I si no fosses tu
qui m'agafés la mà
en eixa nit
en que la llum
em cerca
per acaronar l'oblit
de tantes
altres nits
glaçades
sense tu
i perdudes per mi
Si no fosses tu
em negaria a ella
com qui(es)nega
la certesa
del defugir
del temps
que avui
malauradament
no puc
aturar
justament avui
que
he enlairat
el bes de gel
unit
irremeiablement?
al dolorós cristall
del fred
amant
injustament avui
amb la certesa
que no dec
aturar-te
en mi
si tu
no vols
ser
Lliurement
amb mi
mariola nos. Gener 2014
mariola nos. Gener 2014
Probablement el gest d'agafar una mà sigui un dels més bells intercanvis entre amants. Preciós poema, final amb reflexió lúcida inclós.
ResponEliminaDes de El Far, una abraçada.
Hola Jordi! Estic intentant posar-me en contacte amb tu... Pots escriu-me un correu?
EliminaGràcies! Per la visita i el comentari. Ben vist... li tinc especial afecte a aquest poema...
Hola Mariola! He buscat i rebuscat i no hi he sabut trobar una adreça electrònica. On puc escriure't? Potser no he sabut pas buscar bé. Fes-me saber...
EliminaDes de El Far, una abraçada!
Diguem extrany,però he llegit el poema potser vint cops,i cada vegada es mes obert,i cada cop m'agrada mes ...i a la vegada soc incapaç,de condensar una opinió per oferirte-la, tinc por de fer-ho malament. Gran poema!!!
ResponEliminaJa l'has donat l'opinió ... jo només puc donar-te les gràcies Pau.
EliminaMoltes gràcies
I forta abraçada!
Molt intens el poema i realment colpidor. M'ha arribat molt. Gràcies per compartir-lo.
ResponEliminaA tu Joana ... per la lectura i la teva sensibilitat.
EliminaUna abraçada!
Mariola, alguna llàgrima se m'ha esvarat
ResponEliminaPerquè ets com jo... una tova...
Elimina;-)
Bests
Genial poèma, un gran cant a la llibertat de sentiments... i la angoixa quan sentes que se están diluin. M´ha arribat molt dins, inclosa la llàgrima que brota de manera natural i sentida.Llegir.lo i re-llegir.lo una i altra vegada es tot un plaer, tant emotiu, humà i universal . Un dels poèmes predilectes per à mi. Grácies per fer.nos sentir vius. Besets (S)
ResponEliminaNo, gràcies a tu, com sempre ... per compartir.
EliminaUna abraçada gran!
L'amor per obligació no té futur, ha se ser lliure i comparit, compartit i lliure.
ResponEliminaM'agrada Mariola; es nota sincer, fet de dins...
Bona lectura Núria...
EliminaGràcies per la visita i abraçada.
Agafar la mà no és lligar una sog(r)a però hi ha individus que pensen que sí; una mà ha d'alliberar i ser l'indici que caminem junts. Sense imposicions, perquè la llibertat és tan bella com el cos d'una dona, femenina, terriblement bella i perfecta, com l'àngel de Rilke...
ResponEliminaAbraçades, Mariola...
d.
M'agrada veure't per aquí Deomises ...
ResponEliminaAbraçada.