Relat de Belles Coses Falses

Relat de Belles Coses Falses

Dissabte 8 de juny es va inaugurar a Lo Pati  l'exposició "Relat de Belles Coses Falses". En un continent versàtil i pensat per adaptar-se a la diversitat del contingut que pugui exposar, el seu comissari Albert López-Amor explicava a nombrosos artistes participants i assistents, la intencionalitat de la proposta expositiva: La invenció del paisatge per l'art. El paisatge, en si mateix, no existeix, sinó que és una invenció cultural.

Distingia entre natura i paisatge,  apel•lant a l'anomenada "revolució copernicana de Wilde de l'estètica", que en el seu assaig "La decadència de la mentida" (1891) critica l'art realista del seu temps proposant amb la seva coneguda frase "la vida imita l'art molt més del que l'art imita la vida” transformar la tendència d'imitar en el treball artístic.  I això, sobre la base que la naturalesa és indeterminada i només l'art la determina. Proposta que recull l'obra d'Alan Roger, pensador contemporani, que en el seu "Breu tractat del paisatge" ens parla de la irreductibilitat del paisatge a la seva realitat física i del seu origen humà i artístic. L'art com a mediador, el "meta" de la metamorfosi, de la metafísica paisatgística. "Artrealització" a la base de la percepció històrica i cultural de tots els nostres paisatges.

“El artista, cualquiera que sea, no tiene por qué repetir la naturaleza… El arte, segun Lévi Strauss, constituye, en el más alto grado, esta toma de posesión de la naturaleza por medio la cultura, que es el tipo de fenómenos que estudia los etnólogos”.

“En el fondo es como si el arte nos hablara hipócritamente: Larvatus prodeo. Yo también me acerco enmascarado. Sí, a veces, simulo imitar esta naturaleza, pero es para limitarla mejor en sus exorbitantes pretensiones, para contener su exuberancia y sus desórdenes, su tendencia entrópica, e imponerle, por mi parte, a través de la mirada, la sentencia del arte, las modas y los modelos de su aprehensión. La naturaleza es cada vez una función de la cultura y cada vez que  impulsada por una aspiración al estilo Rousseau, intenta (la conciencia) retornar a la naturaleza, la cultiva”.

Així, l'exposició Relat de Belles Coses Falses, a manera de precisament relat del paisatge (com a creació artística i cultural en cuant aprehesa), ens mostra diferents paisatges a través d'una trentena d'obres d'èpoques, llenguatges i procedències molt diverses.

Artistes participants:

Carlos Aires, Rosa Amorós, Arquitecturia, Miquel Barceló, Xavier Basiana i Jaume Orpinell, Basurama, Josep Berga i Boix, Francesc Català-Roca, Patrícia Dauder, Joan Fontcuberta, Francesc Guasch Homs, Albert Gusi, Pere Gussinyé, Juan Antonio Hernández-Díez, Jaume Mercadé, Joaquim Mir, Fina Miralles, Mariona Moncunill i Rasmus Nilausen, Soriano Montagut, Julia Montilla, Palle Nielsen, Perejaume, Frederic Perers, Enrique Radigales, Job Ramos, Jorge Ribalta, Xavier Ribas, Francesc Ruiz, Txema Salvans, Alberto Schommer, Joaquim Vayreda.

L’exposició, que tal com va explicar el director del centre Blai Mesa porta preparant des de fa dos anys, val la pena visitar-la. S'agraeix l'esforç, tal com estan les coses, de poder gaudir de cultura en el seu estat més pur.

"Lo Pati" C / Gran Capità 38-40 Amposta fins al dia 1 de setembre del 2013. Divendres i dissabte de 17 a 20h i diumenge de 11:30 a 14h.

Text i fotos: Mariola Nos