dijous, 12 de setembre del 2013

Cadena humana a la unió del Sénia.


Sobre la cadena humana organitzada per Acció Cultural del País Valencià, sobre el moment concret, poc més cal dir periodísticament parlant...les xifres o la seva quarta part, les dades i les anècdotes ja estan sobre la taula, i tal com vaig dir ahir al penjar al facebook el reportatge fotogràfic ,de vegades ,una imatge val més que mil paraules ... ahir crec que va ser el cas .Ara , es donarà pas a l'anàlisi de les conseqüències, perquè el que és evident no es pot negar i la cadena humana i el sentir d'un poble és un fet real .

Com real va ser el que allí va succeir .

Gràcies a un amic  va contactar amb mi " Xarxa ràdio "en el seu espai "La tarda" perquè cobrís la notícia, ja que en aquests moments la prohibició al País Valencià encara no havia estat revocada pel TSJ i el riu Sénia, és a dir, la frontera entre Catalunya i el País Valencià anava a deixar de ser-ho de totes maneres, així que la informació en aquest punt era important.

Vos estalvie detalls ... Situada a la frontera que no ho era, només comentar que el que hi vaig veure i vaig sentir va ser festa, tendresa, alegria, llàgrimes d'emoció i abraçades, moltes abraçades. No només les que es van donar Lluís Llach, Pere Portabella, Carles Santos o els pares d'Agulló sinó les que es donaven catalans i valencians o valencians i catalans. Aquell era un moment pacífic, com pacífic és agafar-se de la mà.

I tot facilitats i tot proper.Si proximitat , la proximitat d'un Llach saludant,signant autògrafs i xerrant tranquil lament amb qui se li acostés, la proximitat de Pere Portabella i de Carles Santos, com si coneguessin a tothom , com si tothom fos conegut . És el que tenen les reunions d'amics , que tenen els mateixos interessos ... i això apropa. 

I totes les facilitats per part dels organitzadors(voluntaris en el cas del País Valencià que es van constituir com a plataforma) que un cop fet el seu treball (que va ser molt), van deixar que allò funcionés de manera espontània i natural. Em va sorprendre , la veritat, i sé de què parlo... no vaig veure cap guardaespatlles ni cap cordó de seguretat ni res que se li semblés.

Vaig fotografiar, vaig parlar, vaig abraçar, vaig saludar i fins i tot vaig fer un parell de petons a Lluís Llach encara que no tingui instantània del moment...

Només una mica més al lluny , just on la cadena humana arribava a la seva fi, estaven els antiavalots i ells, no van semblar relaxats en cap moment ... als mossos d'esquadra, la veritat, gairebé ni els vaig percebre (bé, sí, un moment que vaig deixar el micròfon al seu càrrec per fer les fotos).

En el meu cas , tot un plaer cobrir la notícia i poder saludar alguns amics .

Visió personal aquesta, això sí .



Fotos: Mariola Nos



Vista general Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

FOTO: AMRIOLA NOS
Carles Santos.

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach. 

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach. 

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Nati Romeu, Carles Santos, Anna Cases.

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: OMAR OLMOS
Lluís Llach, Mariola Nos. Foto: Omar Olmos

fOTO: ANNA CASES
Mari Jose Ferrer, Mariola Nos i Lluís Llach.

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach i Pere Portabella 

FOTO: MARIOLA NOS
Lluís Llach i Carles Santos

FOTO: MARIOLA NOS
Carles Santos, Pere Portabella i Lluís Llach.

FOTO: MARIOLA NOS
Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Pere Portabella i Garcia Bel.

FOTO: MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS


FOTO:MARIOLA NOS

FOTO:MARIOLA NOS

FOTO: MARIOLA NOS
Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

FOTO: MARIOLA NOS


Vídeo: Rubén Cervera Sorlí (Reservat el dret d'emissió).

16 comentaris:

  1. Ho torno a dir, Mariola. Moltíssimes gràcies per l'esforç que has fet.
    M'ha fet gràcia l'anècdota del micròfon.
    Ja ens en faràs un poema.
    Et donem les mans des del tram 59 (l'Aldea).

    ResponElimina
  2. Pel què vaig poder veure en el meu tram, i pel què m'han explicat amics que van estar en altres (a Amposta, a Torredembarra, a Figueres...) totes aquestes sensacions que descrius (proximitat, festa, llagrimes, alegria, germanor)es van repetir arreu de la cadena...que es diu aviat.

    ResponElimina
  3. gran dia Mariola, potser no serem història però almenys la intentem anar fent, felicitats

    ResponElimina
  4. Antiavalots, per què? Els fatxes no s'atreveixen amb tanta gent. I nosaltres no som pas violents!

    ResponElimina
  5. Quin goig de dia Mariola, i com ben bé dius, quantes emocions van brollar.
    Enhorabona pel reportatge fotogràfic i ara per aquesta anàlisi.......has fet que tornen a brollar les emocions que vam viure ahir.

    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Encarna, serà difícil que oblidem el dia que ens vam conèixer fora del món virtual veritat?

      Petons!

      Elimina
  6. Simplement, feliçitats Mariola, he viscut i he sentit tot lo que descrius perfectament. Amb la paraula i l 'imatge has fet sentir moltes emoçions a qui no vam poder asistir. Molt agrait. Una forta abraçada ( S )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu ... moltes les anàlisis i moltes les mirades, aquesta és la meva ... m'alegro que ara sigui compartida.

      Besets

      Elimina
  7. Moltes gràcies Mariola! Crec que tots, cadascú en el seu tram va viure emocions semblants...
    Vaig arriba a casa trencat, però pletòric de felicitat!
    Una abraçada!
    Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llavors va valdre la pena lel desgast físic, clar que si;-))

      Fort abraçada!

      Elimina
  8. Jo, com molts i molts més,també hi vam ser, encara que no surtim a la foto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes les imatges i moltes les mans que hem pogut veure i que representen tots els que hi van ser ...

      Abraçada.

      Elimina