diumenge, 20 de juliol del 2014

Poesia des dels balcons.


L’homenatge a Montserrat Abelló a Riba Roja de l’Ebre, dins del que s’ha anomenat “Poesia des dels balcons” és difícil de sintetitzar. D’una banda per la increïble programació a la qual hem assistit, i de l’altra, perquè és difícil escriure el sentiment … Ja vindrà la poesia a rescatar-me. Però si diré que és imprescindible un punt de bogeria increïble perquè tot el que ha esdevingut allà aquest cap de setmana sigui possible. . I la bogeria, en aquest cas, té un nom: Josep Maria Viñes, que va saber en el seu moment (és la segona edició del festival) convèncer no només a l’alcalde Antonio Suárez, sinó també a tot un poble que ha estat partícip. Un poble acollidor de poetes, ni més, ni menys.

Un punt de bogeria i un esforç increïble. No és gens fàcil organitzar una cosa així … i que a més surti bé. Al darrere hi ha molt esforç i molta dedicació, no només de Josep Maria sinó de tots aquells que li donen suport i ajuden. Començant per la regidora de cultura Montserrat Arbonés i continuant pels veïns que no només obren la porta de casa seva sinó que més a més escriuen poemes per penjar-los des dels balcons. D’aquells que literalment els pengen (algun poeta, també), i els que ens donen xerrades i ens acompanyen per ensenyar-nos Riba Roja explicant-nos la seva història, la d’un poble que en els anys 60 i sense previ avís, va veure com es quadruplicava la seva població per albergar als treballadors que construirien la central hidroelèctrica. Un poble fronterer, com el meu, però amb un altre riu: l’Ebre.

No recordo els noms de tots … Però el meu més sincer agraïment i la meva enhorabona. Riba Roja és l’exemple del “voler és poder”. Riba Roja té sentiment poètic. I han de presumir d’això.

Respecte a les activitats, que han estat moltes i de gran qualitat (us deixo l’enllaç perquè pugueu donar-li un cop d’ull i un resum fotogràfic), a destacar per sobre de tot, la figura de Montserrat Abelló, que acompanyada per la cantant Mariona Segarra va impressionar a tot el públic amb els seus poemes i amb la seva personalitat.

Una tarda-nit exquisida que no podré oblidar.

La cercavila des de la plaça de la Vila, capgrossos, gegants, i el soroll dels Figots Satànics, baixant cap a la plaça. El proper i sincer pregó de la Dra. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Jordi Bladé i la jove cantant Montserrat Ferrús tancant l’any dedicat al poeta Salvador Espriu amb el poema “He mirat aquesta terra”. Adrià Cid, Mirna Vilasís, Andrea Motis & Joan Chamorro, Jordi Bladé, Elena Peralta i Adrià Cid, Ferran Orta, Albert Bonet, Jordi Llavina, poeta i comisari de l’Any Vinyolies. Els xiquets, futurs poetes, l’Associació de Dones de Riba-roja, Esther Rodríguez Cabrales, Ekaterina McKie. I ells, els amics i poetes recitant poemes des dels balcons de la plaça,

I per l’any que bé: Joan Brossa! Ja tenen feina, ja…

Moltes gràcies!