divendres, 20 de novembre del 2015

Plàcidament.

 
Plàcidament
Obra de G.Bel


Plàcidament


Plàcidament amortallat
amb ulls petrificats
en conques de l'enyor
ens mira
complaent

Devora encara
els nostres cors
sentint-se viu
pel baf
dels guanyadors

Mortal angoixa
de camins no fressats
per aturats
amb mà de pedra
i opressió

Els perdedors

Malbaratada lluita
amb cruixits
de sang i terra
pels oblidats taüts
sense mortalla

Fossa comuna

I ell
plàcidament present


Memòria històrica



Mariola Nos. 20/11/2015

dimecres, 26 d’agost del 2015

"Te quiero"

Poema sobre l'obra de Garcia Bel, "Te quiero" (Exposició "Canibal" en Fundació Caixa Vinaròs fins al 5 de setembre)


"Te quiero"
G. Bel





“Te quiero”

Et desconec
però i què?
avui
et vull

Qui ets?
No ho sé
però
ja et faré

A imatge i semblança
es diu

Costella d'Adam
o Eva?

No saps
qui sóc
Però jo si sé
el que vols

T’ho donaré
tranquil
per un moment
breu (això si)

No saps qui ets
Jo et diré
ets jo
també

En mi
per mi
per a mi
cap a mi

Jo?
A qui vull?
I tu?
a mi

A mi

Ara vesteixes bé
estàs adorable
uniformat

Em quedes genial
    
No
no
no et moguis
On millor?

Què seràs sense mi?
Tu?

“Te quiero”


mariola nos (agost 2015)

dijous, 13 d’agost del 2015

EXPOSICIÓ " LA BESTIA Y EL SOBERANO" 19 mar. al 30 ago. 2015 en el MACBA.




Durant aquests dies de desconnexió vaig estar al MACBA, i comentar, que fora polèmiques, l'exposició "La bèstia i el sobirà" em va sorprendre. Costa veure exposicions que no et deixin indiferent. Obres compromeses que formen un tot i qüestionen, a partir de l'últim seminari impartit per Jacques Derrida en 2002-2003, els límits de la sobirania política.

La bèstia i el sobirà encarnen, per al filòsof francès, les dues figures al·legòriques de la política que s'han situat històricament més enllà de la llei: la bèstia suposadament desconeixedora del dret i el sobirà el seu poder es defineix precisament per la seva capacitat de suspendre el dret. Aquesta divisió ontoteológica produeix una sèrie d'oposicions binàries de gènere, classe, espècie, sexualitat, raça o discapacitat que estructuren relacions de dominació. D'una banda, la bèstia entesa com animalitat, natura, feminitat, el sud, l'esclau, el lloc colonial, el subjecte no blanc, l'anormal. De l'altra, el sobirà que representa l'humà o fins i tot el sobrehumà, Déu, l'Estat, la masculinitat, el nord, el subjecte blanc i sexualment normal. Com pensar la sobirania més enllà del poder? Com produir sobirania qüestionant aquestes relacions de dominació?

Obres d'Efrén Álvarez, Ángela Bonadies i Juan José Olavarría, Peggy Buth, Martin Dammann, Ines Doujak i John Barker, Juan Downey, Edgar Endress, Oier Etxeberria, León Ferrari, Eiko Grimberg, Masist Gül (presentat per Banu Cennetoğlu i Philippine Hoegen) , Ghasem Hajizadeh, Jan Peter Hammer, Geumhyung Jeong, Glenda León, Julia Montilla, Rabih Mroué, Ocaña, Genesis Breyer P-Orridge, Prabhakar Pachpute, Mary Reid Kelley, Jorge Ribalta, Hans Scheirl, Wu Tsang, Stefanos Tsivopoulos, Yelena Vorobyeva i Victor Vorobyev, Sergio Zevallos.

Molt recomanable!










dissabte, 23 de maig del 2015

Reflexió



Portaves les cendres
a les mans
i a mi
em va semblar

París

Queia fina la pluja
sobre les flors del marbre

Coherència
de mort

Sota paraigües blau
i làpides lluentes
sols nosaltres

I ells ...

Curiós

no escollim veïns
per a l'eternitat
varada

Al costat dels teus pares
un noi jove
em mira

en blanc i negre

Per sempre



(Mariola Nos. Vinaròs 2015)