dissabte, 23 de maig del 2015

Reflexió



Portaves les cendres
a les mans
i a mi
em va semblar

París

Queia fina la pluja
sobre les flors del marbre

Coherència
de mort

Sota paraigües blau
i làpides lluentes
sols nosaltres

I ells ...

Curiós

no escollim veïns
per a l'eternitat
varada

Al costat dels teus pares
un noi jove
em mira

en blanc i negre

Per sempre



(Mariola Nos. Vinaròs 2015)













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada