El meu amic Tomàs Camacho va comentar un dia que hi havia gent que s'obstinava de fer de la poesia només una cosa seriosa i profunda, que pensava que li faltava un toc d'humor, que li agradava la poesia lleugera i desenfada.
Lo meu és el costat fosc vaig pensar ... no podré. Però tinc sentit de l'humor i també el meu costat més frívol i divertit, així que em vaig prendre aquelles paraules com un repte. Tomás és molt bo en aquests menesters poètics i sap, com gairebé tothom, més que jo, així que li vaig fer cas. A ell no l'hi vaig comentar, per això ho faig ara.
Porto amb aquest poema una temporada ... el deixo, l'agafo, li canvio una paraula, una altra ... i així fins avui.
La conclusió és que he pogut a mitges ... que era la meva intenció ... to desenfadat però amb tema (no puc evitar-ho: avui m'he alçat amb els immigrants fumigats a Lampedusa, per per posar exemple).
Ací vos el deixo ... Ja em direu val?
Contenció (de sentiments)
I a força de força
treus valor
dolç
de xocolata
fos
I a força de força
sagna la llengua
morta
de cirera
roja
clavades les dents
per no sobreeixir
prems punys
I traus fum
fum
fum
fum
un
dos
tres...
fins deu diuen que és bo
com el cafè
que fa temps que no et prens
per no sobreeixir
S’anomena
Viure
(mariola nos 2013)
Fantàstic !!
ResponEliminaVital
m'encanta M.
Moltes gràcies Arnau!
EliminaEl goig de llegir-nos és compartit ...
Abraçada.
Hola Mariola...m'agradat...posar humor als poemes...el Tomás Camacho té raó...depén també del moment que trobem al lector...Bones festes Nadalenques...ens parlem...poemes d'Humor...per l'any que bé...si ens tornes a companyar a OPoesia per la Pau...a Ràdio Ràpita...Una abraçada
ResponEliminaGràcies Glòria! Aquest Tomàs ... Aprofito per desitjar-te també a tu i als teus el millor. I compta amb mi per al que calgui. Va ser molt bonic poder-vos acompanyar. I la meva set radiofònica és insaciable.
EliminaMechos petons.
magnífic, un poema que t'agafa per les solapes i et dóna aire
ResponEliminaLlavors veig que aconseguit Antoni ... gràcies!
EliminaI per descomptat, bones festes amb gran abraçada.
a força de força... no ens queda un altra
ResponEliminaI tant Xelo ... Però ho direm no? Que també toca!
EliminaBests i bones festes.
M´encanta lo de llengua morta de cirera roja clavades les dents. Es un goig llegirte . Un poc de sentit de l´humor sempre va be, i més a més en los temps que corren. Es millor traure lo dolç de la vida, malgrat que hi han moltes vegades que te tens que mosegar la llengua . tenim que fer un esforç . Besets.
ResponEliminaUn gran esforç Sebastià ... la vida de per si ja porta les seves coses amb si com per a què el factor social es trobe com es trobe ... no ajuda. Em desespera la desesperació de lo inacabable i em fa ser més reflexiva i més introspectiva ... hem de millorar. Millorem com a individus i millorarem com a societat. I comptem fins a deu ... Per alguna cosa hem de començar no?
EliminaAbraçada!
M'ha agradat molt però de riure riure poc.
ResponEliminaEl repte era la forma Enric... ja saps... màgrada que t'agrade.
EliminaBests
Ei! S'anomena viure. Joia de viure.
ResponEliminaBones festes, Mariola.
I tant Jordi ... i sempre endavant, clar que si.
EliminaMolt bones festes també per a tu. Els millors desitjos.