Els comentaris fets al bloc ens porten a noves interpretacions i a noves reflexions. En aquest cas, els comentaris de Mayte Caballé m'han portat a mostrar aquesta obra de Garcia Bel
"L'etern retorn". Us deixo, de nou el poema i els comentaris perquè pugueu veure-ho.
 |
| L'Etern retorn 80 cm de diàmetre Ensambltage |
De la mort
Incompresa
la
certesa absoluta
de
la mort
Amiga
eterna de la vida
ambdues
de la mà
al
paredó
de
l’oblit
afusellades
irremeiablement
per
transcendir
l’existència
finita
del
dol perpetu
del
cos
que
mor
irrefutablement
cansat
aquí
i
ara,
per
sempre.
(mariola nos 2013)
Mayte Caballé13 de maig de 2013 1.53
El cos mor, irrefutablement cansat si,despres del afusellament de la vida....pero, l´anima es queda...esperant, per tornar un altre cop, en un altre cos nou i jove...per continuar el cicle infinit....
Jo crec que el ADEU, no existeix, solsment es un FINS DESPRES..i aqui et deixo una de les frases que mes m´agrada quan reflexiono en la mort, encara que es en castellá
" Volveré..apenas un momento, apenas un instante de reposo en el viento del infinito, y otro vientre de mujer me concebirá." es una adaptació meva a una frase de KAHLIL GIBRAN, en " Lazos de Amor"
El teu poema es Presios.. i el cuadre...per reflexionar..uyyyy prou..que avui ja te he donat prou la vara...gracies guapa...per escoltar
Respostes
Mariola Nos13 de maig de 2013 6.41
És anhel humà transcendir allò finit d'alguna manera, no anar-se'n o tornar una altra vegada a ser.
Jo em reconec aquí, en el finit ... aquí aquesta meva ànima i el meu cicle, I diré adeu quan hagi de dir-ho i pensaré que potser per algú sigui un fins sempre. I tant de bo sigui eterna durant un temps, en aquells que em recorden ...
T'ensenyaré una foto d'una obra de Garcia Bel titulada "L'etern retorn", t'encantarà. Està feta amb branques d'olivera i enmig del cercle hi ha una caixa de terra. En aquesta obra, ell parla del mateix que tu. Les teves paraules me l'han recordat, d'alguna manera. Vaig a veure si la penjo aquí al blog.
L'obra ja té amo, i els encanta. Pel que és i pel que significa.
Abraçada
Reitero... L'amalgama entre les obres i els poemes és extraordinària, Mariola.
ResponEliminaI com altres comentaris ja han esmentat...: cada vegada són més perfectes els teus poemes, com una píndola (no per esdrúixola, sinó parafrasejant... perquè així ho crec!)
d.
PS: gràcies per les teves paraules i per la felicitació