La filosofia, com la música o la educació plàstica no són prioritats en la nova llei d'educació perquè desenvolupen competències d'aplicació menys immediata i instrumental que la llengua o les matemàtiques. La Xarxa Espanyola de Filosofia desmenteix aquesta teoria amb què el ministeri subestima la importància d'aquesta assignatura: "La filosofia permet connectar diferents sabers i desenvolupar una major capacitat de judici per afrontar la complexitat del món contemporani".
Que no s'equivoqui ningú ... la deshumanització comença a les aules perquè és on s'han de educar persones. I és en l'educació integral d'aquestes persones on s'afegeix l'educació en les capacitats (instrumentals y cognitives) necessàries per desenvolupar-se en la vida (amb tot el que aquesta comporta). Persones, no màquines. En el terme persones incloc la humanitat necessària perquè el terme sigui exacte: educació en valors i en la capacitat de judici i criteri crític per ser una persona justa i empàtica a més del que cadascú triï professionalment o no en aquesta vida (que igual resulta que és ric de bressol i es dedica a la vida contemplativa).
I si es vol dir d'una altra manera, eduquem professionals però que siguin humans, que sinó després, així ens va!
Y no anem pel bon camí. No vindrà el canvi si no és des de l'educació ...Per això el tema de les lleis d'educació em cansa. És una cosa vergonyosa que no té nom i que defineix clarament la classe política que tenim i el nivell educatiu que arrosseguem. Tot intent de Llei consensuat i amb les directrius sobretot dels professionals de l'educació (professors,mestres, educadors, psicòlegs, pedagogs, orientadors ...) acaba fracassant per la política.
Tots tenim clar que l'educació és sinònim de llibertat, de creixement personal, de forma de vida conseqüent i coherent, de progrés en definitiva. No avançarem mai si seguim així, de fet ja portem un retrocés, al meu parer bastant insuperable en un mig termini.
M'avergonyeixo totalment de que les coses estiguin així.
M'avergonyeix aquesta llei...
(mariola nos 2013)
Genial article, i quanta raó tens, Mariola. Si eixes materies com les arts plàstiques, la mùsica i la filosofía., en definitiva humanitats.... arriven a desapareixer, segur que farem dels nostres hereus terrenals gaire bé uns robots. Es increible el poc valor que se li donen i lo importants que son. Es un plaer llegirte tot lo que escrius. besets
ResponElimina( S)
ResponEliminaGràcies, gràcies ... cada vegada que surt el tema de la llei d'educació em poso malalta ... em sembla increïble que no s'hagi arribat a un consens en aquest tema tan important. I ara, veig un retrocés tan increïble ...
ResponEliminaNoia,,,veus com no tens els ulls clucs, tu no els pots tancar ni per un moment......i la força de la teva veu, per fer- te sentir, tambe esta alta i clara.......
ResponEliminaJustament al que no li donen importància és el que defineix a les persones, en mes o menys grau de humanitat.....un article molt huma...
Hola Mayte ... cert, l'educació ho és tot ... no hi ha millor inversió. Però sembla que no s'assabenten. Desespera el tema.
EliminaAbraçada!
M'agrada Mariola clar i català!!!
ResponEliminaQue jo recordi i des de la primera gran reforma sobre educació a les acaballes del franquisme crec que va ser l'any 1970, hi ha hagut tantes reformes (lleis LOCE,LODE,LOE,LOGSE) en educació com governs han passat, penso que evidencia que a cap govern li ha interessat la educació del individuu, si no rebentar el que ha fet l'anterior i escombrar ideològicament cap a la seva catifa...molt trist!!! Abraçada