divendres, 24 de gener del 2014

I si no fosses tu...


I si no fosses  tu
qui m'agafés la mà
en eixa nit 
en que la llum 
em cerca
per acaronar l'oblit
de tantes 
altres nits
glaçades
sense tu
i perdudes per mi

Si no fosses tu
em negaria a ella
com qui(es)nega 
la certesa  
del defugir
del temps
que avui 
malauradament 
no  puc 
aturar

justament avui
que
he enlairat
el bes de gel
unit
irremeiablement?
al dolorós cristall
del fred
amant

injustament avui  
amb la certesa 
que no dec
aturar-te
en mi
si tu
no vols
ser

Lliurement
amb mi


mariola nos. Gener 2014






15 comentaris:

  1. Probablement el gest d'agafar una mà sigui un dels més bells intercanvis entre amants. Preciós poema, final amb reflexió lúcida inclós.

    Des de El Far, una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi! Estic intentant posar-me en contacte amb tu... Pots escriu-me un correu?
      Gràcies! Per la visita i el comentari. Ben vist... li tinc especial afecte a aquest poema...

      Elimina
    2. Hola Mariola! He buscat i rebuscat i no hi he sabut trobar una adreça electrònica. On puc escriure't? Potser no he sabut pas buscar bé. Fes-me saber...

      Des de El Far, una abraçada!

      Elimina
  2. Diguem extrany,però he llegit el poema potser vint cops,i cada vegada es mes obert,i cada cop m'agrada mes ...i a la vegada soc incapaç,de condensar una opinió per oferirte-la, tinc por de fer-ho malament. Gran poema!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'has donat l'opinió ... jo només puc donar-te les gràcies Pau.
      Moltes gràcies

      I forta abraçada!

      Elimina
  3. Molt intens el poema i realment colpidor. M'ha arribat molt. Gràcies per compartir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu Joana ... per la lectura i la teva sensibilitat.

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Mariola, alguna llàgrima se m'ha esvarat

    ResponElimina
  5. Genial poèma, un gran cant a la llibertat de sentiments... i la angoixa quan sentes que se están diluin. M´ha arribat molt dins, inclosa la llàgrima que brota de manera natural i sentida.Llegir.lo i re-llegir.lo una i altra vegada es tot un plaer, tant emotiu, humà i universal . Un dels poèmes predilectes per à mi. Grácies per fer.nos sentir vius. Besets (S)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, gràcies a tu, com sempre ... per compartir.

      Una abraçada gran!

      Elimina
  6. L'amor per obligació no té futur, ha se ser lliure i comparit, compartit i lliure.
    M'agrada Mariola; es nota sincer, fet de dins...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona lectura Núria...

      Gràcies per la visita i abraçada.

      Elimina
  7. Agafar la mà no és lligar una sog(r)a però hi ha individus que pensen que sí; una mà ha d'alliberar i ser l'indici que caminem junts. Sense imposicions, perquè la llibertat és tan bella com el cos d'una dona, femenina, terriblement bella i perfecta, com l'àngel de Rilke...

    Abraçades, Mariola...


    d.

    ResponElimina
  8. M'agrada veure't per aquí Deomises ...

    Abraçada.

    ResponElimina