Per què m’agredeixes?
Deixaré que em prengues
a la teua manera
feroç
I a borbollades
m’ompliràs del teu onatge
rabiós
De la saba morta
del posseïdor
que fa estèril l’amor
Callaré
como tantes voltes
pensant fugir
I el color de la sang
vessada de mi
delatarà la fera
del teu desig
Recolzada
en l’aspre oblit
de qui no ets
pensaré
que no ho comprenc
Jo voldria ser
jo voldria ser estimada
jo voldria ser estimada a la manera meua
amb suavitat d’ales lliures
d’empentes serenes
del joc d’amants
que desconec...
perquè tu hi ets
I jo no hi soc
Por
(mariola nos 2013)
Colpidor, Mariola.
ResponElimina... gràcies!
ResponEliminaBona tarde!
ResponEliminaArran d'una notícia escoltada avui a la ràdio (m'han emprenyat moltes, però aquesta especialment pel que fa a la condició humana).
Recordar als maltractadors que el que impera en les seves relacions no és l'amor sinó la por.
Et deixo dues mostres cap al meu blog...
EliminaUna sobre una altra notícia, que encara em fa menystenir aquesta colla de FdP plena de misèries i ràbia:
Vísceres (o Bífida)
L'altra, més en consonància amb el teu poema:
Epístoles
Bon dia, i també dic que esborronador i bell, el teu poema.
d.
Dos poemes amb molt força ... gràcies per compartir!
EliminaImpactant i colpidor. Molt realista i absolutament empátitzo amb ell. Xacra social i humana que entre tots tindríem que erradicar. Una abraçada (S)
ResponEliminaXacra social que malauradament no desapareix ... i el peix que es mossega la cua ... tornem al tema de l'educació i els valors Sebastià. Bàsic.
EliminaBests