dijous, 11 de juliol del 2013

Electrocardiograma pla


No en saps d’obrir calaixos 
ni  tocar tecles d’aquest piano

pulsió lívida
amb electrocardiograma pla

No podràs fer ballar
al teu pas 
un tornado  huracanat

Et vas equivocar

no es pot domar

Embolica el regal
i deixa’l marxar

ja


(mariola nos 2013)





10 comentaris:

  1. Gràcies Mariola, ens estas acostuman i el dia que no hi ha entrada ......falta algo. Besests

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma! També a mi em falta ... el temps.

      Abraçada!

      Elimina
  2. És difícil saber quina tecla tocar perquè les corbes de l'electro es tornin boges i no sigui pla .. igual que gairebé impossible domar un caràcter d'aquesta força huracanada .. millor que no ho intenti ... que ho deixi marxar.. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la gent se l'accepta ... l'ensinistrament a passat, per sort, a millor vida ...

      B7s

      Elimina
  3. Un poema que, com sovint amb tants poemes teus, em sembla molt enigmàtic. És possible (només és una suposició) la clau de moltes imatges sigui en altres poemes, com si de vasos comunicants es tractés. Creus que és així?

    http://www.corbblau-poesia.blogs.corb-blau.cat/2013/05/calaixos-bruts.html?m=0

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Albert, totalment encertat, dels divuit poemes meus que hi ha en aquest blog, Desamante, Incapaç, Malabarismes de vida i Perduda por tenen un nexe comú i són, en certa manera, els meus poemes més fràgils.

      El teu m'ha encantat ... diferents maneres d'expressió que complementen les propies. És lo màgic de la poesia i del gènere humà també ... Un final carregat de força

      "en un món on l'amor
      només vol dir
                         acaronar febleses. "

      Abraçada.

      Elimina
  4. és molt trist... però crec que s'ha de continuar buscant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La resignació és el pitjor i el més trist ... sempre cap endavant, sempre buscant, buscant-nos

      Abraçada Toni!

      Elimina