RESUM PRESENTACIÓ "EM REMOU LA SINCERITAT" AMB FOTOS I VÍDEO, PER TOTS VOSALTRES. GRÀCIES.

Són els moments compartits de llums i somnis els que fan batega fort.

I si no fosseu vosaltres

qui m'agafareu la mà

en aquest temps

de llum i goig

Si no fosseu vosaltres

em negaria a ell

però avui sé

que esteu

amb mi

AGRAÏMENTS

Així que en primer lloc vull donar les gràcies a la gent que ha seguit el blog “Acop de foc”, que ha llegit i ha comentat i que ha fet possible que ara una cosa íntima i petita sembla , només sembla una mica més gran. Gràcies als seguidors del bloc .
Gràcies a Enric Sanç i editorial Germania per confiar en publicar els meus poemes i poder formar part d'una col·lecció de la qual crec un dia es parlarà com una cosa molt positiu a favor de la cultura .
Gràcies també a Joan Elies Adell . Pel seu suport i per un pròleg que em va remoure en llegir-lo i que em va tornar un esperit que de vegades , només de vegades he cregut perdre. Joan Elies és un poeta en paraules majors . La seua poesia el fa gran a ell i a tots els vinarossencs .
Gràcies a la Fundació Caixa Vinaròs ( Nati ) , a l’Ajuntament de Vinaròs, pel seu suport. A Rodonorsinvicte i Carlos Elorduy que de seguida es van implicar en aquesta presentació . Un temps i un interès que els deuré sempre . 
I gràcies a la meua família que sempre m'han recolzat en tot el que faig . La força de la meua mare , el suport incondicional del meu pare i el de la meua germana Pilar i la seua família que és la meua. I gràcies a G. Bel, no només per les sues ilustracions, que també, sinó  perquè de no haver-nos trobat això no hagués passat.
Aquest poemari és per a tots vosaltres , però sobretot, és per Lucia , perquè ella és el més gran que jo ( i el seu pare , és clar ) he fet .

Gràcies a tots .

Aquesta primera tanda de fotos són de Pablo Batalla. Un gran regal de Pablo que agraeixo ara públicament

Mariola Nos, Enric Sanç

Marcela Barbé, Mariola Nos i Enric Sanç

Carlos Elorduy

rodonorsinvictes

Aquesta segona tanda de fotos està realitzada per Lucia i G. Bel.

Marcela Barbé, Mariola Nos, Enric Sanç i Manuel Molinos

El vídeo ha estat realitzat pel meu amic Rubèn Cervera (mil gràcies també a ell, un altre regal). Com regal va ser el magnífic recital de poesia a càrrec de Rodonorinvictes recitant i Carlos Elorduy a la guitarra. Reitero el meu agraïment. Em vaig emocionar i molt. Sou grans, de veritat. 




Premsa:

http://blogs.laveupv.com/a-cop-de-foc/blog/4855/presentacio-del-poemari-em-remou-la-sinceritat-de-mariola-nos-a-vinaros

http://opinions.laveupv.com/enric-sanc/blog/3552/em-remou-la-sinceritat

http://www.morvedre.info/confessions-dun-escriptor/confessions-d-una-escriptora-mariola-nos

http://infomaestrat.com/mariola-nos-presenta-su-primer-poemario/

http://www.diaridelmaestrat.com/index.php?sel=verNot&id=14246

http://www.goear.com/listen/985c4e4/em-remou-sinceritat-mariola-nos-entrevistada-per-julio-vidal

"EM REMOU LA SINCERITAT". PRÒLEG DE JOAN ELIES ADELL.

