Les paraules no dites cremen i emmalalteixen ... ho he descobert amb el temps d'una manera empírica.
A cop de foc és un anar nua en un esforç conscient de no cremar-me a l'avern aquí finit.
(Mariola Nos)
dimarts, 2 de juliol del 2013
Moment (idea per a poema)
Tensada de collar la soga del penjat com a regal Ja en saps de fer mal Disculpes acceptades mariola nos 2013
Jo seria del parer de deixar-lo tal com està, aquest poema. És ben rodó, "talment" una soga. I amb els mots solitaris que ja tremolen. Res no hi és sobrer. Diu el que ha de dir, suposo.
No sé qui t'ha fet mal .... però espero el teu poema inpaciente, encara que sempre facis gala del teu gen pos.........ggrrr
ResponEliminaPots ser aquest, ja el deixe com poema en si mateix ... per lo del gen, però hi haurà altres ...
EliminaGràcies per la visita Mayte!
però quin mal t'he fet jo vergesantadelcel...??? si crec que vaig fer tots els "preliminars"...
ResponEliminaMolt agut Toni!! Com els teus poemes visuals, però ... segur que eren preliminars?????
EliminaJo seria del parer de deixar-lo tal com està, aquest poema. És ben rodó, "talment" una soga. I amb els mots solitaris que ja tremolen. Res no hi és sobrer. Diu el que ha de dir, suposo.
ResponEliminaGràcies Jordi! Si, va començar com una nota però va sortir així, com és ... per a mi ho diu tot ... ja no pensava tocar-lo.
EliminaUn plaer la visita i poder compartir.
Abraçada!