dilluns, 18 de novembre del 2013

Cuc de terra



Intuït el perill
embolico 
sentiments


suau cabdell 
de mi mateixa


cuc de terra
amb ulls de pluja
cecs


em quedo
quiet

passarà



(mariola nos 2013)

15 comentaris:

  1. Amb fils de seda embolcallem la fragilitat dels sentiments: la tempesta amainarà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps sol ser un bon aliat ... encara que els moments cabdell puguin reaparèixer ...

      Petons

      Elimina
  2. Sovint ens agradaria poder amagar-nos fins que tot el que dol haja passat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert Xelo ... i el dol sembla que no acaba de passar a vegades ... xicotetes espurnes que suren en l'aire.

      Abraçada!

      Elimina
  3. Com ens fem de petits quan volem que passi allò que ens estorba i ens fa mal...

    ResponElimina
  4. eixa mena de camuflatge que dóna la seguretat que el mal vent passarà de llarg

    ResponElimina
    Respostes
    1. Breus moments que passen i tornen ...

      Abraçada Antoni.

      Elimina
  5. La protecció i la autodefensa que tothom busca, com el cuc quan se sent amenasat.Les tempêstes amainen i els cabdells se desenboliquen. . Genial i petons guapa. (S)

    ResponElimina
  6. Siempre es una opción, pero yo te veo más haciendo una metamorfosis, y saliendo un hermosa mariposa reina, o una avispa que defiende su terreno. Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me haces reír Joan.

      El ovillo siempre es momentáneo…. hasta que uno puede o tiene el valor de reaccionar… Y a veces, cuando ya no depende de ti, entonces y solo entonces, te enroscas y lo dejas correr. Tu renacimiento ya ha tenido lugar, aunque siempre hay quien no se da cuenta. La diversidad humana. :-)

      Abrazo!

      Elimina
  7. Si que passarà....ben segu, no tens els ulls clucs......els tens ben oberts....

    ResponElimina