Un lloc especial per a la seva presentació perquè tant Joan Elies com Francesc són vinarossencs, així que tots dos eren a casa. Acompanyats per Manel Ramirez, en representació de la Fundació que seguint el protocol ens va presentar a Joan Elies Adell com a poeta i filòleg, en el seu moment professor de la UOC i de la Universitat Rovira i Virgili i ara director de l'Espai Llull, representació de la Generalitat en l'Alguer, va ser Francesc Lluch qui va comentar que aquesta aventura literària havia sorgit a través del seu retrobament com a amics.
Abans de parlar de la poesia en si mateixa i de la selecció de la mostra de poemes, Joan Elíes va voler mostrar (i ho va aconseguir sobradament) la idiosincràsia de l'Alguer , ciutat situada al nord-est de l'illa de Sardenya, Itàlia, on una part dels seus aproximadament 45.000 habitants parlen Alguerès (varietat del català amb influències del sard i l'italià), degut la seva colonització a l'edat mitjana pels catalans. I encara que el català va ser reemplaçat pel castellà com a llengua oficial durant el segle XVII i per l'italià al segle XVIII, la veritat, és que la llengua algueresa perviu en aquesta ciutat culturalment catalana. I fidel reflex d'això és l'antologia poètica que La Tercera Illa ens mostra: "Una illa poètica,existent dins d'una petita illa lingüística i cultural com és la de l'Alguer, que és troba dins de l'illa geogràfica de Sardenya . Una triple insularitat, en definitiva”, en paraules de Joan Elies.
Una antologia poètica que tal com s'explica en el pròleg tracta de posar en valor i donar a conèixer una poesia escrita a Sardenya en llengua catalana desconeguda fora del territori alguerès. Posar en valor, per tal que lectors i Crítics de Catalunya no tinguin cap excusa a l'hora d'excloure a la Seva Valoració crítica la poesia feta des de l'Alguer, que quan no la tingui en compte sigui perquè es pensi que no mereix la pena, no perque sigui una desconeguda, ignorada. Posar-la doncs al mapa poètic actual, que és pensi també a l'Alguer quan és pensi en una panorama poètic en llengua catalana, que és tingui una veritable mirada pancatalana a l'hora de pensar-nos com a cultura poètica. Restituir la poesia algueresa a través del seu (re) descobriment. I A això, ens enriqueix a tots.
Joan Elies va agrair també la valentia de Francesc Gil i Edicions Saldonar, per arriscar-se en la publicació d'una ontologia poètica. La poesia sempre és arriscada per minoritària, encara que va afirmar de manera optimista que això ja està canviant.
I res millor després de la teoria, que passar a la pràctica amb una veritable degustació de poemes algueresos recitats pel mateix Joan Elíes que van ser mostra per als presents de la pluralitat i singularitat d'una poesia a la qual cal acostar-se sense reseves ni prejudicis . Una poesia que a partir d'ara ja té el seu lloc dins de la poesia catalana.
Enhorabona a Joan Elies Adell, Francesc Gil i gràcies a la Fundació Caixa Vinaròs .
Jo ara mateix, començo la lectura!
 |
| Francesc Gil Lluc, Joan Elies Adell i el representant Fundació Caixa Vinaròs Manel Ramírez Fotos: Mariola Nos |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada