A cop de foc...

dijous, 31 d’octubre del 2013

Destí

Pedra temptejant
la xarranca
cercadora del demà
màgic

de la Maga
innocent

Il•lusions
del joc de viure
tapiats
al cos d’avui

Carrusel
d’aturades imprevistes
amb ofegats
esborranys de memòria

Imprès el dol
a l’anima
de múscul feble

entre l’ahir
i l’avui

instal•lat

només

l’abisme

(mariola nos 2013)

dijous, 24 d’octubre del 2013

Fins sempre

Hi ha un mot
que em crema
el cor
quan es per sempre

adéu

Hi ha un gest
que no sé fer
per no entrenat

Clamar

Si em vas triar
no ha estat casual

Recompondré
el record
en el avanç

fidel
a tu

I deixaré al calaix
els últims anys

Tancat
pany
terrenal

dimarts, 15 d’octubre del 2013

REFLEXIÓ

Pregunto

intuïda la resposta

Em remou

la sinceritat

carregada de raó

A força de costum

ets relatiu

Aparcat aquell tu

ja no hi penses

Ets com ets

avui

A força d'abandó

prostitució

I tornaràs?

Qui sap

(mariola nos 2013)

CONFORT
Obra de Garcia Bel
http://jgarcibel.blogspot.com.es/

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Garcia Bel, quan l'artista és l'obra.

La primera vegada que vaig veure el treball de G.Bel no coneixia l'artista i em vaig impressionar. Les obres eren només imatges a la pantalla de l'ordinador, però transmetien força, molta força.

A partir d'aquí, una exposició. El directe les va superar.

Però no s'ha de preguntar a l'artista per la seva obra, tot està dit. A partir d'ella has de fer la teva percepció, dialogar, indagar, deixar-te portar i gaudir...o no.

Dic això útim perquè la creació de G.Bel la podem situar dins d'una postmodernitat deconstructivista però compromesa i crítica. Compromesa amb ell mateix, amb els seus valors i amb la seva manera de veure i entendre el món.

I és llavors, quan l'home tranquil, deixa de ser-ho. En la seva obra.

És llavors, quan es pronuncia en veu alta, quan crida i s'agita. O quan li plora l'ànima, que també. Ètica i estètica de la mà ... no tant per agradar sinó per revelar o explicar.

Però no tot és evident. La seva obra t'exigeix atenció, és com un joc. Has de saber mirar, indagar, reflexionar, descobrir ... i quan ho fas, t'arriba a l'ànima. Res és atzarós, tot té una finalitat. Cada frase, cada esgarrapada, cada fragment, cada mil•límetre ha estat pensat i creat per parlar.

La poètica de l'art.

“Una obra d'art és el resultat únic d'un temperament únic. La seua bellesa és la conseqüència que l'autor siga el que és”

Oscar Wilde

Les seues obres acompanyen normalment els poemes d'aquest blog.

Crisifixió i Pandèmia humana s'exposaran a la Galeria Aragón 232 (Barcelona).
Inauguració el 10 d'octubre a les 20h.

(mariola nos 2013)

"Cisifixió"
240x215 cm
Ensamblatge.Caixa de llum

"Pandèmia humana"
34x63 cm
Ensamblatge.Caixa de llum

Josep Antoni García Bel

Nascut a Tortosa el 1969, va estudiar a l'Escola d'Art i Disseny
Amposta, els estudis complementaris a l'Escola Massana de Barcelona

Estudis cursats.

Cicle Formatiu d’Art i Disseny, Grau Mitjà ART FINAL DEL DISSENY GRÀFIC. Esardi
Escola d’Art i Disseny. Amposta 2003-2004.
Títol de Tècnic Artfinalista del Disseny Gràfic. Esardi Escola d’Art i Disseny
d’Amposta. 2004.

Escola d’Art i Disseny. Amposta. 2004-2007.
Títol de Tècnic Superior en Arts Aplicades al Mur (Pintura).

Jornades “L’art en situació de futur”
Espai d’arts visuals/ Museu del Montsià. Amposta. Novembre 2003.

Jornades- Congrés “Caminar entre fronteres: la pedagogia de l’art i el disseny a
debat”.
CEADC (Coordinadora d’Escoles d’Art i Disseny de Titularitat Pública de Catalunya)
Departament d’Ensenyament. Amposta, 30 juny - 3 juliol 2004.

Curs de Dinamització d’exposicions d’Art Contemporàni.
EXPERIMENTEM AMB L’ART. Departament de Cultura. Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona. Barcelona, novembre de 2006

ESCOLA MASSANA . “Curs d’instal•lacions artístiques” Massana Permanent/UAB.
Gener- maig’08.

Seminari: CODI Bones Pràctiques. AAVC, VEGAP. Museu del Montsià. Amposta,
desembre’08

Exposicions.

1993 Auditori Municipal. Vinaròs.
1994 Auditori Municipal. Vinaròs.
1995 Sala d’Art Xampany. Sant Carles de la Ràpita.
2000 Círculo Mercantil y Cultural. Vinaròs.
2001 Sala d’Art el Comendador. Vinaròs.
2007 “Mixtura” Col•lectives. Ajuntaments de S. Jaume d’Enveja, i
Els Reguers. Tortosa . (TTEE. Tarragona)
2008 “Causalitats”Consell Comarcal del Montsià. 3-13 març. Amposta.
Col.lectiva video instal.lació: “Carello. A dios rogando y con el mazo dando”.
Strobe. Museu del Montsià. 1-17 d’agost. Amposta.
CCM Col•lectiva Premi de Pintura. Novembre-desembre. Amposta.
2011 Col.lectiva “Pre-textes” en la Fundació Caixa Vinaròs. Vinaròs.
2012 Col.lectiva “Caos” en la Capella Santa Victoria. Vinaròs.
2012 Individual "Diagnòstic" MUCBE. Benicarló.
2013 Participació en Art Beijing, China. Galeria Aragón 232, Barcelona. http://www.artbeijing.net/fine/exhibit_view.php?id=450&lung=en
2013. Col.lectiva "Under_40".Galeria Aragón 232. Barcelona.
2014. "Diagnòstic". Les Aules. Castelló.

