Domingo Forner Arnau, la llibertat del traç.

Ahir tarda a la sala "Sebastià Miralles" de la Fundació Caixa Vinaròs vam assistir a la inauguració de l'exposició "Pintures" de Domingo Forner Arnau, llicenciat en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de Sant Carles, Universitat Politècnica de València.

Títol molt adequat per a uns traços contundents i lliures, alhora que coherents en la seva forma i color. El mateix artista, explicava que no realitza un esbós de les seves obres sinó que aquestes sorgeixen lliurement sent el traç, el que el porta i determina, en certa manera, quan l'obra està acabada.

Ho expressa molt bé Jaume Chornet Roig, Vicedegà d'aquesta Facultat i amic de Domingo: "si hem de buscar un element fil conductor ineludible en la pintura de Domingo Forner, i al marge de l'evidència colorista, és precisament el que l'artista intentarà amagar en moltes ocasions. Em refereixo a l'arquitectura dels quadres, a aquest suport estructural que com en els edificis queda relegat a un aspecte merament funcional, però no per això menys important, sinó més aviat al contrari, edificació sense la qual l'explosió emotiva i desbordant del color es cauria com un castell de cartes. És en aquesta geometria encoberta, suport racional a la dualitat que representa cada obra, en la qual l'artista es debat amb esquizofrènica acció, i ho fa, amb dos llenguatges en ple trànsit de procés, camí incert aquest, en què el mateix artista planifica el camí cap a enlloc o cap a totes. Mentre a cada pinzellada, cada taca de color convida a la següent en un recorregut que encara està per escriure. "

L'exposició romandrà oberta fins al 15 de juny.


(mariola nos)

Perduda por

Alliberat l’estat de setge

opressor

maldestres paraules

brollen

rovellades

Cel•lades a foc

per esquivar

el so

del crit

aterrador

les ofegades certeses

varades  

en el suspens infinit

del no dit

flueixen ara

poc a poc

nues 

de por

per fer so

d’allò

que sóc

jo

(mariola nos 2013)

Estat de setge
83x105 cm
Ensamblatge
Obra de Garcia Bel

Des-amant

Per què m’agredeixes?

Deixaré que em prengues 
a la teua manera
feroç
I a borbollades 
m’ompliràs del teu onatge
rabiós
De la saba morta
del posseïdor
que fa estèril l’amor

Callaré
como tantes voltes
pensant fugir
I el color de la sang
vessada de mi
delatarà la fera 
del teu desig

Recolzada
en l’aspre oblit
de qui no ets
pensaré
que no ho comprenc

Jo voldria ser 
jo voldria ser estimada
jo voldria ser estimada a la manera meua

amb suavitat d’ales lliures
d’empentes serenes
del joc d’amants
que desconec...

perquè tu hi ets

I jo no hi soc

Por


(mariola nos 2013)

Paraula perduda

Obert l’altaveu insonor
d’incongruïtats
comença la recerca
pel laberíntic
joc 
absent 
                                                                                                  
Erràtic  recorregut
suplicant
el retorn del do
perdut          

que no hi arriba

Malmesa humanitat
del ser
 i entès

Trist balbuceig

Mirada suplicant
implorant complicitats 
d’avanç
d’ahir

De tants mots dits...

T’entendré igualment
mira’m als ulls,

tranquil.

(mariola nos 2013)

Fernández Díaz: "El matrimoni gai no garanteix la pervivència de l'espècie

Comentar que la pervivència de l'espècie no ve de la procreació pròpiament dita, sinó de l'adaptació al medi, que entre altres coses, per cert, és atzarosa. I com resulta que és molta la gent que procrea, en aquest aspecte, la pervivència està garantida (de fet, som massa), no s'ha de preocupar de el Sr Fernández Díaz.
Del que sí hauríem de preocupar és de respectar el medi que ens acull, que és en realitat el que ens proporcionarà una millor adaptació i per tant una millor supervivència. I això s'aconsegueix amb un paràmetre bàsic: l'educació.
L'educació en uns valors de respecte i empatia amb els altres i amb el nostre entorn, que els pares, els educadors i la societat en general han de promoure i promulgar. 
Gent coherent, empàtica i responsable n'hi ha a totes les esferes i ambients socials. I per motius laborals (recordem la immigració a la qual tornem) o pèrdues familiars, o escassetat de mitjans, han estat educats pels seus pares, mares, avis, oncles, veïns o orfanats. Tant me fa en quin model de família s'eduqui els fills, mentre se'ls eduqui. La clau és l'atenció, la dedicació, la bondat i la responsabilitat dels que eduquen.
Ara sí, anem a preocupar-nos de la supervivència a major escala ... aquesta que deixem a mans dels que ens governen i que si continua com fins ara ens està proporcionant un grapat de paperetes per l'aniquilació com a espècie.

"Inconscient Col.lectiu" o el més enllà de la raó

El meu amic Jesús Maestro va ser l'encarregat de presentar ahir a l'Auditori Ayguals d'Izco de Vinaròs l'obra de "Inconsciente Col·lectivo", un grup d'artistes divers quant a tècnica i continguts que uneixen esforços per reivindicar, en un moment tan complicat, el gust per l'art.
L'inconscient col · lectiu és un terme encunyat pel psiquiatre suís Carl Gustav Jung, qui va postular l'existència d'un substrat comú als éssers humans de tots els temps i llocs del món, constituït per símbols primitius amb què s'expressa un contingut de la psique que està més enllà de la raó.

Traspassem, doncs, el món de la raó i obrim els nostres sentits a tot allò que l'art ens pot oferir educant nostre coneixement emocional.

El grup d'artistes Inconscient Col · lectiu exposa a l'auditori Ayguals d'Izco de Vinaròs des el25 d'abril al 12 de maig. Ells són: José Caldés, Nicole Wynents, Juliete Sol, Miguel Ángel Cavero, Claude Lemmens, Alfredo Altabás i Jesús Mestre.


(mariola nos)

1. I perquè no, bon dia!
   
   L'auge del porno casolà
   
   De totes les males notícies escoltades a primera hora del matí a causa de la meva coneguda costum de dormir amb la ràdio enganxada a l'orella la que més em crida l'atenció com sintetitzadora dels temps actuals és la següent: "El porno casolà, una indústria en auge a l'Espanya de la crisi ".

   
   Revelador ... no només perquè sembla confirmar la visió del que opina Alemanya sobre nosaltres "Els alemanys veuen a Espanya com un país corrupte, pobre i de ciutadans ociosos" als que han de "cobrar per visitar el seu país", i als que guanyen al futbol , sinó perquè a més confirma l'estat de desesperació en què es troben sis milions d'aturats (aturats de a peu, que no dels altres).
   Desesperació d'aquells que han de vendre la seva esfera més íntima i privada per sobreviure ... o algú pensa que ho fan per gust?
   
   En breu avançarem sols al paredón ...