Fins sempre
Hi ha un mot
que em crema
el cor
quan es per sempre
adéu
Hi ha un gest
que no sé fer
per no entrenat
Clamar
Si em vas triar
no ha estat casual
Recompondré
el record
en el avanç
fidel
a tu
I deixaré al calaix
els últims anys
Tancat
pany
terrenal
A mi també em crema el cor el adeu per sempre. Ho sento molt a suvint amb la ausencia dels meus pares.Es llei natural pero no m'hos preparen per acceptá la desaparició del esser amat. Sempre tens les paraules acertades.Els moments bonics viscuts mai surtirán del fons del teu cor .El calaix dels bons récords o dels dolents ? M'encanta llegirte. Una forta abraçada (s)
ResponSuprimeixSempre encertes també tu amb els teus comentaris ... L'adéu donat fa massa temps esdevé evident amb la mort i torna a fer mal. Ara comença el moment de tornar a recordar la tal com era. I això em reconforta.
SuprimeixUna forta abraçada!
És curiós el mot "adéu", de vegades crema el cor però d'altres és un alliberament
ResponSuprimeixI les dues coses alhora Loreto ...
SuprimeixPetons
Es molt dur dir adéu cuand estimes a una persona..... val més donar li les gràcies per haver pogut compartir tants moments al seu costat. Una forta abraçada Mariola, ella segur que está encantada en la teua poesia i natros també perquè la comparteixes i ens dónes benestar
ResponSuprimeixAra tindré l'oportunitat de recordar-la com era ...
SuprimeixBests Gemma!
Mientras pensemos en ellos,nunca se irán estarán con nosotros.
ResponSuprimeixMientras los recordadores estemos...
SuprimeixMe alegra verte por aquí Marisa!
Beset
És el record de l'experiència -la seva reconstrucció fidel-, una manera de casar l'ahir amb el demà, amb el present com a cruïlla: una força que ens permet continuar fent via...
ResponSuprimeixUna abraçada!
Poderosa força Jordi ... i recuperar a qui ja va donar l'esquena a la vida fa temps. Una desincronització que ara pot tornar a ajustar-se.
SuprimeixAgraïda.
Abraçada!
Ja saps que jo no crec en el ADEU...sols es un FINS DESPRES....un moment aturats en el vent de l´eternitat, i tornarem......mentre, el seu recort es reconstruira dintre la teva anima, fins que no faci mal, els ultims anys quedaran borrats, tancats al calaix.......i fora tu, i el caliu huma.... abraçada
ResponSuprimeixAbraçada Mayte... sempre reconfortant.
SuprimeixNo hay nada más fuerte que perder un hijo,pues bien por desgracia mi amiga lo perdió y todos los dias hablamos de él,de esta manera es como si aún estuviese con nosotros,para nosotras es nuestro Angel particular. besos Mariola
ResponSuprimeixUn fuerte abrazo Marisa...sentimientos universales.
SuprimeixHi ha tans "Adeus" ,
ResponSuprimeixque no hi crec,
tot torna,
de vagades tot seguit,
de vagades tot tar,
sempre torna lo esperat.
Allò esperat ... és així ...
SuprimeixGràcies per la visita.
Abraçada!
I molt bo, també, per a llegir-lo en veu alta,
ResponSuprimeixamb empenta del cor.
La primera estrofa (com si diguéssim)
és de nivellàs, que diuen ara.
I espero poder trobar l'ocasió per llegir junts Jordi...
SuprimeixAbraçada!
no vull dir un adéu com un punt i final, quan s'ha volgut tant els records tenen vida pròpia, una abraçada infinita, mil gràcies per aquestos versos
ResponSuprimeix