      Mariola Nos: la poesia com a exigència de veritat

Conec  Mariola Nos des de fa molts anys. Si bé no crec que siga necessari detallar la data concreta en què ens vam conèixer (es tractava, en tot cas, dels primers anys de la dècada dels 80), sí que pot resultar interessant conèixer el context: el bar de l’Institut Leopoldo Querol de Vinaròs. Jo acabava d’aterrar a l’Institut, jove i tendre, encuriosit per aquell nou món que se m’obria davant dels meus ulls, amb un desig boig de menjar-me’l. I la casualitat féu que, inesperadament, em trobés parlant amb dues xiques tres anys més grans que jo, guapes, interessants, modernes, maquillades d’una manera agosarada, que tenien interès per mi i per les coses que jo,  innocent, els podia explicar. Una d’elles era Mariola. Quasi diàriament compartíem l’hora de l’esmorzar, xerrant, tot i la diferència de tres anys que, en aquells moments, eren tot un món, una galàxia, una eternitat. Aquesta relació va durar fins que, elles van haver de marxar a estudiar a la Universitat. Sempre em va fascinar, però, la decisió que m’explicava Mariola en aquelles converses de mitja hora, entre classe i classe, la seva voluntat de matricular-se en la Facultat de Filosofia, d’atrevir-se en aquesta carrera tan difícil i, alhora, tan fascinant. Després ens hem retrobat, amb alguns anys més tard, jo sense quasi cabells i Mariola igual de guapa i moderna, igual d’agosarada i de rebel.

Em ve de gust recordar aquesta petita anècdota per dues raons. La primera, perquè em sento molt orgullós de poder escriure aquestes breus paraules que encapçalen el seu primer llibre poemari: Em remou la sinceritat; que haja decidit donar el pas i que vegen la llum aquests poemes que, com s’afirma en la breu nota inicial que encapçala el recull, han servit per fer sortir del seu amagatall paraules (sensacions, vivències, sentiments, etc.) que potser durant massa temps havien restat ocults, reclosos o fins i tot encriptats. La segona, i no menys important, perquè d’alguna manera, adverteixo un lligam profund entre aquella Mariola que vaig conèixer, quasi adolescent, i la Mariola que es deixa entreveure entre els versos que la lectora, el lector, té ara entre mans. No perquè la veu que hi parla no siga una veu adulta, reflexiva i madura, sinó perquè hi predomina el sentiment d’inconformisme, d’inquietud, de desig d’alliberament, gosaria dir, que en va captivar la primera vegada que la vaig conèixer. 

Perquè, en definitiva, Em remou la sinceritat és un llibre arriscat que mostra escriure com una necessitat íntima de veritat, però també com una reflexió sobre el joc de la vida, on hi és present la il•lusió i el desencís, la construcció i la destrucció, l’amor i el dolor, l’exploració del coneixement i l’assumpció dels límits: “Romandràs amb mi/ després/ de mi” (“Absent”).

En certa mesura la poesia de Mariola Nos és una exploració, una indagació sobre la vida i les seues perplexitats, una búsqueda per la comprensió de l’existència a partir de la pròpia quotidianitat, de l’enteniment de les relacions personals, de la complexitat del sentiment de l’amor, sovint esclau de la pròpia passió, que pot esdevenir obsessiva, en un esforç de coneixement que sovint vol acostar-se a la veritat d’una intuïció obscura. Poesia a la recerca d’una veritat vital, a través d’un impuls indagador potent, essencial: “Parla la nuesa/ que només tu/ saps/ que et cobreix” (“De l’ànima”). S’hi vol arribar a una veritat a través de la necessitat del despullament emocional, d’una mena de confessió conscient i pública, que només pot oferir la paraula poètica, que en lloc de pretendre explicar, racionalment, la realitat, és sempre capaç d’anar una mica més enllà, se sent més poderosa per dir-ho tot sense dir-ho explícitament, perquè acompanya emotivament: “Cosides les parpelles/ esclaves del no-veure, /amb mirada/ d’ulls de vidre” (Aroma). 

