Ara que sé qui sóc

Ahir , després de dur a la meva gosseta Bola al veterinari em vaig prendre una canya llegint la premsa .

Respecte al que vaig llegir , recupero avui un article que em sembla interessant i que entre altres coses diu així :
" ... el joc preferit de l'ego és tractar de canviar als altres, sense esforçar-se per canviar un mateix . Un proverbi xinès diu entre altres coses...És més fàcil variar el curs d'un riu que el caràcter d'una persona . Així és, i no obstant això, una i altra vegada es viu a la il•lusió de fer passar als altres pels guions que hem inventat per a ells, com si algú pogués saber què és el millor..."

Entre un miler aproximadament de defectes, tinc una virtut, la de no jutjar les accions d'altres que no impliquin una agressió...no sé concretament si m'he esforçat en això o si és una conseqüència general (sóc una persona reflexiva), però el cas és que no exerceixo. No he tingut mai la intenció de canviar als altres, mai...l'espai de llibertat individual em sembla més que necessari per a la felicitat i el respecte, el seu aliat .

L'enllaç el deixo aquí.
http://elpais.com/elpais/2013/08/29/eps/1377796441_602969.html

Respecte a Bola i portar-la al veterinari, motiu que va desencadenar la canya al sol llegint l'article, aprofito per comentar que té una lesió a l'esquena i que algunes vegades pateix una crisi que la deixa sense poder caminar. 
El primer dia que vaig treure a Bola amb un cotxet de nens al carrer (l'últim que la meva filla va tenir quan era petita), ella, la meva filla, em va dir que li donava vergonya i que no venia, que la gent pensaria que m'havia tornat boja ... 
Que sapigueu que no, que estic igual de boja que abans de sortir pel carrer a passejar un gos amb un cotxet, ni més, ni menys.
A Lucía li vaig explicar si li semblava malament la gent que anava en cadira de rodes, si pensava que havien de quedar-se a casa per la seva discapacitat o si pensava que tenien algun motiu per sentir vergonya.

Va ser ella mateixa la que va portar Bola en el seu cotxe fins al veterinari. A partir d'aquí, res més a dir.

Bola

I per concloure, us deixo també un petit poema que vaig escriure ja fa temps...Perquè en aquesta vida, el que un no pot fer és deixar-se ... "canviar". Reivindicació del que un mateix és, en essència. 
I l'essència, per descomptat, sempre en revisió i millora. 


Quan Bola supera la seva crisi he de amagar el carro ... s'acomoda   :-)




Ara que sé qui sóc

Correré davant el setge oblidat 
per esquivar-te
ara que el meu cos és llac
i gaudeix amable
del so tranquil
del que l’estima

He teixit una bombolla
al meu voltant
assegurant
que fos impermeable 
als teus cants

Ja no atenen el meus oïts a les sirenes

He deixat enrere la muntanya russa
de les emocions
les culpes i les pors

també he perdut
passions

Però el meu cor
batega fort

joiós

del tot