 |
| Els meus calcetins |
Ho confesso ... porto un calcetí de cada color. No ho faig a propòsit. És cosa d'ells. Els vaig donar un plus d'individualitat i ja no els forço. No volen tenir parella fixa. Crec que ho han deixat clar fa molt de temps. És més, tothom ho sap, així que ... per què insistir.
Aquests són els que avui s'han escollit ... s'han degut fer gràcia al calaix comuna on viuen lliurement al seu aire ...
És el que li vaig comentar a la meva filla el dia que m'ho va preguntar ... ella estava patinant per casa i jo anava descalça. Li va donar per riure. I jo vaig pensar ... es farà gran ...
Us deixo el que aquest dia vaig escriure.
Avui, és diferent.
LUCIA
M’agrada quan somrius
quan cantusseges
distreta
esta cançó
o et mires de reüll
en el mirall
volent ser més major
Sabates de taló
és el que vols
i com no pots
et calces uns patins
arrodonint
l’altura desitjada
La que jo
no volgués
que arribés…
.jpg) |
| Lucía |
Serà que, en créixer la teva filla, veus que tu no creixes com ella, sinó que transcorren els anys?
ResponEliminaÉs normal, això... Els fills ens recorden sovint el que ens neguem a veure: el pas del temps és més veloç del que desitgem... Per a tots, inclús per a qui no és pare/mare.
d.
PS: ara, als teus recitals, hauran/em de mirar quina parella desparellada et toca, de mitjons? ;))
PS2: gràcies pels teus passeigs pel meu blog, que no detecta humans...
Hola Deomises ... el pas del temps se m'ha fet present d'major ... pels altres ... uns van cap a la vida i altres cap al seu final ... em sento enmig del camí i cada vegada sóc més jo per la consciència de reivindicar-me a temps ...
EliminaEn els meus recitals? Com seran a casa podré anar descalça i sense cap tipus de pudor :-)
El teu bloc és molt humà, molt i hi ha extraterrestres que el visiten encara que no t'ho diguin ...
Salutacions i abraçada!
ai els fills! bell poema
ResponEliminaI tan ai Xelo ... la meva complirà 12 anys aquest estiu i ja pateixo ... ara tenim una gran complicitat que no sé si perdurarà ...
EliminaPetó
Fan goig, així.
ResponEliminaBen a prop l'un de l'altre.
Si, junts però no barrejats ... barallant-se per qui va primer, a cada pas ...
EliminaAbraçada!
ehyyy!!! avui m'has fet riure una estoneta, cosa molt important en aquets temps, perquè a mi em passa el mateix, els mitjons tenen vida pròpia, tens raó .., no volen tenir parella fixa.
ResponEliminaI em sembla fantàstica, la relació que tens amb la teva filla ... riure juntes és molt bonic, tot que es faci gran, recordarà el teu somriure i les teves bromes amb ella ... quan et vingui bé li dones una abraçada, a més de les teves, de la meva part ... encara que ella no sàpiga qui sóc, tindra la calor de l'abraçada de la seva mare.
M'emociono Mayte ... l'abraçada molt gran, com tu ...
EliminaBest enorme!
Cuanta raó Mariola........... a mi també me dona rabia que es facen grands tan apressa...........
ResponEliminaCorren massa ... però és llei de vida Gema ...
EliminaGràcies pel seguiment i els comentaris.
Abraçada!