dilluns, 15 de juliol del 2013

Absent



Romandràs  amb mi
després 
de mi 

quan ja no hi sigui

dormint  al llit
al meu costat     (del llit)

Faràs un solc 
amb el teu dol

i niaran records
penes
plors

Però em faré present
de tan absent

Hi seré
tu

Segona pell   
recobridora

batec suau 
acompassat

ressò d’alè
acaronant


Ho notaràs


Sabràs que soc
i seràs goig

I romandràs 
amb mi
al meu costat            

i faràs solc
amb el meu 
dol

Absent 
de mi
més no 
de tu



Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

15 comentaris:

  1. Unknown15 de juliol del 2013, a les 8:43

    i de les lletres un matalàs de sentiments...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown15 de juliol del 2013, a les 8:51

      Les nostres lectures mútues ens estan portant a nivell d'entesa ben bonic.

      Gràcies per la visita, ja saps que és de tornada.

      Abraçada

      Elimina
  2. eva menacho15 de juliol del 2013, a les 9:26

    Mariola un poema preciòs. Per desgràcia no estic acostumada a llegir en Valencià i vull que sàpigues que tens una miqueta de culpa de que aizò estiga canviant. Besets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown15 de juliol del 2013, a les 10:03

      Caram Eva! No saps el que m'alegro ... encara que els meus sentiments parlen en la meva llengua també jo faig un esforç en escriure'ls. Així que ... continuarem no creus? Val la pena!

      Moltes gràcies per la visita!

      Abraçada.

      Elimina
  3. Mayte Caballé16 de juliol del 2013, a les 2:07

    Quan tu ja no estiguis, la teva poesia amb la teva anima enganxada, estaran aquí, la teva presència serà per sempre .... per a la persona a la qual pertany el teu cor i també als altres als que ens el ( el cor) robes dia dia amb els teus sentiments dibuixats amb aquest bloc. Saps quina imatge m'ha vingut al cap quan he llegit el teu poema, la escana de "GHOST", quan aquesta modelant el fang, quan canten " Melodia desencadenada"...Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown16 de juliol del 2013, a les 5:56

      Molt bonic el que dius Mayte ... com t'ho agraeixo!!
      Però l'eternitat ... que lluny queda veritat?
      Un amic meu diu que sóc massa racionalista, i un altre que llanço la meva poesia al cosmos ...
      Sóc aquí i aquí faig ... aquí estic viva i aquí estimo ... i després, qui sap!!

      Abraçada!

      Elimina
  4. Unknown16 de juliol del 2013, a les 6:39

    tots els dies els meus sentiments a flor de pell deprés de llegirte però avui una mica més.... Gràcies, Mariola. Besets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown16 de juliol del 2013, a les 6:49

      Gràcies a tu Gemma ... que els fas teus, per això se t'eriça la pell.

      Bests

      Elimina
  5. Jordi Guerola16 de juliol del 2013, a les 8:44

    Què bonic Mariola!, sempre estarem d`alguna manera en el cor d`algú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown16 de juliol del 2013, a les 12:45

      Això volem veritat? Quedar una mica en aquells que volem, no abandonar-los...

      Gràcies Jordi!

      Elimina
  6. Jordi Dorca18 de juliol del 2013, a les 13:37

    Romandràs amb mi
    després de mi,
    solc i absència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown19 de juliol del 2013, a les 3:23

      Gràcies per la visita Joan! Un plaer tenir-te per aquí.

      Abraçada!

      Elimina
    2. Jordi Dorca26 de juliol del 2013, a les 5:06

      A tu, Mariona! El plaer és meu.

      Elimina
  7. Enric Sanç19 de juliol del 2013, a les 2:43

    Novament, preciós.

    ResponElimina
  8. Unknown19 de juliol del 2013, a les 4:51

    Novament, gràcies.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)