dimarts, 15 d’octubre del 2013

REFLEXIÓ



Pregunto 
intuïda la resposta

Em remou
la sinceritat

carregada de raó

A força de costum
ets relatiu 

Aparcat aquell tu
 ja no hi penses

Ets com ets

avui

A força d'abandó
 prostitució

I tornaràs? 
Qui sap




(mariola nos 2013)


CONFORT
Obra de Garcia Bel
http://jgarcibel.blogspot.com.es/


15 comentaris:

  1. De quan les circumstàncies ens converteixen en aquells que no érem i deixem de ser allò que pensàvem seríem. Per als que s'han perdut deixant enrere les batalles ... Sempre es pot tornar. Però cal veure-ho.
    O com anar pensant en sortir de la zona còmoda (Confortable?)

    Acompanya la poesia l'obra Con-fort de Garcia Bel.

    ResponElimina
  2. Bell poema; la idea de retorn és un dels grans temes de la literatura universal i, d'alguna manera, aquesta afaiçona en totes les cultures l'anhel de tornar al ser que un dia vam abandonar.

    Des de El Far, una abraçada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una trobada la nostra que no ha estat tan causal ... un far per al no-perdre'ns.

      Un plaer la teva visita Jordi!

      Abraçada

      Elimina
  3. Els fars també il·luminen pèrdues... I les oportunitats de la vida són capricioses, tantes vegades que ensopeguem amb la pedra errònia i el camí correcte no el veiem, després d'haver-ne recorregut un bon tram, fins que dubtem i errem, un cop més.

    Després, el camí s'amagarà mil i una vegades si ens entossudim a retrobar-lo mil cops.


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els camins cada vegada són més curts perquè tenim ja menys recorregut ... i això no cal oblidar-ho.
      I no saps l'alegria que em dóna que aquests camins poètics nostres tornin a trobar-se ...o si?

      Forta abraçada!

      Elimina
  4. Fantástic poèma. Com sempre directe i contundent. Es complexe poder fer-ho, pero amb lluita i tenacitat es pot intentar sempre que realment ho desitges.Una altra cosa son els esdeveniments azarosos que influexen en poder o no conseguirlo Bon tándem amb el Garcia Bel. Feliçitats las dos.. (s)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!!
      Si, és complicat ... i de vegades un es perd i oblida ... o no oblida tant ... Però cal buscar la coherència i el que un és realment ... Uissi hauré de fer un altre poema ;-)

      Gràcies per la visita, la lectura, els comentaris i les xerrades virtuals.

      Abraçades!

      Elimina
  5. Versos nus, sense excessos.
    Diuen el que volen dir, i prou.
    Em remou la sinceritat.
    Et valdria com a definició, com a títol de llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si valdria ... m'agrada Jordi ..
      Em remou la sinceritat.

      Et torno a donar les gràcies.
      Abraçada!

      Elimina
  6. El dia dia i les ànsies de supervivència, fan quedar enrere moltes aspiracions antigues, coses i situacions somiades antany, i que crèiem que serien la nostra realitat d'avui .... però amb la certesa, de que el que ens queda per davant no és tan llarg com el que portem enrere, encara podem fer grans coses, sempre que REFLEXIONEM i ens adonem, del que ens falta per fer, tant del anhelat, com del nou que ens agradaria fer ara i que mai pensarem que podriem relitzar ..... endavant, podem tornar .... segur, encara hi ha temps...........

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però estic segura que tu ... no t'has abandonat ni resignat.

      Abraçada Mayte!

      Elimina
  7. la vida amb els seus alegries i desenganys ens va modelant, però malgrat tot això l'essència perdura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així ho crec Xelo ... al final resulta que no canviem tant ...

      Abraçada!

      Elimina
  8. És una de les que mes m' agradat.... i és que realment es aixi, les circumstancies laborals, familiars, , socials, amistats, enfermetats.........ens fan canviar molt . Si ho sabem assumir penso que és per a be

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma! L'adaptació al medi, base de la supervivència ... però sense renunciar a l'essència ...

      Abraçada.

      Elimina