dijous, 31 d’octubre de 2013

Destí



Pedra temptejant 
la xarranca
cercadora del  demà
màgic

de la Maga
innocent

Il•lusions
del joc de viure
tapiats 
al cos d’avui

Carrusel
d’aturades imprevistes
amb ofegats
esborranys de memòria 

Imprès el dol 
a l’anima 
de múscul feble

entre l’ahir 
i l’avui


instal•lat

només

l’abisme


(mariola nos 2013)

4 comentaris:

  1. "entre l’ahir/ i l’avui/ instal•lat/ només/ l’abisme", aquests versos els trobo molt suggerents. La creativitat que es troba en l'abisme té molta relació amb el retorn del passat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És cert Helena, un etern retorn que tantes vegades suggereix que potser l'abisme no ho sigui tant ...

      Gràcies per passar-te, gràcies per aportar. Ens anem llegint.

      Abraçada!

      Suprimeix
  2. Tot forma part de la vida, cal tenir il·lusions, cal donar-se cops .... ¿el destí està ahi o ens ho llaurem natros a mesura que vivim?Molt bonica, Mariola, ens fas gaudir de la teua poesia al mateix temps que ens fas pensar....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Gemma ... una mica de tot ... no crec en el determinisme. Anem fent i ens va passant ...

      Bests

      Suprimeix