dimecres, 11 de maig del 2016

Vendôme.


Em desafies
amb mirada
freda

i prenc consciència
del meu
desig

Seràs meu
és evident
i ho saps

Conec
aquesta història
d'amor/t
saciant

M'ho prenc
amb calma
llavors

Cal arribar
fins a l'èxtasi
final

Un mos
al coll
sucós

Perds la mirada
la voluntat
cau

Et trac
la roba
insinuant

transparent embolcall
de carn
tersa

Serà a poc a poc
fins al moll
de l'os

Assaborint-te
nyam
nyam

I em xuclo els dits

Regust

mariola nos
maig 2016


Participació "Llagostí literari 2016. Vinaròs"

El Mar



Va percebre el color dels seus ulls més verd que mai. L'habitació on havia situat la seva butaca donava a un finestral. Aquest al mar. L'asseia allí cada dia. Podia haver-lo deixat en el llit, al costat del televisor de no mirar amb els seus ulls de no veure, però sempre els havia agradat el mar. Els seus grans records quedaven inexorablement ancorats a ell. Irremeiablement, també el seu final. Tal vegada ell no fos conscient, però sí que ho eren les ones. Li deixaven els seus matisos diaris en retina. Dia rere dia. I ella, es va acostumar a mirar solament en els seus ulls. Ja mai va dirigir la seua mirada a cap altre lloc. La casa i els seus ulls, el mar i el seu so. Així, fins que es van apagar. Llavors un rugit intens i una ona misteriosa i misericordiosament ferotge se'ls va emportar amb ella acompanyant-los. Ni soterrament ni adéu. Fusió total. El mar.

mariola nos 
maig 2016