dijous, 31 d’octubre del 2013
Destí
Pedra temptejant
la xarranca
cercadora del demà
màgic
de la Maga
innocent
Il•lusions
del joc de viure
tapiats
al cos d’avui
Carrusel
d’aturades imprevistes
amb ofegats
esborranys de memòria
Imprès el dol
a l’anima
de múscul feble
entre l’ahir
i l’avui
instal•lat
només
l’abisme
(mariola nos 2013)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"entre l’ahir/ i l’avui/ instal•lat/ només/ l’abisme", aquests versos els trobo molt suggerents. La creativitat que es troba en l'abisme té molta relació amb el retorn del passat.
ResponEliminaÉs cert Helena, un etern retorn que tantes vegades suggereix que potser l'abisme no ho sigui tant ...
EliminaGràcies per passar-te, gràcies per aportar. Ens anem llegint.
Abraçada!
Tot forma part de la vida, cal tenir il·lusions, cal donar-se cops .... ¿el destí està ahi o ens ho llaurem natros a mesura que vivim?Molt bonica, Mariola, ens fas gaudir de la teua poesia al mateix temps que ens fas pensar....
ResponEliminaGràcies Gemma ... una mica de tot ... no crec en el determinisme. Anem fent i ens va passant ...
EliminaBests