Reflexió

Portaves les cendres

a les mans

i a mi

em va semblar

París

Queia fina la pluja

sobre les flors del marbre

Coherència

de mort

Sota paraigües blau

i làpides lluentes

sols nosaltres

I ells ...

Curiós

no escollim veïns

per a l'eternitat

varada

Al costat dels teus pares

un noi jove

em mira

en blanc i negre

Per sempre



(Mariola Nos. Vinaròs 2015)