Alliberat l’estat de setge
opressor
maldestres paraules
brollen
rovellades
Cel•lades a foc
per esquivar
el so
del crit
aterrador
les ofegades certeses
varades
en el suspens infinit
del no dit
flueixen ara
poc a poc
nues
de por
per fer so
d’allò
que sóc
jo
(mariola nos 2013)
 |
| Estat de setge 83x105 cm Ensamblatge Obra de Garcia Bel |
Hi ha un ritme més entretallat que el del teu poema? Sembla que siguin atacs de tremolor, deguts a la por, rampells enmig d'un sanglot de pànic. M'agrada, com un revòlver que dispara mots, tan en simbiosi amb la imatge... que un/a es pregunta què va sorgir primer. Però no desmereix cap de les dues creacions, al contrari, les realça!
ResponEliminaBella poesia la teva, Mariola. Bella de tan minimalista,
d.
Com algú pot interpretar un poema amb tanta claredat quant al que vol realment dir o expressar? La idea del poema sorgeix de la contemplació de l'obra ... d'aquest estat de setge que pot aplicar-se igualment a països com a persones o sentiments. Ambdues obres s'engrandeixen amb les teves paraules. Moltes gràcies.
EliminaMariola...tens una raó aclaparadora...és necessari perdre aquesta por a ser un mateix i poder expressar el que tots sentim, tan de bo fos aixi....si us plau..segueix fent-nos raona...Gracies
ResponEliminaRaonar ens és propi, així que serà inevitable el seu exercici! Moltes gràcies!
EliminaBuf, quin descans !!! M'ha recordat la meva llunyana sortida del armari. Emocionant, perfecte, Mariola.
ResponEliminaSi ho diu l'autor de "El último gesto de la sirena" ho donarem per bo. Moltes Gràcies Antonio!
EliminaLa teua poesia flueix amb claredat i sense cap complex. Sobre el tema es podria parlar llargament, però heus ací la gran virtut de la poesia es pot expressar ras i curt.
ResponEliminaQuan a l'obra de Garci am que il.lustres el poema sempre m'ha semblat un poema visual fàcil d'entendre i de gran perfecció formal. Endavant, Mariola!
Espero que puguem parlar llargament Tomàs, res em complaura més. En la decisió de treure a la llum el que escric han influït certs factors i certes persones. Tu estàs entre aquestes últimes, així que només puc donar-te les gràcies.
EliminaSé que l'obra de Garci t'ha agradat sempre, espero que els meus poemes estiguen a l'altura. I cap endavant, sempre...
Si hi ha alguna cosa veritablement desagradable i paralitzadora és la por. La por a ser el que un és, és la causa del no-ser. I més, si és infringida. Un cop identificada només queda vèncer. Aquest poema reivindica la importància de perdre la por per poder ser un mateix i poder expressar el que sent. Aquesta reflexió pot transcendir també l'àmbit de lo personal, així que acompanyo el poema d'una obra de Garcia Bel que complementa aquest vessant.
ResponEliminaEncara tinc por a lo no dit, però cada vegada menys, penso que l'edat és un grau per lluitar contra la por a ser un mateix ... de vegades t'espantes al sentir per dins els teus propis pensaments, comprovant que no són els que s'esperen de tu , però que surten del teu jo, i llavors és quan has d'utilitzar les forces i lluitar, perquè se sentin per fora .... sóc jo mateixa, la que surt ara, i la por s´acava....
ResponEliminaReivindicar el nostre jo és bàsic ... en cas contrari s'està mort en vida.
EliminaI cal lluitar contra la por vingui d'on o de qui vingui.
Abraçada enorme!
So d'esperança.
ResponEliminaM'agraden les paraules de la primera estrofa i el material que les inspiren. El rovell és aire, vida.
Li tinc especial afecte a aquest poema ... és molt meu, molt...
ResponEliminaAbraçada!