La pintora Isabel Serrano em fa arribar una de les seues obres per a la propera exposició i em pregunta... Podràs fer un poema? En eixe moment jo desconeixia el títol del quadre, així que vaig bussejar en ell i vaig començar a escriure. Vaig fer i vaig refer, com sempre... Quan el poema va estar tancat li vaig enviar un missatge a Isabel. Títol del quadre? Absència, em va respondre.
Em va semblar curiós com la dialèctica entre l'obertura del quadre(objecte artístic) de Isabel i la meua experiència estètica personal coincidien en un punt essencial: l'absència com a part consubstancial de l'existir.
És el que té l'art pel fet mateix de ser art...la creació i l'experiència estètica constitueixen un circuit inseparable.
Absència |
POEMA
Arribes tard (a viure)
I no recordes
haver caminat
la vida
ni pronunciat el nom
en va
del que t’estima
Que ja no és
ell ni tu
però ho sembla
Com quasi tots
en aquest temps
incertament
regalat
d’ombres eternes
i llums breus
o
a l’inrevés
segons la sort
del joc
atzarós
de l’existir
fugisserament etern
que mai és
completament
redó
com el món
vist
des de la llunyania
lluna
sinó pla
a peu
terrenal
(mariola nos. Febrer 2014)
EXPOSICIÓ
Isabel Serrano inaugura l'exposició "Des del fons de l'ànima" el dia 7 de març a les sis de la vesprada en la Biblioteca Municipal de Vinaròs. L'exposició romandrà oberta fins al dia 23 de març. S'inclou dins dels actes del dia de la dona.
Currículum d'Isabel Serrano
La pintora i escultora Isabel Serrano neix a Sant Vicenç de Montalt (Barcelona) en 1955.
Cursa estudis d'Arts Aplicades i Oficis Artístics a l'Escola Pau Gargallo. Realitza posteriorment estudis d'escultura i arts decoratives. Imparteix classes d'arts plàstiques en diferents escoles i tallers. Ha realitzat diversos murals i escultures. Ha decorat diversos hotels amb els seus quadres.
Col•labora en diferents revistes i setmanaris relacionats amb l'art.
Les seves obres es poden trobar en diferents entitats públiques i col•leccions privades.
Medalla concedida per l'Ajuntament de Benicarló a Instal•lacions Artístiques. Associació d'Arts Plàstiques. O.A. de C. Benicarló, Abril 1996.
sovint tenim la sensació d'arribar tard, però encara que siga als finals cal intentar arribar
ResponEliminaCert Xelo ... però el pas del temps teixeix aquesta sensació en el temps.
EliminaForta abraçada.
Fantàstic poema ,que no desmereix el quadre
ResponEliminaFelicitats Mariola i Isabel
Gràcies Arnau!!
EliminaAbraçada.
Llegits en públic, tindran molta força, aquests versos, la mateixa empenta, crec jo, que tenen cadascun dels teu mots quan miren el quadre de la Isabel i l'acompanyen aquella absència.
ResponEliminai l'acompanyen amb aquella absència.
EliminaSeria bonic compartir recital de poemes...no Jordi?
EliminaUn intercanvi del qual sortiria guanyant jo. _)
Abraçada!
Combinat amb l´art pictòric i musicalitzá els teus poèmes, que ja tenen per si una reconfortant melodia, sería lo màxim..Genial poèma com sempre. La vida i el temps están barallats, temps per oblidá , temps per gaudir, temps per arribar a qualsevol lloc que desitjes.( no fisic sino espiritual ), temps , temps al temps. Pero lo més important es anar vivint mentres el temps va caminant al nostre costat com algo passat i futur. (S) BESETS
ResponEliminaPerspectiva, angle, punt de vista, el tot en la mirada de l'U "l'inrevés segons la sort del joc atzarós" que el pas del temps omple de sensacions exòtiques. Bell poema ple de música.
ResponEliminaDes de El Far, abraçades!
Abraçades Jordi, abraçades...
EliminaDues branques de l'Art en comunió de sentiments. Enhorabona a totes dues Artistes
ResponEliminaMoltes gràcies Gloria.
EliminaPetons!