Les paraules no dites cremen i emmalalteixen ... ho he descobert amb el temps d'una manera empírica.
A cop de foc és un anar nua en un esforç conscient de no cremar-me a l'avern aquí finit.
(Mariola Nos)
El titol No ets (qui sembles,) es veritablement descriptiu del poèma ...A part de que crec que tots som una mica de cada un, evidentment no te pots deixar influencià per ningú, l´alè gèlid hem de procurá que no entre a les nostres vides perque de vegades l´ imatge que tens d´algú no se correspon a la realitat, com te veuen els altres es una cosa i lo que ets tu realment una altra. Tens que seguí sen tu mateix, sempre.Els essers amb manca de vida propia fastidien als demès perque la seva vida es buida , es erma com molt bé dius.De vegades eres lo que la gent creu de tu, ancara que no tingue res a veure amb la realitat. No sé si volies transmetre aixó pero es lo que m´has transmitit a mi. Gràcies com sempre perque es un plaer llegirte. Fas pensá a la gent. (S)
Entre nosaltres passa com amb l'art ... a mesura que un artista et va agradant i el vas degustant ets més capaç de sintonitzar amb ell. És el que ens està passant ...
Quina desil-lusió quan creies conèixer a algú i resulta que corren per les seves venes les idees d'altres, vivint sense viure els somnis d'éssers diferents, dels quals convé en aquell moment, les seves vides són totamente buides. No vull ser una d'aquestes persones. Com vaig dir ahir "Estat civil Lliure Pensador", ...jo ho sóc, tot i que no "Lliure Orador" com tu. Com que aquí he conegut gent molt valenta i ferma en les seves idees, estic donant passos endavant,lluitan per dir el que penso .... i com tu vas dir, a aquestes edats tonteries les mínimes vaig per bon camí ... i de front, això ho he fet sempre ..... no dic mentides, però tampoc dic tota la veritat, per respecte, per això admiro els que si ho fan.
Crec que la major part de les vegades al final tot se sap ... qui ets també, no hi ha dubte. Almenys per a la gent que et coneix i que està al teu voltant. Per als altres, els mers espectadors, és difícil ... les idees preconcebudes solen ser errònies. Som més complicats del que aparentem ... o menys;-) depèn.
Al final s'atrapa més aviat a un mentider que a un coix, Mariola. I per experiència pròpia, fa mal.. fa molt mal acceptar que la persona que creies que "era", no "és". Un petó, bonica
La ferida de la impostura, del desengany també cicatritza o, al meyns, es fa suportable amb el pas del temps. El distanciament o el cínisme ajunden a atenuar la seva intensitat.
Ets vida erma
ResponEliminamancada la pròpia !!!
gèlid i bell coltell
aquest poema Mariola
Gràcies Arnau ... si, com un ganivet fereix el desencant de la mentida ... i descobrir-la.
EliminaAbraçada!
El titol No ets (qui sembles,) es veritablement descriptiu del poèma ...A part de que crec que tots som una mica de cada un, evidentment no te pots deixar influencià per ningú, l´alè gèlid hem de procurá que no entre a les nostres vides perque de vegades l´ imatge que tens d´algú no se correspon a la realitat, com te veuen els altres es una cosa i lo que ets tu realment una altra. Tens que seguí sen tu mateix, sempre.Els essers amb manca de vida propia fastidien als demès perque la seva vida es buida , es erma com molt bé dius.De vegades eres lo que la gent creu de tu, ancara que no tingue res a veure amb la realitat. No sé si volies transmetre aixó pero es lo que m´has transmitit a mi. Gràcies com sempre perque es un plaer llegirte. Fas pensá a la gent. (S)
ResponEliminaEntre nosaltres passa com amb l'art ... a mesura que un artista et va agradant i el vas degustant ets més capaç de sintonitzar amb ell. És el que ens està passant ...
EliminaUna abraçada!
Quina desil-lusió quan creies conèixer a algú i resulta que corren per les seves venes les idees d'altres, vivint sense viure els somnis d'éssers diferents, dels quals convé en aquell moment, les seves vides són totamente buides.
ResponEliminaNo vull ser una d'aquestes persones.
Com vaig dir ahir "Estat civil Lliure Pensador", ...jo ho sóc, tot i que no "Lliure Orador" com tu.
Com que aquí he conegut gent molt valenta i ferma en les seves idees, estic donant passos endavant,lluitan per dir el que penso .... i com tu vas dir, a aquestes edats tonteries les mínimes
vaig per bon camí ... i de front, això ho he fet sempre ..... no dic mentides, però tampoc dic tota la veritat, per respecte, per això admiro els que si ho fan.
Crec que la major part de les vegades al final tot se sap ... qui ets també, no hi ha dubte. Almenys per a la gent que et coneix i que està al teu voltant. Per als altres, els mers espectadors, és difícil ... les idees preconcebudes solen ser errònies. Som més complicats del que aparentem ... o menys;-) depèn.
EliminaAbraçada enorme Mayte!
Al final s'atrapa més aviat a un mentider que a un coix, Mariola. I per experiència pròpia, fa mal.. fa molt mal acceptar que la persona que creies que "era", no "és". Un petó, bonica
ResponEliminaCert, a vegades fa mal, de vegades sorprèn ... depèn del nivell d'afecte que tinguis .
EliminaEl petó per tu, per la lectura Marta!
Abraçada.
el mareig de les aparences...
ResponEliminaque envolten tantes vides...
EliminaMariola, un poema colpidor i a voltes real...
ResponEliminaGràcies!
Gràcies a tu per la visita i les teves paraules.
EliminaAbraçada!
La ferida de la impostura, del desengany també cicatritza o, al meyns, es fa suportable amb el pas del temps. El distanciament o el cínisme ajunden a atenuar la seva intensitat.
ResponEliminaEl cinisme només apareix quan s'és capaç d'agafar distància ... amb el temps, crec.
EliminaGràcies Antonio, com sempre!
algun dia sabrem qui som, malgrat el desencís ... endavant
ResponEliminaI qui són ... els altres.
EliminaAbraçada Xelo!
Gèlid, refresca el magí.
ResponEliminaGràies Jordi, agraïda per la visita...
EliminaAbraçada!