Us deixo un nou poema que vaig escriure abans d'obrir la llibreria. Si estigués en "Em remou la sinceritat" inauguraria una secció de des-encontre que aniria a continuació de la dedicada als altres, els de el desencant.
Espero reprendre aviat l'escriptura... qüestió vital.
En femení
Desnonada la meua confiança
al lloc de l’omissió
estampes desencís
al verb amar
De-construïts els dubtes
mancats de raó
de gènere(el masculí)
tornen avui
passejant
per catifa roja
Quan ens costa
desfer-nos
dels fantasmes
No?
No sóc l’únic-a
Preciós!
ResponEliminaGràcies!
EliminaMolt bones festes i abrçada
els fantasmes pesen massa
ResponEliminaLluita constant, llavors...
ResponEliminaBests Xelo!
Supongo que muchos pasamos por eso, trabajar y no tener tiempo,
ResponEliminaPara pensar, meditar, y sobretodo escribir... muy bonito el poema,
Es un placer leerte.
Supongo que muchos pasamos por eso, trabajar y no tener tiempo,
ResponEliminaPara pensar, meditar, y sobretodo escribir... muy bonito el poema,
Es un placer leerte.