Només d’aquesta manera es pot teixir líricament les paraules amb els fets, els desitjos amb les realitats, les culpes amb les excuses, les frustracions amb els anhels, les decepcions a les raons que puguen explicar-les, una mena d’acumulació dels fragments d’una experiència interior sovint caòtics, desconcertants, però ben reals. Aquesta ambigüitat, res gratuïta i conscientment buscada per Nos, produeix un “efecte de veritat”, als ulls del lector, tot subratllant la immediatesa de cada situació proposta, ja que, a l’igual que en la vida real de cada dia, allò que copsem al nostre entorn són fragments inconnexos d’històries els antecedents, les circumstàncies i els contextos implícits i explícits de les quals desconeixem per complet: “Si no fos per tu/ em deixaria anar” (“Malabarismes de la vida”). En conseqüència, la veracitat a què aquests poemes aspiren no és una dada en brut, sinó el producte d’un conscient treball de depuració. Per això se’n presenta tan despullada d’accessoris, d’elements argumentals no essencials, que podrien afeblir la seua autenticitat.

És la de Mariola Nos una poesia de coloració clara, sincera, no li agrada el to sensibler, ni defuig mai la confrontació, ni el maquillatge dels sentiments. És dura, autoconscient, franca, però també subtil. Que sap transmetre tot allò que hi ha de positiu, malgrat el patiment, en l’experiència del dolor que hi ha en la vida, en l’amor i en la (seua) mort. I és també, la de Nos, la poesia d’una dona, vitalista, que mira i escriu la realitat a través dels ulls d’una dona, com no podia ser de cap altra manera, que no es conforma: mai no és autoindulgent. Vol i necessita lluitar per la (seua) llibertat: per la felicitat. Sempre, però, amb una actitud insurrecta, inconformista, vital i valenta: “Arrenca’m de la terra/ d’arrel/ que la meua saba continuarà” (“Bandeja’m”).

Al món literari vinarossenc i català en general ha aparegut una nova veu. És la veu d’una poeta enèrgica, autèntica, d’una dona que estima la vida i que li agrada de viure-la, d’una dona conscient que la nostra existència és tancar etapes,  i  obrir-ne de noves; que sap que la paraula poètica esdevé una sòlida i concreta consciència sensible: un anhel de llibertat i una exigència de veritat que han trobat la seua millor forma d’expressió.

Joan-Elies Adell

L’Alguer, març 2014.

PRESENTACIÓ DEL POEMARI "EM REMOU LA SINCERITAT"

Si la vida t'ensenya alguna cosa, és que s'ha de viure el moment (que un cop passa no torna) i que cal ser agraït.
Així, que aquest moment tan especial el vull compartir amb tots vosaltres ... Vos ho dec. Per estar amb mi d'una manera o altra, físicament o virtualment, però a prop. Gràcies.

I gràcies també a Editorial Germania Comunicació i Enric Sanç i Ferrandis per confiar en mi. A Joan Elies Adell Pitarch, pels seus consells i pel seu pròleg, tan entranyable. A Garcia Bel pels dibuixos del poemari, exquisits. A Rodonorsinvictes Vae i Carlos Elorduy per la seua ràpida implicació en el projecte (recitaran i musicaran alguns poemes el dia de la presentació. I ho fan genial). A la Fundació Caixa Vinaròs pel seu interès i per cedir-nos un magnífic espai a l'Auditori Carles Santos (Gràcies Nati). I a l'ajuntament per donar suport als autors local: acabo d'assabentar-me que el poemari el podreu trobar també a la biblioteca.

A tots, moltes, moltes gràcies.

"Em remou la sinceritat ..." Per a vosaltres.

Presentació del poemari "Em remou la sinceritat" de Mariola Nos que passarà a formar part de la col·lecció Mil poetes i un País de l'editorial Germania. Prologat per Joan Elies Adell i presentat pel poeta Enric Sanç. 

Recital dels poemes a càrrec de "rodonorsinvictes".


http://www.fundaciocaixavinaros.com/ca/programacio/details/266.html

PREMSA

UN POEMA PER A UN QUADRE. PRÒXIMA INAUGURACIÓ DE LA PINTORA ISABEL SERRANO A VINARÒS.

La pintora Isabel Serrano em fa arribar una de les seues obres per a la propera exposició i em pregunta... Podràs fer un poema? En eixe moment jo desconeixia el títol del quadre, així que vaig bussejar en ell i vaig començar a escriure. Vaig fer i vaig refer, com sempre... Quan el poema va estar tancat li vaig enviar un missatge a Isabel. Títol del quadre? Absència, em va respondre.
Em va semblar curiós com la dialèctica entre l'obertura del quadre(objecte artístic) de Isabel i la meua experiència estètica personal coincidien en un punt essencial: l'absència com a part consubstancial de l'existir.


