Pregunto
intuïda la resposta
Em remou
la sinceritat
carregada de raó
A força de costum
ets relatiu
Aparcat aquell tu
ja no hi penses
Ets com ets
avui
A força d'abandó
prostitució
I tornaràs?
Qui sap
(mariola nos 2013)
 |
| CONFORT Obra de Garcia Bel http://jgarcibel.blogspot.com.es/ |
De quan les circumstàncies ens converteixen en aquells que no érem i deixem de ser allò que pensàvem seríem. Per als que s'han perdut deixant enrere les batalles ... Sempre es pot tornar. Però cal veure-ho.
ResponEliminaO com anar pensant en sortir de la zona còmoda (Confortable?)
Acompanya la poesia l'obra Con-fort de Garcia Bel.
Bell poema; la idea de retorn és un dels grans temes de la literatura universal i, d'alguna manera, aquesta afaiçona en totes les cultures l'anhel de tornar al ser que un dia vam abandonar.
ResponEliminaDes de El Far, una abraçada...
Una trobada la nostra que no ha estat tan causal ... un far per al no-perdre'ns.
EliminaUn plaer la teva visita Jordi!
Abraçada
Els fars també il·luminen pèrdues... I les oportunitats de la vida són capricioses, tantes vegades que ensopeguem amb la pedra errònia i el camí correcte no el veiem, després d'haver-ne recorregut un bon tram, fins que dubtem i errem, un cop més.
ResponEliminaDesprés, el camí s'amagarà mil i una vegades si ens entossudim a retrobar-lo mil cops.
d.
I els camins cada vegada són més curts perquè tenim ja menys recorregut ... i això no cal oblidar-ho.
EliminaI no saps l'alegria que em dóna que aquests camins poètics nostres tornin a trobar-se ...o si?
Forta abraçada!
Fantástic poèma. Com sempre directe i contundent. Es complexe poder fer-ho, pero amb lluita i tenacitat es pot intentar sempre que realment ho desitges.Una altra cosa son els esdeveniments azarosos que influexen en poder o no conseguirlo Bon tándem amb el Garcia Bel. Feliçitats las dos.. (s)
ResponEliminaHola!!
EliminaSi, és complicat ... i de vegades un es perd i oblida ... o no oblida tant ... Però cal buscar la coherència i el que un és realment ... Uissi hauré de fer un altre poema ;-)
Gràcies per la visita, la lectura, els comentaris i les xerrades virtuals.
Abraçades!
Versos nus, sense excessos.
ResponEliminaDiuen el que volen dir, i prou.
Em remou la sinceritat.
Et valdria com a definició, com a títol de llibre.
Si, si valdria ... m'agrada Jordi ..
EliminaEm remou la sinceritat.
Et torno a donar les gràcies.
Abraçada!
El dia dia i les ànsies de supervivència, fan quedar enrere moltes aspiracions antigues, coses i situacions somiades antany, i que crèiem que serien la nostra realitat d'avui .... però amb la certesa, de que el que ens queda per davant no és tan llarg com el que portem enrere, encara podem fer grans coses, sempre que REFLEXIONEM i ens adonem, del que ens falta per fer, tant del anhelat, com del nou que ens agradaria fer ara i que mai pensarem que podriem relitzar ..... endavant, podem tornar .... segur, encara hi ha temps...........
ResponEliminaPerò estic segura que tu ... no t'has abandonat ni resignat.
EliminaAbraçada Mayte!
la vida amb els seus alegries i desenganys ens va modelant, però malgrat tot això l'essència perdura
ResponEliminaAixí ho crec Xelo ... al final resulta que no canviem tant ...
EliminaAbraçada!
És una de les que mes m' agradat.... i és que realment es aixi, les circumstancies laborals, familiars, , socials, amistats, enfermetats.........ens fan canviar molt . Si ho sabem assumir penso que és per a be
ResponEliminaGràcies Gemma! L'adaptació al medi, base de la supervivència ... però sense renunciar a l'essència ...
EliminaAbraçada.