Premis.

2008 1r. Premi de Pintura Consell Comarcal del Montsià.
2010 3r. Premi Concurs de pintura de L’Ametlla de Mar.

Obra pública.

Disseny i realització del mural de pedra artificial de la Plaça de bous. Vinaròs.
2001.
Disseny i realització de la tanca de ferro de l’ermita de Sant Gregori. Vinaròs.
Disseny i realització de l’ obra escultórica “Transmutació” situada en la Plaça Sant Valent de Vinaròs.

Bloc: http://jgarcibel.blogspot.com.es/

"Transmutació"
Escultura Plaça Sant Valent. Vinaròs

Fotos inauguració exposició UNDER_40:
José Diego Vázquez, Julia Lara, Jesús Uclés, Marta Gregori, Roberto Lombraña, Simón Vázquez, Garcia Bel. (Per Mariola Nos)

Garcia Bel amb Maria. Foto Mariola Nos.

Fotos inauguració exposició UNDER_40 Per Mariola Nos

divendres, 27 de setembre del 2013

POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA O L'ENTREVISTADORA ENTREVISTADA

Anar a la Ràdio per a ser entrevista (a l'altre costat del meu costat més habitual) i més a parlar del que escric (que ja esta tot dit quan ho escric) em resultava complicat. Però vaig acceptar la invitació, clar que si.
Vos deixo l'àudio i el meu més sincer agraïment a Glòria Fandos que té l'enorme sort de comptar amb la passió necessària per realitzar un programa de poesia quinzenal a Ràdio Ràpita i d'administrar el grup "Poesia per la pau" del facebook.
He estat com a casa Glòria!
Una abraçada per a tu i una per a Antonio Miravalles (90 anys, ni més, ni menys).

(mariola nos 2013)

ENTREVISTA

http://www.goear.com/listen/9462861/poesia-per-pau-num166-gloria-fandos

Antonio, Gloria i Mariola Nos

Antonio, Gloria Fandos i Mariola Nos

dimarts, 24 de setembre del 2013

Besador de ferides

Abraçat
al espai
ocult

més íntim

al fràgil indret
inassolible

lleuger
quasi imperceptible

beses ferides

Saliva animal
curativa
de pors

Degoteig
cicatritzant

del dol
llepat

Sóc Blau Terra

(mariola nos 2013)

"Blau Terra"
Ensamblatge (Ferro, tela, fusta, filferro, i pintura)
Obra de Garcia Bel
http://jgarcibel.blogspot.com.es/

dijous, 12 de setembre del 2013

Cadena humana a la unió del Sénia.

Sobre la cadena humana organitzada per Acció Cultural del País Valencià, sobre el moment concret, poc més cal dir periodísticament parlant...les xifres o la seva quarta part, les dades i les anècdotes ja estan sobre la taula, i tal com vaig dir ahir al penjar al facebook el reportatge fotogràfic ,de vegades ,una imatge val més que mil paraules ... ahir crec que va ser el cas .Ara , es donarà pas a l'anàlisi de les conseqüències, perquè el que és evident no es pot negar i la cadena humana i el sentir d'un poble és un fet real .

Com real va ser el que allí va succeir .

Gràcies a un amic va contactar amb mi " Xarxa ràdio "en el seu espai "La tarda" perquè cobrís la notícia, ja que en aquests moments la prohibició al País Valencià encara no havia estat revocada pel TSJ i el riu Sénia, és a dir, la frontera entre Catalunya i el País Valencià anava a deixar de ser-ho de totes maneres, així que la informació en aquest punt era important.

Vos estalvie detalls ... Situada a la frontera que no ho era, només comentar que el que hi vaig veure i vaig sentir va ser festa, tendresa, alegria, llàgrimes d'emoció i abraçades, moltes abraçades. No només les que es van donar Lluís Llach, Pere Portabella, Carles Santos o els pares d'Agulló sinó les que es donaven catalans i valencians o valencians i catalans. Aquell era un moment pacífic, com pacífic és agafar-se de la mà.

I tot facilitats i tot proper.Si proximitat , la proximitat d'un Llach saludant,signant autògrafs i xerrant tranquil lament amb qui se li acostés, la proximitat de Pere Portabella i de Carles Santos, com si coneguessin a tothom , com si tothom fos conegut . És el que tenen les reunions d'amics , que tenen els mateixos interessos ... i això apropa.

I totes les facilitats per part dels organitzadors(voluntaris en el cas del País Valencià que es van constituir com a plataforma) que un cop fet el seu treball (que va ser molt), van deixar que allò funcionés de manera espontània i natural. Em va sorprendre , la veritat, i sé de què parlo... no vaig veure cap guardaespatlles ni cap cordó de seguretat ni res que se li semblés.

Vaig fotografiar, vaig parlar, vaig abraçar, vaig saludar i fins i tot vaig fer un parell de petons a Lluís Llach encara que no tingui instantània del moment...

Només una mica més al lluny , just on la cadena humana arribava a la seva fi, estaven els antiavalots i ells, no van semblar relaxats en cap moment ... als mossos d'esquadra, la veritat, gairebé ni els vaig percebre (bé, sí, un moment que vaig deixar el micròfon al seu càrrec per fer les fotos).

En el meu cas , tot un plaer cobrir la notícia i poder saludar alguns amics .

Visió personal aquesta, això sí .

Fotos: Mariola Nos