diumenge, 2 de juny de 2013

SOMNI cap a la mort



Lacrats els ulls
rellisca la vida
al somni infinit

Ressonen
ecos d’amnèsia 
amb gust amarg


no veig 


Caiguda  lliure
al oceà negre
onatge de gruix
dens


ho sé


sento el cos llepat 
de un fred viscós 
intens


Records absurds
solapats
en joc delirant


angoixa


Retorn de dubtes
essencials


On sóc?
En el desprès?


Inquietant  
l’abisme atemporal


Atrapada  
en devaneix del ser
em deixo transcendir


abraçada 


Viatjo cap a tu 
llum segadora


Acarona’m 
bàlsam fènix de dolor


M’abandono a mi 
reparadora
en cercle ja tancat
i redemptor







"Transmutació" Escultura realitzada en ferro, acer inoxidable i pedra
situada a la Plaça Sant Valent de Vinaròs.
Obra de Garcia Bel.
http://jgarcibel.blogspot.com.es/


21 comentaris:

  1. Inquietant. 'Llum segadora': potser volies dir 'cegadora' o volies jugar amb la semblança? 'Segadora' m'encanta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt ben vist ... com jo veig aquesta llum que cega i esbiaixa ... Segadora ho encaixa, crec ;-)
      De totes maneres, confessar que faig un esforç per escriure en la meua llengua, una llengua en la que malauradament no vaig poder estudiar (reciclada per donar classes), però en la que millor expresso els meus sentiments ... aquests que surten d'algun lloc anomenat melsa o ànima.

      Suprimeix
  2. "Acarona’m
    bàlsam fènix de dolor"

    O amb el paper de vidre d'aquests versos, que seria igual de vívid el frec, la carícia, la vida mateixa. Perquè això deu ser viure: trobar i torbar-se, segant i encegant, o tot el contrari.

    Gràcies, Mariola, per les teves paraules, un cop més.


    d.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Coincideixen en temps i espai les nostres lectures ... Serà que estem vius, llavors.

      A tu Deomises!

      Suprimeix
  3. Jo volia comentar, a banda del pertorbador poema,l'actualitat del més enllà. No em refereix al tema universal que forman part intrínseca de la mateixa vida i que tan ha aportat a la literatura, sinó que darrerament tot el món parla d´això. Està de moda( com abans ho estaven, per exem, els ovnis). Tot són seminaris de "conciència transpersonal" etc... Unes teorìes que, incrédul total, em deixen bocababat en quand a lo afiligrat de la seva estructura.
    Si entreu a Youtube i busqueu :"Paloma Cabadas, la evolución de la conciencia multidimensional" veureu a lo que em refereix.
    Besets MariWave.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ho miraré amb deteniment Antonio, encara que a mi també em solen deixar amb la boca oberta, en principi però prefereixo no opinar sobre les creences. Les coses de fe no són precisament el meu. M'ho miro bé i comentem ¿val?

      Suprimeix
    2. Bé, és cert que hi ha molta xerrameca però d'altra banda els poetes sempre han parlat de coses 'estranyes'...

      Suprimeix
    3. Perquè són una mica estranys ...

      Suprimeix
    4. Sí, perquè la seva mirada ha de ser la de l'estranyesa, no pas la de la familiaritat. Més enllà.., i més ençà!

      Suprimeix
  4. Si pots fer-nos sentir d'aquesta manera, com el fred viscós, que sent el cos deixant la vida escapar ... quan tu evidentment no has pogut tenir aquesta experiència, ... que no ens faràs sentir amb el teva poesia ... la meva pell està eriçada, puc sentir la foscor dels ulls lacrats, i l'angoixa del cos deixant-anar
    Mariola ... saps arribar-nos al ànima. Gracies

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quan escric tanco els ulls i busco ... i busco ... i trobo ... i no sé si ho he viscut o ho he somiat ...

      Només sé que de vegades ho trobo i ho aconsegueixo ... escriure, dic ... només de vegades ... allò que sento i no sé de qui és ...

      Abraçada Mayte!

      Suprimeix
  5. Dons,....... segueix tancant els ulls i buscant per nosaltres...la mateixa abraçada per tu.

    ResponSuprimeix
  6. Fantástic Mariola. Tot i que es congela la meua sang es un plaer llegirlo. En si mateix ho sento com una gran reflexió sobre la vida. Certa i veraç. Tránsit d'un estat al altre, enigmàtic per desconegut. Un cant a la vida i la seva fugacitat. Angoixa per deixá en darrere l'estat natural al que estem acostumats. Per cert, ja saps que la refèrencia a la mort ha estat la tònica dels mes grans poetes al llarc de l'historia de la lliteratura. ( Las Coplas de Jorge Manrique ). M' agradat molt . Abraçada. ( S )

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb lectors com tu dóna gust ... moltes gràcies!

      Reflexionant ...

      Abraçada!

      Suprimeix