divendres, 7 de juny de 2013

Dignitat


Atura’t temps.
No en la desídia
de l’esperit
ni en la vellesa
del cos
que mor
a poc a poc.

Atura’t en mi,
no quan no em reconegui
ni recordi
qui sóc 
o què vaig voler ser.

Atura’t ara
o demà mateix
però en un dia feliç,
en el moment vital
en aquest instant de goig
en el seny o bogeria
de la raó
o de l’amor

Dóna’m una treva
temps...
I deixa’m
en el moment just
per dir adéu
sabent qui sóc


(mariola nos)





Atrapa el temps
Poema visual
Manel Rebollo Portalo



14 comentaris:

  1. Un poema que canta a aquest temps que porta la degradació de la ment (i de la memòria), junt amb la del cos. I, com sempre, els versos curts que queden tallats i fan que la seva lectura sigui accelerada i neguitosa, seguint el to del discurs.

    I aquest imperatiu desesperat però que vol deixar una resquícia a l'esperança. Malgrat tot... El temps és inexorable, ho sabem, però... per què no ens permetrà acomiadar-nos de tot el que coneixem, i reconeixem?

    Bon poema, Mariola, poetessa


    d.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com si l'haguessis escrit ... Mantindre la dignitat davant el pas d'un temps que no controlem i que ens fa vulnerables. Desesperada i esperançada la súplica ... per la imprevisibilitat i el desig que el temps s'aturi en el moment (sigui) just.

      Gràcies a tu Deomises.

      Suprimeix
  2. I encara sort
    que hem arribat
    prou lluny, Mariola...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt cert, cada dia bo és trobat i si a més tenim la sort de coincidir amb persones que fan el xicotet immesurable, encara millor.

      Aprofito per donar-te les gràcies per tota la informació que des de la pàgina ens apropes ... ho valoro moltíssim, no sé com ho fas :-) , però gràcies!

      Suprimeix
  3. Tinc el mateix sentir, i voldria acabar el meu camí, podent raonar i decidint per mi mateixa, encara que tingués que marxar abans, per poder aconseguir-ho ... parar aquest temps ..... com? ... no hi ha res més cert el temps no para ... tan sols sembla aturar-se en alguna llacuna oculta de la ment ... l'última persona que va marxar del meu costat .... tenia aquest temps parat en la seva llacuna. .. i va ser molt dur veure com la seva raó s'havia perdut, si com diu Joan Orti, pensem en el terrible Alzeimer com un d'aquests mecanismes que deté l'enteniment i la nostra raó ... llavors si,jo et copio....i li parlo al temps...
    Dóna’m una treva
    temps...
    I deixa’m
    en el moment just
    per dir adéu
    sabent qui sóc....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És el que tots desitgem ...
      Si pogués triar, també preferiria una promptitud digna a un penar meu o dels altres ... El no poder decidir com morir ha d'ajudar ha triar com viure ... sempre hi ha un marge de decisió per petit que sigui i aquest, cal defensar-lo.

      Suprimeix
  4. He passat per aquesta casa teua... i ja no tinc paraules... han estat totes teues, totes...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja has dit molt ... sempre ets benvingut a aquesta, la meva casa ...la de tots vosaltres.

      Suprimeix
  5. "En este mundo de emergencias rutinarias es indispensable recordarlo. A pesar de que el reloj consuma nuestras horas y el tedio congele nuestros sueños. O por eso. Memento vivere."
    [Ismael Serrano]

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Continuamos el intercambio Jose Miguel... me parece perfecto!

      "Seremos otros, seremos más viejos,
      y cuando por fin me observe en tu espejo,
      espero al menos que me reconozca,
      me recuerde al que soy ahora".
      (Ismael Serrano)

      Suprimeix
  6. Qui bé descrius el desig del esser humá a tindre una vida i una mort digna . Morint vivint plenament. Fantástic com sempre. Besets

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies ... si, és un tema que tinc molt present.
      Vivim sabent que morirem...

      Abrçada!

      Suprimeix