb cruixits
de sang i terra
pels oblidats taüts
sense mortalla

Fossa comuna

I ell
plàcidament present


Memòria històrica



Mariola Nos. 20/11/2015

dimecres, 26 d’agost de 2015

"Te quiero"

Poema sobre l'obra de Garcia Bel, "Te quiero" (Exposició "Canibal" en Fundació Caixa Vinaròs fins al 5 de setembre)


"Te quiero"
G. Bel





“Te quiero”

Et desconec
però i què?
avui
et vull

Qui ets?
No ho sé
però
ja et faré

A imatge i semblança
es diu

Costella d'Adam
o Eva?

No saps
qui sóc
Però jo si sé
el que vols

T’ho donaré
tranquil
per un moment
breu (això si)

No saps qui ets
Jo et diré
ets jo
també

En mi
per mi
per a mi
cap a mi

Jo?
A qui vull?
I tu?
a mi

A mi

Ara vesteixes bé
estàs adorable
uniformat

Em quedes genial
    
No
no
no et moguis
On millor?

Què seràs sense mi?
Tu?

“Te quiero”


mariola nos (agost 2015)

dijous, 13 d’agost de 2015

EXPOSICIÓ " LA BESTIA Y EL SOBERANO" 19 mar. al 30 ago. 2015 en el MACBA.




Durant aquests dies de desconnexió vaig estar al MACBA, i comentar, que fora polèmiques, l'exposició "La bèstia i el sobirà" em va sorprendre. Costa veure exposicions que no et deixin indiferent. Obres compromeses que formen un tot i qüestionen, a partir de l'últim seminari impartit per Jacques Derrida en 2002-2003, els límits de la sobirania política.

La bèstia i el sobirà encarnen, per al filòsof francès, les dues figures al·legòriques de la política que s'han situat històricament més enllà de la llei: la bèstia suposadament desconeixedora del dret i el sobirà el seu poder es defineix precisament per la seva capacitat de suspendre el dret. Aquesta divisió ontoteológica produeix una sèrie d'oposicions binàries de gènere, classe, espècie, sexualitat, raça o discapacitat que estructuren relacions de dominació. D'una banda, la bèstia entesa com animalitat, natura, feminitat, el sud, l'esclau, el lloc colonial, el subjecte no blanc, l'anormal. De l'altra, el sobirà que representa l'humà o fins i tot el sobrehumà, Déu, l'Estat, la masculinitat, el nord, el subjecte blanc i sexualment normal. Com pensar la sobirania més enllà del poder? Com produir sobirania qüestionant aquestes relacions de dominació?

Obres d'Efrén Álvarez, Ángela Bonadies i Juan José Olavarría, Peggy Buth, Martin Dammann, Ines Doujak i John Barker, Juan Downey, Edgar Endress, Oier Etxeberria, León Ferrari, Eiko Grimberg, Masist Gül (presentat per Banu Cennetoğlu i Philippine Hoegen) , Ghasem Hajizadeh, Jan Peter Hammer, Geumhyung Jeong, Glenda León, Julia Montilla, Rabih Mroué, Ocaña, Genesis Breyer P-Orridge, Prabhakar Pachpute, Mary Reid Kelley, Jorge Ribalta, Hans Scheirl, Wu Tsang, Stefanos Tsivopoulos, Yelena Vorobyeva i Victor Vorobyev, Sergio Zevallos.

Molt recomanable!










dissabte, 23 de maig de 2015

Reflexió



Portaves les cendres
a les mans
i a mi
em va semblar

París

Queia fina la pluja
sobre les flors del marbre

Coherència
de mort

Sota paraigües blau
i làpides lluentes
sols nosaltres

I ells ...

Curiós

no escollim veïns
per a l'eternitat
varada

Al costat dels teus pares
un noi jove
em mira

en blanc i negre

Per sempre



(Mariola Nos. Vinaròs 2015)