Sobtat
batec pèlvic
udolant
àvid (ament)
Candent desig
roent
entranyes
suplicant (desesperat)
Tòrrid ball
compassat
de solitud
sufocant
Les mans
dansant
dalt
baix
baix
dalt
sols
i
amb tu
fent recorreguts
tancats els ulls
Ritme compassat
per trobar
allò cercat
i
(pausa)
Aturat
per udolar
acompanyat
Suor
(mariola nos 2013)
 |
| foto cosmopolitan.taconeras.net (retallada) |
Mariola m'ha costat més entendrela que les anteriors, però m ha agradat molt!!!Gràcies per compartir
ResponSuprimeixA tu Gema!!!! Bé, en certs temes s'ha de ser més subtil em sembla... El dit, un repte. M'alegre que t'agrade.
SuprimeixAbraçada!
Molt subtil i intens!
ResponSuprimeixEs pretenia Jordi ...
SuprimeixMoltes gràcies per la visita i una abraçada!
un goig... i un altre llegir-te... evocant-lo...
ResponSuprimeixDonar-te les gràcies, com sempre ... porta temps donant voltes per l'escriptori aquest poema ...
SuprimeixEl plaer és meu quan et visito, no ho dubtes.
Best
Genial, subim, portentós. Un plaer pels sentits i per les... vacances ! Felicitats !
ResponSuprimeixIntentant poetitzar temes universals Fidel ;-)
SuprimeixMil gràcies per la visita, per la lectura i les teues paraules... Molt bones vacances!
Petó
TANKA
ResponSuprimeixSobtat udola
el pèlvic, sempre tòrrid
desig. Sóc terra
en la terra, i àvida
remor del teu silenci.
Gràcies per la visita Jordi, un plaer com sempre.
SuprimeixPel que fa al poema, intens com el mateix desig.
Abraçada!
Sovint t'has quedat nua aquí, davant nosaltres, nua d'ànima, com m'agrada dir a mi, amb els teus sentiments per vestit .... però ara, parles de la nuesa del cos i dels seus desitjos ... esta molt bé .. els dos nus m'agraden, tot que com a mi crec que et costa mes parlar d'aquest .... però estem aprenent a no deixar paraules per dir no? aquestes paraules cremen, però no per no dir-les sinó pel desig de sentir-les, és molt agradable que les dones expressem també el nostre desig sexual.
ResponSuprimeixMolta raó Mayte ... comentava l'altre dia que escric sobre temes universals ;-) I el fet d'escriure aquest poema és, com tu dius, un acte en si mateix reivindicatiu. Hi ha temes que han d'adquirir el grau de normalitat que tenen no?
SuprimeixEl repte era com fer-ho de manera poètica ...
Forta abraçada i gràcies per la visita!
Preciós, volcànic i necessari. Felicitats, Mariola.
ResponSuprimeixGràcies Antonio! Per la visita i per les teves paraules.
SuprimeixI best fort.
Mmmm, molt més que suggeridor aquest poema. Abraçada
ResponSuprimeixVeritat que si?
SuprimeixAbraçada!
m'ha agaradat molt aquest poema , Mariola.
ResponSuprimeixconcís i sense concecions
Felicitats !
Gràcies Arnau!
SuprimeixCompartim gustos i poesia.
Abraçada!
FELICITATS, NO PODEM PERDRE MAI AQUEST DESITG. M´HA ENCANTAT. SUBTIL PERO S´ENTEN A LA PERFECCIÓ. . ABRAÇADA ( s)
ResponSuprimeixMoltes gràcies!
SuprimeixSi el perdem estem perduts...
;-)
Un blog molt interessant, amb molt bona poesia.
ResponSuprimeixUna abraçada
Moltes gràcies Toni! Plaers compartits ... lectura i poesia.
SuprimeixEns anem trobant
Abraçada!