Cadena humana a la unió del Sénia.

Sobre la cadena humana organitzada per Acció Cultural del País Valencià, sobre el moment concret, poc més cal dir periodísticament parlant...les xifres o la seva quarta part, les dades i les anècdotes ja estan sobre la taula, i tal com vaig dir ahir al penjar al facebook el reportatge fotogràfic ,de vegades ,una imatge val més que mil paraules ... ahir crec que va ser el cas .Ara , es donarà pas a l'anàlisi de les conseqüències, perquè el que és evident no es pot negar i la cadena humana i el sentir d'un poble és un fet real .

Com real va ser el que allí va succeir .

Gràcies a un amic  va contactar amb mi " Xarxa ràdio "en el seu espai "La tarda" perquè cobrís la notícia, ja que en aquests moments la prohibició al País Valencià encara no havia estat revocada pel TSJ i el riu Sénia, és a dir, la frontera entre Catalunya i el País Valencià anava a deixar de ser-ho de totes maneres, així que la informació en aquest punt era important.

Vos estalvie detalls ... Situada a la frontera que no ho era, només comentar que el que hi vaig veure i vaig sentir va ser festa, tendresa, alegria, llàgrimes d'emoció i abraçades, moltes abraçades. No només les que es van donar Lluís Llach, Pere Portabella, Carles Santos o els pares d'Agulló sinó les que es donaven catalans i valencians o valencians i catalans. Aquell era un moment pacífic, com pacífic és agafar-se de la mà.

I tot facilitats i tot proper.Si proximitat , la proximitat d'un Llach saludant,signant autògrafs i xerrant tranquil lament amb qui se li acostés, la proximitat de Pere Portabella i de Carles Santos, com si coneguessin a tothom , com si tothom fos conegut . És el que tenen les reunions d'amics , que tenen els mateixos interessos ... i això apropa. 

I totes les facilitats per part dels organitzadors(voluntaris en el cas del País Valencià que es van constituir com a plataforma) que un cop fet el seu treball (que va ser molt), van deixar que allò funcionés de manera espontània i natural. Em va sorprendre , la veritat, i sé de què parlo... no vaig veure cap guardaespatlles ni cap cordó de seguretat ni res que se li semblés.

Vaig fotografiar, vaig parlar, vaig abraçar, vaig saludar i fins i tot vaig fer un parell de petons a Lluís Llach encara que no tingui instantània del moment...

Només una mica més al lluny , just on la cadena humana arribava a la seva fi, estaven els antiavalots i ells, no van semblar relaxats en cap moment ... als mossos d'esquadra, la veritat, gairebé ni els vaig percebre (bé, sí, un moment que vaig deixar el micròfon al seu càrrec per fer les fotos).

En el meu cas , tot un plaer cobrir la notícia i poder saludar alguns amics .

Visió personal aquesta, això sí .

Fotos: Mariola Nos

Vista general Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

Carles Santos.

Lluís Llach. 

Lluís Llach

Lluís Llach. 

Nati Romeu, Carles Santos, Anna Cases.

Lluís Llach, Mariola Nos. Foto: Omar Olmos

Mari Jose Ferrer, Mariola Nos i Lluís Llach.

Lluís Llach i Pere Portabella 

Lluís Llach i Carles Santos

Carles Santos, Pere Portabella i Lluís Llach.

Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

Pere Portabella i Garcia Bel.

Cadena humana a la unió del Sénia. Fotos: Mariola Nos

Vídeo: Rubén Cervera Sorlí (Reservat el dret d'emissió).