Durant aquests dies de desconnexió vaig estar al MACBA, i comentar, que fora polèmiques, l'exposició "La bèstia i el sobirà" em va sorprendre. Costa veure exposicions que no et deixin indiferent. Obres compromeses que formen un tot i qüestionen, a partir de l'últim seminari impartit per Jacques Derrida en 2002-2003, els límits de la sobirania política.
La bèstia i el sobirà encarnen, per al filòsof francès, les dues figures al·legòriques de la política que s'han situat històricament més enllà de la llei: la bèstia suposadament desconeixedora del dret i el sobirà el seu poder es defineix precisament per la seva capacitat de suspendre el dret. Aquesta divisió ontoteológica produeix una sèrie d'oposicions binàries de gènere, classe, espècie, sexualitat, raça o discapacitat que estructuren relacions de dominació. D'una banda, la bèstia entesa com animalitat, natura, feminitat, el sud, l'esclau, el lloc colonial, el subjecte no blanc, l'anormal. De l'altra, el sobirà que representa l'humà o fins i tot el sobrehumà, Déu, l'Estat, la masculinitat, el nord, el subjecte blanc i sexualment normal. Com pensar la sobirania més enllà del poder? Com produir sobirania qüestionant aquestes relacions de dominació?
Obres d'Efrén Álvarez, Ángela Bonadies i Juan José Olavarría, Peggy Buth, Martin Dammann, Ines Doujak i John Barker, Juan Downey, Edgar Endress, Oier Etxeberria, León Ferrari, Eiko Grimberg, Masist Gül (presentat per Banu Cennetoğlu i Philippine Hoegen) , Ghasem Hajizadeh, Jan Peter Hammer, Geumhyung Jeong, Glenda León, Julia Montilla, Rabih Mroué, Ocaña, Genesis Breyer P-Orridge, Prabhakar Pachpute, Mary Reid Kelley, Jorge Ribalta, Hans Scheirl, Wu Tsang, Stefanos Tsivopoulos, Yelena Vorobyeva i Victor Vorobyev, Sergio Zevallos.
Molt recomanable!
