Poema 12

 No negaré que la imposició del pas del temps i per tant, de la vida,  m'afecta. Però com que el tema és inevitable, aprofito per donar les gràcies a tots els que me la feu més fàcil. Gràcies!

Un poema per a aquest cap d'any.

Per a vosaltres, especialment per a aquells que m'heu demanat que segueixi escrivint. Resulta encoratjador.

A fer Vida! Ens espera el 2015.


Les dotze campanades marquen un inici que és, solament, una continuïtat. 

 POEMA

12 

Campanades a mort

batec de dies vells

Convertits en records

si de goig

Desterrats a l'oblit

si de dol

I poder

acceptar el pas

del temps

tan ferm

I jugar

a l'implacable esdevenir

incert

Mudaré de pell

cap a un futur

negat

a tu

Campanades de nou

batec de dies bells 

Només per ells 

els innocents

Mariola Nos (desembre 2014)

Poema "En femení".

No tinc molt temps per escriure últimament... 
Us deixo un nou poema que vaig escriure abans d'obrir la llibreria. Si estigués en "Em remou la sinceritat" inauguraria una secció de des-encontre que aniria a continuació de la dedicada als altres, els de el desencant.

Espero reprendre aviat l'escriptura... qüestió vital.


En femení

Desnonada  la meua confiança
al lloc de l’omissió
estampes desencís
al verb amar

De-construïts els dubtes
mancats de raó
de gènere(el masculí)

tornen  avui 
passejant
per catifa roja

Quan ens costa
desfer-nos
dels fantasmes

No?

No sóc l’únic-a 

‘Diagnòstic’ de G. Bel a "Les Aules"

La Diputació va inaugurar ahir 2 de setembre l'exposició  ‘Diagnòstic’, de G.Bel a "Les Aules"

• La mostra pot visitar-se de forma gratuïta fins al proper 27 de setembre en el Centre Cultural Provincial Les Aules

El Centre Cultural Provincial Les Aules acull fins al proper dia 27 de setembre l'exposició de pintura ‘Diagnòstic’, de Garcia Bel. Es tracta d'un conjunt d'obres situades entre la pintura i l'escultura que, a través de la confluència de diversos factors tals com la corrosió o l'envelliment dels objectes, comunica la desintegració de tota vida, la seva violència o decadència.

El diputat de Cultura, José Luis Jarque, va destacar l'obra de G.Bel, ressaltant la seva força i contundència. Va assenyalar el mestratge de l'autor que, utilitzant un conjunt divers de materials, és capaç de donar sentit a una narració que ens descriu un paisatge mental a través de l'ús de diferents materials, obligant-nos a participar, a completar aquesta narració amb el propi títol: Crisificció, Pandèmia humana, Ubicació. A destacar, va comentar, Implicació de l'autor amb el medi ambient en utilitzar en totes les seves obres materials reciclats. Una primera exposició amb la qual el comitè d'experts de la Diputació encerta clarament, va dir. Una obra diferent i una aposta envers l'art i els artistes que s'ha convertit en una màxima per a la Diputació de Castelló.

L'autor va agrair la possibilitat de mostrar la seva obra a “Les Aules”, així com el compromès i reivindicatiu del seu art envers la societat i envers el públic. No pretenc que agradin, pretenc que facin pensar, que creien en l'observador una reacció, que remoguin. L'ús de materials reciclats és clarament ja, un posicionament enfront d'una manera de viure el món, que no és la meva. És el que compto amb les obres. Cal descobrir-les, no ho dono tot fet. Però cada detall, per petit que sigui, no està posat a l'atzar. Si les escoltes, et parlen.
En aquest sentit, en una crítica signada per Sebastià Miralles es destaca “l'instint narratiu que l'autor soluciona creant analogia sintàctiques i morfològiques. L'ús d'analogies comporta recórrer a metàfores visuals per emfatitzar els significats de les obres; així, dos somiers enfrontats ens parlen de sòls, o un contorn d'Espanya fet amb planxes de ferro oxidades recrea un aire d'empresonament i violència. Són obres que brollen d'una espontània necessitat de narrar, de dir alguna cosa”.

Reportatge: Mariola Nos

José Luis Jarque i G.Bel

Poesia des dels balcons.

L’homenatge a Montserrat Abelló a Riba Roja de l’Ebre, dins del que s’ha anomenat “Poesia des dels balcons” és difícil de sintetitzar. D’una banda per la increïble programació a la qual hem assistit, i de l’altra, perquè és difícil escriure el sentiment … Ja vindrà la poesia a rescatar-me. Però si diré que és imprescindible un punt de bogeria increïble perquè tot el que ha esdevingut allà aquest cap de setmana sigui possible. . I la bogeria, en aquest cas, té un nom: Josep Maria Viñes, que va saber en el seu moment (és la segona edició del festival) convèncer no només a l’alcalde Antonio Suárez, sinó també a tot un poble que ha estat partícip. Un poble acollidor de poetes, ni més, ni menys.

Un punt de bogeria i un esforç increïble. No és gens fàcil organitzar una cosa així … i que a més surti bé. Al darrere hi ha molt esforç i molta dedicació, no només de Josep Maria sinó de tots aquells que li donen suport i ajuden. Començant per la regidora de cultura Montserrat Arbonés i continuant pels veïns que no només obren la porta de casa seva sinó que més a més escriuen poemes per penjar-los des dels balcons. D’aquells que literalment els pengen (algun poeta, també), i els que ens donen xerrades i ens acompanyen per ensenyar-nos Riba Roja explicant-nos la seva història, la d’un poble que en els anys 60 i sense previ avís, va veure com es quadruplicava la seva població per albergar als treballadors que construirien la central hidroelèctrica. Un poble fronterer, com el meu, però amb un altre riu: l’Ebre.

No recordo els noms de tots … Però el meu més sincer agraïment i la meva enhorabona. Riba Roja és l’exemple del “voler és poder”. Riba Roja té sentiment poètic. I han de presumir d’això.

Respecte a les activitats, que han estat moltes i de gran qualitat (us deixo l’enllaç perquè pugueu donar-li un cop d’ull i un resum fotogràfic), a destacar per sobre de tot, la figura de Montserrat Abelló, que acompanyada per la cantant Mariona Segarra va impressionar a tot el públic amb els seus poemes i amb la seva personalitat.

Una tarda-nit exquisida que no podré oblidar.

La cercavila des de la plaça de la Vila, capgrossos, gegants, i el soroll dels Figots Satànics, baixant cap a la plaça. El proper i sincer pregó de la Dra. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Jordi Bladé i la jove cantant Montserrat Ferrús tancant l’any dedicat al poeta Salvador Espriu amb el poema “He mirat aquesta terra”. Adrià Cid, Mirna Vilasís, Andrea Motis & Joan Chamorro, Jordi Bladé, Elena Peralta i Adrià Cid, Ferran Orta, Albert Bonet, Jordi Llavina, poeta i comisari de l’Any Vinyolies. Els xiquets, futurs poetes, l’Associació de Dones de Riba-roja, Esther Rodríguez Cabrales, Ekaterina McKie. I ells, els amics i poetes recitant poemes des dels balcons de la plaça,

I per l’any que bé: Joan Brossa! Ja tenen feina, ja…

Moltes gràcies!

http://www.mariolanos.com/?p=604