Atura’t temps.
No en la desídia
de l’esperit
ni en la vellesa
del cos
que mor
a poc a poc.
Atura’t en mi,
no quan no em reconegui
ni recordi
qui sóc
o què vaig voler ser.
Atura’t ara
o demà mateix
però en un dia feliç,
en el moment vital
en aquest instant de goig
en el seny o bogeria
de la raó
o de l’amor
Dóna’m una treva
temps...
I deixa’m
en el moment just
per dir adéu
sabent qui sóc
(mariola nos)
 |
| Atrapa el temps Poema visual Manel Rebollo Portalo |
Un poema que canta a aquest temps que porta la degradació de la ment (i de la memòria), junt amb la del cos. I, com sempre, els versos curts que queden tallats i fan que la seva lectura sigui accelerada i neguitosa, seguint el to del discurs.
ResponEliminaI aquest imperatiu desesperat però que vol deixar una resquícia a l'esperança. Malgrat tot... El temps és inexorable, ho sabem, però... per què no ens permetrà acomiadar-nos de tot el que coneixem, i reconeixem?
Bon poema, Mariola, poetessa
d.
Com si l'haguessis escrit ... Mantindre la dignitat davant el pas d'un temps que no controlem i que ens fa vulnerables. Desesperada i esperançada la súplica ... per la imprevisibilitat i el desig que el temps s'aturi en el moment (sigui) just.
EliminaGràcies a tu Deomises.
I encara sort
ResponEliminaque hem arribat
prou lluny, Mariola...
Molt cert, cada dia bo és trobat i si a més tenim la sort de coincidir amb persones que fan el xicotet immesurable, encara millor.
EliminaAprofito per donar-te les gràcies per tota la informació que des de la pàgina ens apropes ... ho valoro moltíssim, no sé com ho fas :-) , però gràcies!
Tinc el mateix sentir, i voldria acabar el meu camí, podent raonar i decidint per mi mateixa, encara que tingués que marxar abans, per poder aconseguir-ho ... parar aquest temps ..... com? ... no hi ha res més cert el temps no para ... tan sols sembla aturar-se en alguna llacuna oculta de la ment ... l'última persona que va marxar del meu costat .... tenia aquest temps parat en la seva llacuna. .. i va ser molt dur veure com la seva raó s'havia perdut, si com diu Joan Orti, pensem en el terrible Alzeimer com un d'aquests mecanismes que deté l'enteniment i la nostra raó ... llavors si,jo et copio....i li parlo al temps...
ResponEliminaDóna’m una treva
temps...
I deixa’m
en el moment just
per dir adéu
sabent qui sóc....
És el que tots desitgem ...
EliminaSi pogués triar, també preferiria una promptitud digna a un penar meu o dels altres ... El no poder decidir com morir ha d'ajudar ha triar com viure ... sempre hi ha un marge de decisió per petit que sigui i aquest, cal defensar-lo.
Atura't en mi!
ResponEliminaDóna’m una treva...
EliminaHe passat per aquesta casa teua... i ja no tinc paraules... han estat totes teues, totes...
ResponEliminaJa has dit molt ... sempre ets benvingut a aquesta, la meva casa ...la de tots vosaltres.
Elimina"En este mundo de emergencias rutinarias es indispensable recordarlo. A pesar de que el reloj consuma nuestras horas y el tedio congele nuestros sueños. O por eso. Memento vivere."
ResponElimina[Ismael Serrano]
Continuamos el intercambio Jose Miguel... me parece perfecto!
Elimina"Seremos otros, seremos más viejos,
y cuando por fin me observe en tu espejo,
espero al menos que me reconozca,
me recuerde al que soy ahora".
(Ismael Serrano)
Qui bé descrius el desig del esser humá a tindre una vida i una mort digna . Morint vivint plenament. Fantástic com sempre. Besets
ResponEliminaMoltes gràcies ... si, és un tema que tinc molt present.
EliminaVivim sabent que morirem...
Abrçada!