És el que té l'art pel fet mateix de ser art...la creació i l'experiència estètica constitueixen un circuit inseparable.

Absència

POEMA

Arribes tard  (a viure)

I  no recordes 
haver caminat
la vida
ni pronunciat el nom 
en va
del que t’estima 

Que ja no és 
ell ni tu
però  ho sembla

Com quasi tots
en aquest temps
incertament
regalat
d’ombres eternes 
i llums breus
o 
a l’inrevés
segons la sort
del joc
atzarós 
de l’existir 
fugisserament etern
que mai és
completament
redó
com el món
vist
des de la llunyania
lluna
sinó pla 
a peu 
terrenal

(mariola nos. Febrer 2014)




EXPOSICIÓ

Isabel Serrano inaugura l'exposició "Des del fons de l'ànima" el dia 7 de març a les sis de la vesprada en la Biblioteca Municipal de Vinaròs. L'exposició romandrà oberta fins al dia 23 de març. S'inclou dins dels actes del dia de la dona.


Currículum d'Isabel Serrano

La pintora i escultora Isabel Serrano neix a Sant Vicenç de Montalt (Barcelona) en 1955.
Cursa estudis d'Arts Aplicades i Oficis Artístics a l'Escola Pau Gargallo. Realitza posteriorment estudis d'escultura i arts decoratives. Imparteix classes d'arts plàstiques en diferents escoles i tallers. Ha realitzat diversos murals i escultures. Ha decorat diversos hotels amb els seus quadres.

Col•labora en diferents revistes i setmanaris relacionats amb l'art.

Les seves obres es poden trobar en diferents entitats públiques i col•leccions privades.

Medalla concedida per l'Ajuntament de Benicarló a Instal•lacions Artístiques. Associació d'Arts Plàstiques. O.A. de C. Benicarló, Abril 1996.

Cloud Computing. Poema per a la V Mostra de Poesia Oberta d'Alcanar.

Vaig conèixer al meu amic Tomàs Camacho en un poble sense mar i després d'un concert ... Vam compartir un moment molt especial amb Carles Santos al piano. Eixa setmana jo l'havia entrevistat per al Hoyporhoy de la Cadena Ser Maestrat i a la meua pregunta sobre la durada del concert em va respondre que poc menys d'una hora ... El que un orgasme, ara que ja estic més gran. Irònic com sempre Carles. Per això puc dir que vaig conèixer a Tomàs el 22 d'agost del 2009 en Vallibona. Encara conservo l'agenda d'aquell any (imprescindible quan els directes són diaris).
A partir d'aquest moment vaig conèixer el poeta i la Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar . Unes quantes entrevistes a la ràdio i algun reportatge per a la revista Crònica de Vinaròs en la meua faceta periodística em van obrir una porta que mai m'havia atrevit a creuar.
Un amic em va dir l'altre dia que la gent és la gasolina però algú ha de ser el motor.
Tomàs és no només el motor de la mostra oberta d'Alcanar que enguany arriba a la seua cinquena edició, sinó també una mica culpable que jo participe aquest any, no com a periodista d'ofici sinó com a poeta sense ofici (encara que daixò últim no el faig responsable).
Mariola, has de participar amb algun escrit teu ... Estic segur que tu escrius ...

Cloud Computing 

Anhelo un espai   

en el virtual núvol 

blanc 

on poder canviar

el paradigma vital

Un punt on

lluny d'estímuls

abandonar-me lliure

a la ingravidesa  

d'un suspens infinit

insonor 

i lleu 

Cotó  llunyà

per envoltar-me

aïllada 

i 

no

tornar

a descendir

Escaladei

per 

arribar

A resguard

de tot

mal

mariola nos. Gener 2014

Siurana. El priorat

Poema per a la V Mostra de Poesia Oberta d'Alcanar organitzada per Tomàs Camacho.

http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/