dissabte, 6 de juliol del 2013

"El teu cul per a mi", un clam de rebel.lia, esperança i compromís.


Ahir 5 de juliol al magatzem de la mar de Benicarló i presentat per Rodonorinvictes, Jesús Llagostera i Eva Vela, vam poder assistir a l'espectacle "El teu cul per a mi". Un recital de poesia acompanyat per música i dibuixos que utilitzant el símil de Brassens sobre que mostrar el cul és mostrar el cor, va despullar no només els  57 culs (amb nom propi encara que no estava escrit) de les 57 persones que van posar perquè els seus cors acompanyaren un clam de rebel•lia, esperança i compromís.

Amb una sobrietat absoluta tant en la posada en escena com en la veu, Olga y Lluís (Rodonors invictes) van recitar Dolors Miquel, Margarit, Manel garcia Grau, M Marçal,Vinyoli, Cesar Vallejo, Pablo Neruda, Moustaki, Miquel Martí i Pol..., i per suposat, Vicent Andres Estellés sota la direcció escènica de Rosa Mateu, actriu i directora de l'escola de teatre al centre de lectura de Reus.

Si l'anarquia compromesa de Brassens va ser l'excusa per ensenyar durant gairebé hora i mitja el cul i l'ànima (així ho vam viure els assistents), la poesia pacífica de revolta permanent de Moustaki ho va ser per a finalitzar l'espectacle amb una declaració d'intencions total, traduint el seu testament vital “Déclaration” a la nostra llengua, que unida al Ara mateix de Martí i Pol deixava clar que… 

Tot està per fer  i tot és possible.




Fotos: Mariola Nos




Afegeix la llegenda





DECLARACIÓ (Moustaki)
Jo declaro l’estat permanent de felicitat
I el dret de tothom a tots els privilegis.
Us dic que el patiment és un sacrilegi
Quan hi ha per tothom roses i  pa blanc.

Constesto la legitimitat de les guerres,
La justícia que mata i la mort que castiga
Les consciències que dormen profundament al llit
La civilització en mans dels mercenaris.

Observo  morir més aquest segle envellit,
Un món diferent reaixerà d’estes cendres
Però no n'hi ha prou d’esperar-lo simplement
Massa l’he esperat i el vull ara mateix.

Que la meva dona siga bonica a tothora
Sense haver-se de disimular sota el maquillatge
I que no hàgem de deixar per més tard
El desig que tinc d’ella i de fer-li l’amor

Que els  nostres fills siguen humans i no adults
I que siguen allò que voliem ser nosaltres abans.
Que siguem germans , camarades I còmplices
En comptes de ser  generacions que se insulten.

Que els nostres pares puguen per fi emancipar-se
I es prenguen el temps d’acariciar la seua dona
Després  una vida de suors i de llàgrimes
I de temps de entre guerres que no eren mai la pau.

Declaro l’estat de felicitat permanent
No son paraules vanes amb una melodia
No esperaré que arriben temps messiànics
Ni que siga votat en cap parlament.

Us dic d’ara en endavant tots serem responsables.
Qeu no retrem comptes a res I a ningú
I que transformarem l'atzar en destí.,
Sols a bord, sense amo , sense Déu, sense diable.

I si vols venir, Passa la pasarel.la
Que hi ha un lloc per a tots i cadascun
Però encara ens queda molt  camí per fer
Per poder veure brillar una nova estrella.

Declaro l'estat de felicitat permanent.



Ara mateix  (Miquel Martí i Pol)

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.





Rosa Mateu, actriu i directora de l'escola de teatre al centre de lectura de Reus.

Rodonorinvictes recintant.

Eva Vela, dibuixos.

Jesús Llagostera, música.

4 comentaris:

  1. Debia estar molt bé. El simil del cor i el cul m'agrada ... destapar el cul, al igual que l'ànima, que són dues coses que normalment tenim pudor a ensenyar .. havia de ser sorprenent i alhora graciós ...
    De les dues poesies que he de dir, si tot ho diuen elles ... només que tant de bo fos tan fàcil declarar l'estat permanent de felicitat .. i que es complís .... o potser si és més fàcil del que pensem. ... ho provem? ... que tot és possible, fa temps que estic convençuda ..... tot que hi ha molt per lluitar .........

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de provar Mayte ... el temps no s'atura per nosaltres ... cal ser coherents i valents ... i reivindicar-se sempre.

      B7s

      Elimina
  2. haguera estat bé poder assistir ....gràcies per compartir Mariola

    ResponElimina